Anèmies: Tipus, Símptomes i Metabolisme del Ferro

Símptomes Generals de l'Anèmia

L'anèmia pot manifestar-se a través de diversos sistemes corporals:

Pell i Mucoses

Pal·lidesa per la vasoconstricció deguda al desviament de la sang cap a territoris profunds, encara que a vegades pot quedar emmascarada per la pigmentació intensa de la pell.

Sistema Cardiocirculatori

S’aprecien palpitacions com a resposta a l’augment de la despesa cardíaca i un increment de la fluïdesa de la sang, de la pressió diferencial i de la pressió del pols.

Sistema Neuromuscular

La possible anòxia del sistema nerviós pot provocar cefalea, vertigen, mareig, visió borrosa i cansament.

Sistema Respiratori

La hipòxia provoca dispnea o dificultat per respirar, així com fatiga precoç i possible acidosi làctica.

Tipus d'Anèmies

Anèmies per Hemorràgia Aguda

Deguda a pèrdues importants de sang que suposen un risc per a l'homeòstasi; ja sigui per una pèrdua ràpida o bé gradual (ex: traumatismes, úlceres pèptiques, neoplàsies, etc.). Poden aparèixer taquicàrdies, sudoracions o, fins i tot, la mort.

El tractament consisteix a reposar l'hemorràgia amb líquids i repòs. Si cal, s'administra plasma o sang. També és important augmentar la ingesta de ferro o de suplements.

Anèmia per Hemorràgies Cròniques

Deguda majoritàriament a úlceres gàstriques, varius esofàgiques, hemorroides, pèrdues de sang en orina...

Són anèmies que es caracteritzen per la presència d'eritròcits microcítics (anèmia microcítica). També hi ha falta de ferro.

Fisiopatologia del Metabolisme del Ferro

El contingut corporal total de ferro és de 4-5g (lleugerament més alt en homes que en dones). El 60-80% del ferro es troba com a ferro orgànic, formant part de la molècula d'hemoglobina, mioglobina i citocroms. La resta està unit a proteïnes de dipòsit, principalment la ferritina, que emmagatzema uns 710 mg, i la hemosiderina, que emmagatzema 300 mg.

Al sèrum hi ha una petita quantitat de ferritina dissolta (10-200 ng/ml) que augmenta o disminueix per compensar l'augment o la disminució dels dipòsits de ferro corporal.

La quantitat de ferro a la dieta és superior a la quantitat necessària, però en canvi hi ha una biodisponibilitat molt condicionada, segons la interacció amb els altres components de la dieta.

Per exemple: La vitamina C augmenta l'absorció de ferro i els tanins (vegetals) la disminueixen. En adults, s'absorbeixen només 1-2 mg dels 10-15 mg/dia de la dieta.

Anèmia Ferropènica

Es produeix per disminució del ferro de l'organisme i es caracteritza per eritròcits petits i pàl·lids, resultant en anèmia microcítica i hipocromia.

Pot produir-se per tres raons:

• Aport insuficient de ferro
• Augment de les necessitats
• Pèrdues cròniques de sang per hemorràgies

Es caracteritza per una disminució de l'hemoglobina amb eritròcits que inicialment són normals, però que posteriorment disminueixen en nombre, mida i coloració. Es troben nivells d'hemoglobina baixos, baix nombre d'hematies i hematòcrit, ferritina disminuïda i transferrina augmentada.

El tractament pot incloure l'augment del ferro a la dieta o, si cal, un suplement farmacològic en dejú.

Anèmies per Malalties Cròniques

És la segona forma d'anèmia més freqüent al món i el mecanisme principal és un dèficit en la reutilització del ferro. Pot donar-se en qualsevol procés infecciós o inflamatori, fins i tot de curta evolució, com per exemple infeccions cròniques (pulmonars, urogenitals), artritis reumàtica, limfomes, leucèmies, carcinomes, insuficiència cardíaca, etc.

Sol haver-hi una anèmia moderada, però tot i ingerir ferro, els nivells de ferritina no augmenten (generalment per sota de 100 ng/ml).

El tractament adequat és el de la malaltia originària i, si escau, es pot administrar eritropoetina (EPO).