Anaximandre i Anaxímenes: Els Orígens de la Filosofia Presocràtica

Anaximandre: El Filòsof de l'Àpeiron i la Cosmologia

Anaximandre, filòsof grec presocràtic nascut a Milet, és una figura clau en els inicis del pensament occidental. Segons Eratòstenes, va ser el primer a traçar un mapa de la Terra i, possiblement, va construir un model esfèric de l'univers. També se li atribueix la introducció del gnomon o rellotge de sol a Grècia, un invent d'origen babiloni segons Heròdot.

L'Àpeiron: El Principi Indefinit de Totes les Coses

A diferència del seu mestre Tales, Anaximandre va postular que l'arkhé (principi) no podia ser l'aigua ni cap element determinat. Va desproveir aquest principi de determinacions, considerant-lo com “quelcom indefinit” i “il·limitat”: l'àpeiron. Aquest concepte revolucionari implicava que l'àpeiron podia ser totes les coses alhora, sent comú a totes les qualitats contràries (calent-fred, humit-sec). No sent cap d'aquestes qualitats en concret, les uneix i les transforma. Així, l'arkhé d'Anaximandre és material però inconcret, indefinit, il·limitat, ingènit i, alhora, origen i fi de tot.

Per explicar com de l'àpeiron, sense qualitats definides, podien sorgir elements concrets, Anaximandre va apel·lar a la segregació de parells de contraris oposats: calent-fred, sec-humit.

Concepció Cosmològica i Evolucionisme

En la seva concepció cosmològica, Anaximandre afirmava que allò calent i allò fred es van separar de la substància primitiva eterna en moviment. La calor en rotació va engendrar una esfera de foc que envoltava el vapor, el qual, al seu torn, envoltava la Terra. D'aquesta esfera van sorgir el Sol, la Lluna i les estrelles en cercles separats, com rodes que giren entorn de la Terra.

Anaximandre és també el primer a afirmar que els cossos celestes giren al voltant de la Terra en òrbites completes.

Pel que fa als éssers vius, Anaximandre va suggerir que sorgeixen de la matèria terrestre calenta i humida, desenvolupant-se en una línia evolutiva que té el seu origen en animals semblants als peixos. Aquesta visió ha estat considerada una anticipació especulativa de l'evolucionisme de Darwin.

Anaxímenes: L'Aire com a Principi Universal i la Condensació

Anaxímenes de Milet, fill d'Eurístrat, s'acosta a Tales en la idea que l'arkhé ha de ser un element material concret i conegut per l'experiència. Per a ell, aquest principi és l'aire.

L'Aire com a Arkhé i la seva Naturalesa

Anaxímenes va declarar que l'origen de totes les coses existents era l'aire, ja que d'ell procedeixen i en ell es dilueixen novament. Va establir una analogia amb l'ànima humana: “Exactament igual que la nostra ànima, que és l'aire, ens manté units, així també l'alè (o buf) i l'aire envolten tot el cosmos.” Per a Anaxímenes, aire i alè s'usen com a sinònims.

Com Anaximandre, Anaxímenes va considerar l'aire com a àpeiron, però només en el sentit d'allò il·limitat físicament, ja que l'aire tot ho envolta i tot ho penetra (no acceptava la possibilitat del buit, una idea posterior). Malgrat això, el seu pensament suposa un cert retrocés davant la valentia intel·lectual d'Anaximandre.

Mecanismes de Transformació i Concepció Cosmològica

Anaxímenes va fer un pas important en la comprensió de la natura en assenyalar els mecanismes de l'aparició de les diferències qualitatives i de la diversitat a partir d'un únic principi: la condensació i la rarefacció de l'aire. Amb aquesta teoria, va obrir les portes a una possible matematització de la natura.

Amb Anaxímenes, el concepte d'aire (aer) va adquirir el seu significat actual: una substància invisible que ens envolta aparentment sense límits.

En la seva concepció cosmològica, la Terra és plana i es manté en l'aire. Creia que el Sol també és pla i està constituït per terra, com els altres cossos celestes. També va explicar fenòmens naturals com el vent, la pluja, els volcans, el tro, el llamp i la neu des de la seva perspectiva de condensació i rarefacció, eliminant qualsevol rastre d'entitats mítiques.