Àngel Guimerà: Teatre Català, Tragèdia i Renovació Literària

Àngel Guimerà: Renovació del Teatre Català

Àngel Guimerà: Opta per renovar el teatre català. Intenta recuperar, amb el nom de tragèdia, una forma de teatre amb més versemblança, que seguís el model dels últims drames de Schiller, caracteritzats per una síntesi entre el teatre de Shakespeare i el del classicisme francès del segle XVII. Va triar aquesta proposta per crear una "tragèdia catalana" que prestigiés la literatura. La seva producció dramàtica es divideix en tres etapes:

Primera etapa (1879-1890): La tragèdia romàntica

Guimerà introdueix una sèrie d'innovacions decisives per a la consolidació del teatre català romàntic: empra el decasíl·lab, cerca temes històrics en el passat català i en la tradició centre europea i crea personatges en situacions imaginàries.

• Les obres tenen una llengua molt retòrica.
• Escriu diverses tragèdies situades en èpoques passades, però ambientades cada cop més a prop de l'època contemporània (La boja, 1890).
• L'obra més ben construïda i representativa és Mar i Cel, projectant a Guimerà internacionalment.

Segona etapa (1890-1900): El drama romàntic de caire realista

• Etapa de plenitud literària.
• Incorpora tècniques i elements realistes.
• La seva visió del món continua sent romàntica: es tendeix a idealitzar la realitat i els personatges continuen tenint una actitud heroica.
• Hi ha un equilibri entre el corrent romàntic i el realista.
• Esbossa una panoràmica de la societat catalana de l'època.
• Escriu la trilogia més important: Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1896) i La filla del mar (1896).
• El conflicte central sempre gira entorn de la possessió amorosa. Drames amb final tràgic en forma d'assassinat.

Tercera etapa (1900-1924): Nous corrents estètics

Guimerà diversifica la seva producció dramàtica. Vol arribar a un públic que considera del passat. Intenta modernitzar-se, però no ho acaba d'aconseguir.

La importància del teatre de Guimerà

Gran rellevància:

1. Significa la recuperació definitiva del teatre català.
2. Projecció internacional.
3. Representa la millor tradició teatral catalana.

Biografia

Bona posició econòmica li permet dedicar-se a la creació literària. Triumfa als Jocs Florals, el 1877 arriba el seu primer èxit literari i és proclamat mestre en Gai Saber. Escriu poesia romàntica (varietat de temes, gèneres i estils). El lirisme més intimista i gairebé col·loquial apareix en els temes de to més personal. Estil èpic grandiós i retòric. Poesia de caràcter popular manifestada en temes civils i patriòtics.

Mar i Cel

Mar i Cel se situa a la primera meitat del segle XVII, amb el rerefons històric de l'expulsió dels moriscos del país valencià. L'acció transcorre en alta mar, a bord d'un vaixell de corsaris nord-africans. És la història de l'enamorament de Blanca, una jove cristiana, i Saïd, el cap del vaixell corsari que té captiva Blanca amb altres cristians. L'amor que neix entre ells és humanament impossible perquè pertanyen a pobles enemics, de cultures i religions oposades. A més, Saïd sofreix interiorment el dilema de la seva pròpia identitat: és un mestís, fill de mare cristiana i pare musulmà. La unió entre Blanca i Saïd només es podrà consumar amb la mort. A la darrera escena de la tragèdia, abocat a la borda de la nau, Saïd invoca el seu destí: "Al mar!" (símbol de les forces vitals de la natura). Blanca respon: "Al cel!" (símbol de les forces de l'esperit) i es llencen abraçats a la mar, que no en deixa ni rastre.

Temàtica

Ambients populars, reflecteixen les formes de vida de la gent treballadora. Els protagonistes tenen reaccions extremes i turmentades, es pateix passió amorosa. Es preocupa per les injustícies i, de manera ingènua, planteja que només l'amor i la comprensió poden comportar la pau als homes.