Anatomia Humana: Guia Essencial de Moviments, Ossos i Músculs

Enviado por alberto fandos y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,01 KB

Moviments Articulars del Cos Humà

A continuació, es descriuen els principals moviments que es poden realitzar a les articulacions del cos humà:

Abducció

Moviment lateral amb separació de la línia mitjana del tronc. Aquest moviment es produeix al voltant de l'eix sagital i dins del pla frontal.
Exemple: Elevació horitzontal dels braços o cames cap a un costat.

Adducció

Moviment medial amb aproximació a la línia mitjana del tronc. Aquest moviment es produeix al voltant de l'eix sagital i dins del pla frontal.
Exemple: Recuperació dels braços o cames a la posició anatòmica d'origen.

Flexió

Moviment d'inclinació que es tradueix en una disminució de l'angle a una articulació, ajuntant els ossos. Aquest moviment es produeix al voltant de l'eix transversal i dins del pla sagital.
Exemple: Articulació del colze quan la mà s'apropa a l'espatlla.

Inclinació Lateral

Moviment del tronc que es realitza en el pla frontal. Es pot fer cap a la dreta o cap a l'esquerra.

Extensió

Moviment d'adreçament que produeix un increment de l'angle d'una articulació, separant els ossos. Aquest moviment es produeix al voltant de l'eix transversal i dins del pla sagital.
Exemple: Mà que es separa de l'espatlla.

Antepulsió

Projecció endavant de l'articulació de l'espatlla.

Retropulsió

Projecció enrere de l'articulació de l'espatlla.

Rotació Externa o Supinació

Moviment rotatori al voltant de l'eix longitudinal d'un os que provoca una separació de la línia mitjana del tronc. Aquest moviment es produeix en el pla transversal.

Rotació Interna o Pronació

Moviment rotatori al voltant de l'eix longitudinal que apropa a la línia mitjana del tronc. Aquest moviment es produeix en el pla transversal.

Circumducció

Moviment circular en el qual es combinen moviments de flexió, extensió, abducció i adducció.
Exemple: Articulació de l'espatlla movent-se d'una forma circular al voltant d'un punt.

Classificació dels Ossos

Atenent a les seves dimensions i forma, els ossos es divideixen en:

  • Ossos Curts: Aquells que tenen les tres dimensions gairebé iguals.
    Exemple: Cossos vertebrals, carp, tars, cara.
  • Ossos Plans: Aquells que tenen dues dimensions que sobresurten sobre les altres.
    Exemple: Frontal.
  • Ossos Llargs: Aquells on predomina la longitud. Tenen cartílag de creixement.
    Exemple: Tíbia.

Estructura dels Ossos Llargs

L'os llarg presenta tres parts principals:

  • Epífisi: Part de l'extrem i ampla.
  • Metàfisi: Zona situada entre la diàfisi i l'epífisi. És el lloc per on s'allarga l'os (és un cartílag mentre dura el creixement; després s'ossifica).
  • Diàfisi: Part central i estreta de l'os.

Classificació de les Articulacions

Distingim tres tipus d'articulacions en funció de la seva mobilitat:

  • Sinartrosi: Articulacions que no permeten el moviment. No tenen càpsula, ni lligaments, ni elements auxiliars.
    Exemple: Ossos del crani.
  • Amfiartrosi: Articulacions que permeten una mica de mobilitat. La seva característica principal és l'existència d'un teixit fibrós que servirà de medi d'unió entre les superfícies articulars.
    Exemple: Articulacions dels cossos vertebrals.
  • Diartrosi: Articulacions que tenen molt moviment.

Classificació de les Diartrosis

Les diartrosis, articulacions amb gran mobilitat, es classifiquen en diversos tipus segons la seva forma i els moviments que permeten:

  • Enartrosi: Articulació amb tres eixos de moviment que permet realitzar moviments en tots els plans (flexió, extensió, abducció, adducció, pronació, supinació i circumducció). Les superfícies articulars són esfèriques.
    Exemple: Articulació escapulohumeral (espatlla) i coxofemoral (maluc).
  • Condília: Articulació amb dos eixos de moviment que permet realitzar moviments de flexió, extensió, abducció i adducció. Les superfícies articulars són elipsoïdals.
    Exemple: Articulació radiocarpiana (canell).
  • Artròdia: Articulació de dues superfícies òssies planes, que permeten un moviment de lliscament limitat. No hi ha cap eix de moviment.
    Exemple: Ossos carpians de la mà, articulació tarsometatarsiana.
  • Tròclea (Bisagra o Frontissa): Articulació amb un eix de moviment, que permet moviments en un únic pla (flexió i extensió). Les superfícies articulars tenen forma de politja.
    Exemple: Colze i genoll.
  • Cadira de Muntar: Articulació amb dos eixos de moviment, que permet fer flexió, extensió, abducció, adducció i un moviment esfèric, però no de rotació. Les superfícies articulars tenen forma de cadira de muntar.
    Exemple: Articulació carpometacarpiana del polze.
  • Articulació Trocoide: Articulació amb un eix de moviment que permet realitzar pronacions i supinacions. Les superfícies articulars tenen forma de cilindre.
    Exemple: Articulació radiocubital.

Tipus de Músculs

El cos humà conté tres tipus principals de teixit muscular, cadascun amb característiques i funcions específiques:

  • Múscul Llis: Es troba a les parets de les vísceres i dels diversos sistemes tubulars (vies respiratòries i tub digestiu). Està innervat pel sistema simpàtic i parasimpàtic. La seva acció és involuntària.
  • Múscul Cardíac: Es troba a les parets del cor i té propietats mixtes entre el múscul llis i l'esquelètic. Està innervat pel sistema simpàtic i parasimpàtic. La seva acció és involuntària, i la seva estructura és estriada.
  • Múscul Esquelètic: És el múscul de l'aparell locomotor. Està innervat per nervis cranials i espinals, i són de contracció voluntària. La seva estructura és estriada.

Classificació dels Músculs Esquelètics

Els músculs esquelètics es poden classificar segons diferents criteris:

Segons el nombre de caps d'origen:

  • Monocefàlics: 1 cap. Exemple: Múscul sartori.
  • Bicefàlics: 2 caps. Exemple: Bíceps.
  • Tricefàlics: 3 caps. Exemple: Tríceps.
  • Quadricefàlics: 4 caps. Exemple: Quàdriceps.

Segons la forma:

  • Curts: (cap, mà, peu)
  • Plans: (abdomen)
  • Llargs: (extremitats)
  • Orbiculars o Esfínters: (fibres circulars concèntriques al voltant d'un orifici)

Segons el nombre de ventres musculars:

  • Simples: 1 ventre muscular.
  • Compostos: Dos o més ventres musculars.
    • En Sèrie: Un a continuació de l'altre, units per un tendó intermedi.
      • Digàstric: 2 ventres musculars.
      • Poligàstric: 3 o més ventres musculars. Exemple: Recte anterior de l'abdomen.
    • En Paral·lel: Un al costat de l'altre. Cada ventre té un extrem propi i un altre comú. Exemple: Bíceps, tríceps, quàdriceps.

Entradas relacionadas: