Anatomia i Patologies de la Pell: Guia Completa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 11,6 KB
1. Anatomia de la pell i annexos cutanis
Pell: és l'òrgan més ampli, la coberta exterior i la barrera entre el medi intern i l'extern. Té un gruix d'entre 0,5 i 2 mm.
Sistema tegumentari: format per la pell i els seus annexos (glàndules, pèl i ungles).
Membranes mucoses: són la continuació de la pell al nas, la boca, els ulls, les orelles, la vagina i el recte.
1.1 Estructura de la pell
Capes (de l'exterior a l'interior):
Epidermis: teixit epitelial, sense vasos sanguinis ni nervis.
Estrat corni (extern): format per queratina, que la fa resistent, impermeable i flexible. Les cèl·lules mortes s’escamen.
Estrat basal (intern): genera cèl·lules noves que empenyen cap amunt. Conté melanòcits, que produeixen melanina (pigmentació).
Queratinització: procés d’ascens de les cèl·lules i acumulació de queratina fins a convertir-se en escates.
Derma: teixit conjuntiu situat sota l'epidermis. Conté vasos sanguinis, limfàtics, nervis, glàndules i fol·licles.
Capa papil·lar: conté les papil·les, que creen els relleus de les empremtes digitals.
Capa reticular: formada per fibres de col·lagen i elàstiques que aporten elasticitat i fermesa.
Receptors sensorials:
Nociceptors: dolor.
Termoreceptors: calor (Ruffini) i fred (Krause).
Mecanoreceptors: pressió (Pacini), tacte, vibració i moviment (Meissner, discs de Merkel i plexe del fol·licle).
Hipoderma: teixit adipós amb vasos i nervis. És la capa subcutània més profunda.
1.2 Annexos cutanis
Glàndules:
Sudorípares: formades per un tub enrotllat i un conducte excretor.
Ecrines: presents a tota la pell, especialment a mans i peus. Produeixen suor i els conductes desemboquen en porus.
Apocrines: situades a les aixelles, engonals i mugrons. Produeixen una suor més espessa amb olor característica i desemboquen al fol·licle pilós.
Sebàcies (holocrines): situades al costat del pèl. Secreten sèu (olis) per aportar flexibilitat i impermeabilitat.
Múscul erector del pèl: la seva contracció provoca la "pell de gallina".
Pèl:
Tija de queratina amb el bulb a la fàscia. Té un creixement cíclic.
Parts: escorça externa, medul·la interna, bulb/papil·la i la tija visible a l’exterior.
Ungles:
Làmines aplanades de queratina que cobreixen la falange distal.
Parts:
Lúnula: zona semicircular blanquinosa que cobreix la matriu.
Cos o placa ungual: part corbada i visible.
Llit ungual: teixit rosat subjacent.
Extrem lliure: part blanca exterior.
2. Fisiologia de la pell: Funcions principals
1. Protecció
La pell forma una barrera defensiva que protegeix els teixits subjacents.
Altres elements protectors són el pèl i les ungles.
Funcions principals:
Evita la pèrdua excessiva d’aigua.
Protegeix d'agressions mecàniques, físiques i químiques.
Bloqueja microorganismes mitjançant la queratina, el sèu i la suor (mantell àcid protector).
La melanina protegeix de les radiacions solars.
2. Regulació tèrmica
La pell ajuda a mantenir la temperatura interna:
Vasodilatació: perd calor quan la temperatura augmenta.
Vasoconstricció: evita la pèrdua de calor quan fa fred.
Glàndules sudorípares: produeixen suor per dissipar la calor.
Hipoderma (greix): actua com a aïllant tèrmic.
Piloerecció: redueix la superfície exposada per conservar la calor.
3. Absorció
Permet que certes substàncies liposolubles travessin la pell.
És una via d’administració de medicaments tòpics com cremes i olis.
4. Recepció
Conté receptors nerviosos que capten el dolor, la temperatura, el contacte i la pressió.
Funciona com un mitjà de comunicació amb l’exterior.
5. Síntesi
L’epidermis i l’hipoderma sintetitzen elements com la melanina, la queratina, el carotè i la vitamina D (gràcies a la llum UV).
6. Excreció
Elimina residus a través de la sudoració, principalment aigua i sals minerals.
3. Patologies i lesions cutànies freqüents
Els signes físics cutanis es valoren mitjançant la inspecció visual i la palpació. Aquests signes, juntament amb els símptomes referits pel pacient, permeten arribar a un diagnòstic mèdic.
