Anècdota del Peixet Fora de l'Aigua: Reflexions sobre un Error Domèstic

Anècdota del Peixet Fora de l'Aigua

Fins no fa gaire vivia a l’avinguda de la Resistència... Bé, no exactament a l’avinguda. És impossible per culpa dels cotxes i les motos. No, jo vivia als edificis que es troben als costat de l’avinguda Resistència... Vull dir, no a tots els edificis, és clar, sinó en un dels edificis. I, de fet, no vivia a tot l’edifici, no! Jo vivia al primer pis, aquell que es troba a sota del segon pis i a sobre de l’entresol, comprenen?

L'Escala i el Menjador

Hi havia una escala que pujava al segon pis i també baixava... Bé, l’escala ni pujava ni baixava, és clar, és només una manera de parlar. Som nosaltres que pugem i baixem, veritat? Bé, continue.

La Peixera: Un Capritx Personal

Al meu primer pis hi havia un menjador i, al menjador, una peixera així (fa la forma d’un rectangle amb les mans). Un capritx personal! La podria haver tinguda així (fa forma redona), però, llavors, no hauria encaixat tan bé a la cantonada.

Tota la peixera no devia ser més gran que això (fa el gest). Això són dues de les parets de vidre de la peixera... Bé, això són les meues mans. I això són les altres dues parets de vidre i, a sota, hi ha el fons que reté l’aigua. Hi és perquè l’aigua no s’hi escole quan la llancem per damunt.

Diferències entre Peixera i Gàbia

En el cas d’una gàbia, és totalment diferent. Les parets d’una gàbia s’assemblen a les d’una peixera, però en lloc de vidre, són fetes amb barres de ferro. Evidentment, seria estúpid intentar construir una peixera a la manera d’una gàbia perquè, aleshores, la peixera no podria retenir l’aigua.

L'Intercanvi Infortunat

Però, tornant al tema, a la peixera tenia dos peixets rojos i, a la gàbia, un ocell. I, últimament, no sé quina mosca m’havia picat que vaig passar els peixets rojos a la gàbia i el canari a la peixera.

Evidentment, els peixets rojos no feien més que lliscar per tota la gàbia, i el canari va estar a punt d’ofegar-se a la peixera. Llavors, ho vaig tornar tot al seu lloc. A partir d’aquell moment, els peixos van tornar a nadar amunt i avall per la peixera, ben contents.

El Desbordament i la Pèrdua

Fins que un dia se’m va ocórrer que no tenien prou aigua. Vaig afegir-ne i immediatament vaig tenir la sensació que n’hi havia massa perquè va començar a vessar, cap avall. Però no va ser fins al matí següent que em vaig adonar que un dels peixets havia caigut a terra.

La Decisió Final

I vet ací que el peixet de terra no tenia aigua perquè, a banda de la peixera, no acostume a tenir aigua per la resta del menjador. I, llavors, em vaig dir:

• “Aquest peix està ben fotut. Valdrà més executar-lo.”

I, per tal que no patira gaire, vaig decidir matar-lo d’un colp de martell. Però vaig pensar que era millor afusellar-lo. Però, llavors, vaig pensar: “I si no el mates al primer tret? Llavors sí que patirà!”...

Fet i fet, que, després de moltes cavil·lacions, em vaig dir: “Saps què? Llança’l a la peixera i que s’ofegue!”