Àngel Guimerà: Biografia, Obra i Llegat del Dramaturg Català

Àngel Guimerà (1845-1924)

Àngel Guimerà (1845-1924) va néixer a Santa Cruz de Tenerife, fill de pare català i mare canària. Va créixer a les Illes Canàries i no va aprendre català fins als vuit anys, quan es va traslladar al Vendrell. Va ser un destacat escriptor i periodista, fundador i director del setmanari La Renaixença. Va guanyar notorietat als Jocs Florals del 1875 amb el poema Indibil i Mandoni i va ser nomenat mestre en gai saber el 1877. Va publicar dues col·leccions de poesia: Poesies (1887) i Segon Llibre de poesies (1920), amb obres de caràcter narratiu, històric i patriòtic.

L'Obra Dramàtica de Guimerà

Les Tragèdies Romàntiques

Les primeres obres de Guimerà es caracteritzen per situar l'acció en el passat històric i per un tractament subjectiu i llegendari de la història, amb elements típics del Romanticisme. Les més representatives d’aquest període són Gal·la Placídia (1879) i Mar i cel (1888). Aquesta última, la més destacada, està ambientada al segle XVII, després de l’expulsió dels moriscos. L'obra narra la història de Blanca i el seu pare, nobles cristians capturats per pirates moriscos. El capità pirata, Saïd, s'enamora de Blanca, però aquest amor impossible acaba tràgicament.

Els Drames Realistes i de Denúncia Social

Entre 1890 i 1900, Guimerà va incorporar el realisme a les seves obres més destacades, ambientades en l’època contemporània i amb temàtiques de denúncia social. Les més conegudes d’aquest període són Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900). Terra baixa és la més internacional, amb diverses adaptacions cinematogràfiques i operístiques. L’obra relata un triangle amorós entre Sebastià, un cacic terratinent, Marta i Manelic, un pastor, que acaba amb una tragèdia violenta.

Les Últimes Obres i el Reconeixement Internacional

A partir del 1900, Guimerà va assolir el reconeixement internacional i va provar d'afegir-se als nous corrents teatrals europeus amb L'aranya (1906) i La santa espina (1907). Tot i la qualitat d'aquestes obres, va recuperar l'estètica romàntica i va cloure la producció dramàtica amb tragèdies i drames religiosos com ara Indibil i Mandoni (1917) i Jesús que torna (1917).

Característiques Clau de l'Obra de Guimerà

Guimerà, influenciat per la seva condició de fill natural i la relació amb la mare, va plasmar diverses característiques en la seva obra:

• Exaltació patriòtica: A través de les seves obres, Guimerà reflecteix una forta identificació amb Catalunya, recreant episodis històrics que enalteixen la identitat catalana.
• Mestissatge de personatges: Sovint presenta personatges forasters o relacions amoroses entre persones de diferents religions i condicions socials, com es veu a Terra baixa i Mar i cel.
• Idealització dels personatges femenins: Les dones en les seves obres són representades amb força, bondat i heroisme, com en Maria Rosa i Mar i cel.
• Estil culte i arcaic: El seu estil utilitza un registre culte i arcaïtzant, amb un llenguatge ric i carregat d'emoció, típic de l'estètica romàntica.