Àngel Guimerà: Biografia, Obra i Llegat Literari Català
Enviado por Miriam y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,85 KB
Àngel Guimerà: Biografia i Trajectòria
Àngel Guimerà (6 de maig de 1845, Santa Cruz de Tenerife - 18 de juliol de 1924, Barcelona) va ser fill de pare català i mare canària. Després de la mort del seu pare, es va traslladar a viure amb el seu oncle a Catalunya el 1853, residint a Barcelona des dels set anys d'edat i rebent una formació eminentment catalana. Viuria a partir de llavors entre la Ciutat Comtal i la petita població tarragonina del Vendrell, on solia refugiar-se en els seus temps lliures.
Del 1859 al 1862, va estudiar al Col·legi de Sant Antoni, on va començar a fer poesia, convertida en passió gràcies als escolapis Ramon i Vidales. A Barcelona, ben aviat va aprendre el català i es va identificar amb el moviment catalanista. Es va unir al grup La Jove Catalunya i a la revista La Gramalla, començant a publicar poemes com El rei i el conseller.
El 1871, va fundar la revista La Renaixensa (més endavant convertida en diari), de la qual va arribar a ser director durant tres anys. El seu primer premi va consistir en un accèssit als Jocs Florals de la capital catalana pel poema Indíbil i Mandoni. En l'edició de 1876, va obtenir la Flor Natural amb Cleopatra, i l'any següent es va convertir en Mestre en Gai Saber en aconseguir la Flor Natural, la Viola d'Or i Argent, i l'Englantina d'Or, respectivament, per L'any mil, Romiatge i El darrer plany d'en Claris. El 1879, es va estrenar Gal·la Plàcida, obra dramàtica i tràgica, als 34 anys.
Les composicions poètiques de Guimerà van ser recollides a Poesies (1887), Glorioses (1913), Segon llibre de poesies (1920) i Poesies (1924).
En l'àmbit polític, el 1882, es va adherir al Centre Català i al grup polític de Valentí Almirall. El 1889, va ser escollit president de la Lliga de Catalunya. El 1892, va ser ponent de les Bases de Manresa per a la constitució regional catalana, organitzades per la Unió Catalanista. Va ser un dels portadors del Memorial de Greuges a Madrid. El 1895, va ser elegit president de l'Ateneu Barcelonès i va pronunciar, per primera vegada en la història de la institució, el discurs inaugural en català. Els seus discursos polítics van ser publicats l'any 1906 amb el títol de Cants a la Pàtria.
El 1916, li va ser atorgada la Creu de la Legió d'Honor per part del Govern francès. La seva mort es va produir a les dotze i nou del divendres 18 de juliol de 1924 al carrer Petritxol de Barcelona i va tenir un enterrament multitudinari al Cementiri de Montjuïc.
La seva Obra: Característiques i Evolució
Àngel Guimerà va ser un poeta i dramaturg que es va situar entre el romanticisme tardà i el realisme i naturalisme dramàtics d'inspiració francesa. Els seus anys de formació es van basar en un romanticisme idíl·lic i nostàlgic. Utilitza una llengua molt pròxima a la parlada, fugint d'arcaismes, cultismes i neologismes. No va fer cas de les normes que preconitzava L'Avenç i va ser refractari a les innovacions de la llengua.
Característiques dels Personatges
- No acostumen a tenir un perfil psicològic profund.
- Diferenciació marcada per la llei d'oposició hipotònica.
- Presenten un fons religiós catòlic.
- El món rural és freqüent, idealitzat i esdevé un cristall de la catalanitat.
- Moral burgesa present, poc coincident amb la prioritat del romanç, amb influència de personatges com els d'Alexandre Dumas (per exemple, La dama de les camèlies).
- Tendència a l'universalisme o europeisme, com en Shakespeare, Schiller o Hugo; sense una terra concreta ni una raça concreta.
- Precursor de la integració de Catalunya a Europa.
Estructura de les Obres
Les seves obres es divideixen en plantejament, nus i desenllaç. Presenten arguments lineals, sense salts en el temps, i segueixen la llei de causalitat històrica: un fet porta a un altre fet conseqüent.
Etapes Teatrals
- Tragèdia romàntica (1879-1890):
- Gal·la Plàcida (noblesa, en vers)
- La boja (en prosa)
- Drama realista (1890-1900): Obres més reeixides, més realistes i costumistes, on s'accentua la crítica social i política.
- La sala d'espera
- La filla del mar
- Terra baixa
- Vacil·lacions i intents modernistes (1901-1911):
- Arran de Terra
- La reina jove
- Retorn als orígens (1917-1921):
- Jesús que torna
- Alta banca