Ànima i Justícia en Plató: Anàlisi de la República

La Naturalesa Eròtica de l'Ànima Humana

Qui accedeix a la contemplació de les idees és l'ànima. No hi ha coneixement sense memòria activa.

Per mostrar-ho, Plató compara l'ànima amb un carro de combat. Diu que les ànimes humanes tenen un cavall blanc (noble) i un cavall negre (innoble).

• El cavall negre simbolitza la concupiscència (epithymia): el desig de plaer, l'apetit. És innoble no perquè el plaer sigui dolent, sinó perquè, abandonat a si mateix, aquest desig no té mesura, i el desig desmesurat es transforma en dolor en canvi de plaer.
• El cavall blanc simbolitza la fogositat (thymos), que representa les passions i el desig de victòria. És noble perquè, moguts per l'honor, som capaços de posar límit als nostres desitjos.
• L'auriga, el conductor del carro, simbolitza la racionalitat (logos): el desig d'obtenir la veritat.

El desig ens empeny en diversos sentits, i qui ha de manar ha de ser la raó (simbolitzada per les regnes de l'auriga), ja que ha de ser capaç de mantenir el control dels dos cavalls.

Plantejament de la Justícia a la República

Si la teoria de les idees (ontologia) dóna la base del coneixement (epistemologia), el coneixement fonamenta la filosofia pràctica (ètica i política).

La qüestió central a La República és: Què és la justícia?

L'home just és aquell que actua igual tant si és vist com si no. Podem fer referència a l'anell de Giges: si existís un anell que ens fes invisibles, l'home just actuaria de la mateixa forma. Si la gent no tingués males conseqüències per ser injusta, ho seria i ho faria. Sòcrates, en canvi, afirma que actuaria de la mateixa manera.

Li demanen a Sòcrates que defensi que la vida del just és millor que la de l'injust i que ho demostri. Però Sòcrates diu que, per respondre-ho, primer hem de saber què és la justícia. Sòcrates argumenta que la justícia està lligada a l'ànima i, per tant, és invisible. Per això, proposa buscar-la en un lloc més clar on es pugui observar: les ciutats. Per a Plató, la ciutat és la imatge visible de l'ànima humana.

Per veure com és la justícia a les ciutats, Plató utilitza un mètode genètic, és a dir, analitza com s'originen les ciutats per identificar el moment en què s'introdueix la justícia.

Segons Plató, les ciutats sorgeixen per satisfer les necessitats bàsiques, com ara els oficis (per exemple, forners per al menjar i sabaters per al calçat). Això demostra que ningú és autosuficient i que una sola persona no pot cobrir totes les seves necessitats. Les ciutats, per tant, neixen per satisfer aquestes necessitats i tasques.

Plató argumenta que ningú té el saber total ni està dotat per exercir tots els oficis, a més que cada activitat requereix fer les coses en un moment adequat. Per això, la gent s'agrupa en ciutats i es crea la divisió del treball, que condueix a l'especialització dels habitants en cada àmbit. Aquest agrupament dóna lloc a un tipus de vida harmònic. Sòcrates afirma que en aquestes ciutats hi hauria pau, ja que l'harmonia garanteix la vida.

Aquest és el model de ciutat justa, on l'harmonia de les parts garanteix la supervivència.

La Ciutat Opulenta

Tot i haver-hi pau, no tothom estaria disposat a viure en aquesta ciutat. És pacífica, però la gent voldria cada cop més coses i luxes. Aquesta és la resposta que dóna Glaucó: diu que és una ciutat molt bàsica, ja que només neix de les necessitats humanes.

Glaucó anomena aquesta ciutat com una "ciutat de porcs". Argumenta que els éssers humans sempre voldrien més, ja que no es conformarien amb una ciutat de primeres matèries. Considera que no és una ciutat autèntica.

Sòcrates respon que es tractaria d'una ciutat opulenta, impulsada pel desig constant de voler més. Les necessitats creixerien contínuament, i això portaria a la necessitat d'expandir-se i ocupar més territoris, requerint, per tant, més militars. Sòcrates es pregunta com s'obtindrien tants militars, i Glaucó suggereix que tots els ciutadans podrien fer aquesta tasca. No obstant això, Sòcrates ho rebutja, ja que creu que cadascú s'ha d'especialitzar en una tasca, i trencar aquesta harmonia seria perjudicial.

Sòcrates afirma que l'exèrcit ha de ser professional, i així apareixen els guardians de la ciutat.

La ciutat introdueix aquests guardians per protegir les terres i conquerir-ne d'altres. Els guardians han de tenir dues característiques oposades: ser fogosos i calmats. Han de ser ferotges amb els enemics i tendres amb els amics. Però, a causa d'aquesta violència, podrien esdevenir un perill per a la seva pròpia ciutat i embogir-la. Per tant, un dels problemes principals serà com fer que la ciutat creixi sense perdre l'harmonia.

Així doncs, el problema polític central serà l'educació dels ciutadans. Serà difícil, ja que els guardians han de defensar la ciutat, però alhora han de ser amants del saber.