3.1 Valoració i tipus de lesions
🔹 Valoració
S’avalua mitjançant la inspecció visual i la palpació.
La combinació de símptomes i signes ajuda al diagnòstic final.
1. Lesions primàries (inicials)
A. Alteracions en la coloració
Màcula hipocròmica/acròmica: pèrdua de melanina (ex: vitiligen).
Màcula purpúrica: extravasació sanguínia (petèquies, víbices, equimosi). No desapareixen amb vitropressió.
Telangiectàsia: dilatació de capil·lars superficials que crea una màcula enrogida.
Màcula hipercòmica: excés de melanina (pigues, taques d'embaràs o per exposició solar).
Màcula eritematosa: taca vermella vascular. Si n’hi ha moltes, s'anomena exantema (xarampió, escarlatina). Desapareix amb vitropressió.
B. Lesions sòlides
Pàpula: elevació circumscrita de menys d'1 cm.
Ronxa o fava: protuberància ferma amb edema, sovint amb picor (prurit).
Nòdul: d'1 a 2 cm, afecta la dermis i la hipoderma.
Tumor: massa sòlida més gran que un nòdul i de creixement progressiu.
C. Lesions líquides
Vesícula: elevació epidèrmica amb líquid transparent, serós o hemorràgic.
Butllofa: vesícula gran de més de 0,5 cm.
Pústula: vesícula amb contingut purulent (groguenc).
2. Lesions secundàries (modificacions)
Escata: fragment epidèrmic per queratinització excessiva.
Crosta: sèrum, sang o pus solidificat a la superfície.
Cicatriu: teixit nou reparador després d'una lesió.
Escara: teixit endurit per necrosi isquèmica o gangrena.
Úlcera: pèrdua de substància que afecta l'epidermis, la derma i, a vegades, la hipoderma.
Fissura: esquerda lineal epidèrmica o dermal.
Erosió o excoriació: pèrdua epidermal que cura sense cicatriu, sovint causada pel gratament.
3.2 Malalties més freqüents
A. Infeccions
1. Bacterianes
Fol·liculitis: infecció dels fol·licles pilosos (barba o cames) que genera una pàpula o nòdul.
Furóncol: infecció aguda dels fol·licles en zones de pressió, fricció o suor. Evoluciona de nòdul a pústula purulenta.
2. Víriques
Herpes simple: afecta llavis o boca, causant eritema, vesícules i picor.
Herpes zòster: reactivació de la varicel·la que afecta els nervis perifèrics. Provoca eritema, vesícules, dolor intens i exantema.
3. Fongs (Micosi)
Tinya del peu o peu d’atleta: vesícules a la planta o plecs interdigitals, descamació i esquerdament. Pot afectar les ungles.
Candidiasi mucocutània: causada per Candida albicans. Es presenta com a vulvovaginitis, muguet o estomatitis angular (boqueres).
B. Altres trastorns i etiologia diversa
Tumors cutanis
Benignes:
Verrugues: d'origen víric, comunes en mans, peus, colzes i cara.
Angiomes: hiperplàsia de vasos sanguinis, sovint congènits (taques vermelles).
Nevus o pigues: acumulació de melanòcits que poden degenerar en melanomes.
Malignes:
Carcinomes: basocel·lular (70–80%) i escamocel·lular (20%).
Melanomes: tenen capacitat d'invasió i metàstasi. El pronòstic empitjora amb la profunditat.
Dermatitis per contacte (èczema): provoca eritema, prurit, edema, pàpules i vesícules que deriven en crostes.
Psoriasi: malaltia crònica que cursa per brots (estrès, infeccions). Presenta plaques vermelloses amb escates en colzes, genolls i cuir cabellut.
3.3 Lesions del pèl i de les ungles
A. Pèl
Alopècia: pèrdua gradual del cabell, ja sigui difusa o en plaques. Causes: edat, fàrmacs, estrès o infeccions.
Hipertricosi / Hirsutisme: augment del pèl localitzat o generalitzat en àrees no velloses.
B. Ungles
Onicòlisi: fragilitat i destrucció de l'ungla per tòxics o infeccions.
Ungla encarnada: creixement de l'ungla que penetra en el teixit tou, causant dolor i inflamació.
Paroníquia o panadís: inflamació dels teixits del voltant de l'ungla amb dolor i pústules.
Onicomicosi: infecció per fongs que afecta les ungles de mans o peus.