Àngel Guimerà: Vida, Obra i Context Literari de la Renaixença

Àngel Guimerà és un home públic, de personalitat coneguda. El primer que va escriure és poesia. Té una personalitat conflictiva, parlarà de marginats, inadaptats, la distinció entre bé i mal, relacions amoroses complicades, etc.

Els seus poemes estan publicats en dos reculls: Poesies (1887) i el Segon llibre de poesia (1924). Els seus escrits poden tenir des d'un to poètic i intimista fins a un de grandiloqüent i culte, basat en temes patriòtics, com ara La Santa Espina. Va obtenir diversos premis en els Jocs Florals, que eren un certamen poètic anual. Va rebre el premi de Mestre de Gai Saber, juntament amb Verdaguer (1877), ja que havia obtingut tres premis als Jocs Florals.

Es poden distingir tres etapes en l'obra d'Àngel Guimerà:

Primera Etapa: Tragèdia Romàntica en Vers

Tragèdia romàntica en vers. Viatge líric i cultural a l'escena. Recupera la tragèdia clàssica i incorpora gèneres de Shakespeare. El 1879 destaquen diverses obres importants, i principalment el 1888, Mar i Cel.

Segona Etapa: Realisme i Compromís Social

Introdueix el tractament de la realitat en les seves obres i s'apropa als personatges i temes del seu temps (a partir de 1890).

A En Pólvora (1893), es veu reflectida la preocupació de Guimerà per la classe obrera. Els personatges, però, segueixen sent romàntics.

La plenitud s'assoleix amb una trilogia:

• Maria Rosa (1884)
• Terra Baixa (1897)
• La filla del mar (1900)

Pren protagonisme la gent treballadora, que s'enfronta a l'explotació de l'amo. Els personatges no són psicològics, sinó força passionals.

Tercera Etapa: Vacil·lacions i Declivi

En aquesta etapa, ja amb una gran popularitat, es mou en vacil·lacions (dubtes) i provatures. Assaja el tema burgès, proper al Modernisme, però no ho aconsegueix. El teatre dels últims anys és pobre, no aconsegueix superar-se a ell mateix.

La Renaixença: Recuperació Cultural Catalana

És un moviment cultural d'àmbit català. Els seus promotors pretenien recuperar l'expressió literària culta en llengua catalana. Inclou tant artistes romàntics com realistes.

El Romanticisme impulsa la Renaixença amb el seu sentiment nacional. A la Renaixença hi havia dues tendències: una progressista i, sobretot, una de més conservadora, que afavoria el sentiment nacionalista.

Es volia superar aquella divisió (la diglòssia) d'utilitzar el català en l'àmbit quotidià, però alhora d'escriure s'emprava el castellà. La normativització del català es va basar en la recuperació de termes del segle XV i en la utilització de termes usats actualment. La Renaixença va fer que tornessin els Jocs Florals. El moviment es va consolidar amb obres d'autors com Àngel Guimerà, Narcís Oller i Jacint Verdaguer.

El Romanticisme: Llibertat i Subjectivitat

Va sorgir com a reacció al pensament racionalista dels il·lustrats i situa la llibertat individual al centre de la vida i de la creació artística. Els valors que transmeten els romàntics són:

• Defensen la llibertat creativa, fruit de la capacitat de crear.
• Valoren l'originalitat, la barreja d'estils, etc.
• També trobem el subjectivisme.
• Utilització de paisatges, gust per l'exotisme, paisatges llunyans i diferents.
• Lluita de l'heroi contra un destí advers.
• Melancolia i tristesa.

El Realisme: Observació Objectiva de la Realitat

Com a reacció a l'estètica romàntica i a la seva tendència a fugir de la realitat o transcendir-la, va sorgir el Realisme, que es basava en observar la realitat i a conèixer-la a través de les experiències anomenades positives, en el sentit de científiques o objectives.