Anatomia Humana: Guia Essencial de Moviments, Ossos i Músculs
Enviado por alberto fandos y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en catalán con un tamaño de 8,01 KB
Moviments Articulars del Cos Humà
A continuació, es descriuen els principals moviments que es poden realitzar a les articulacions del cos humà:
Abducció
Moviment lateral amb separació de la línia mitjana del tronc. Aquest moviment es produeix al voltant de l'eix sagital i dins del pla frontal.
Exemple: Elevació horitzontal dels braços o cames cap a un costat.
Adducció
Moviment medial amb aproximació a la línia mitjana del tronc. Aquest moviment es produeix al voltant de l'eix sagital i dins del pla frontal.
Exemple: Recuperació dels braços o cames a la posició anatòmica d'origen.
Flexió
Moviment d'inclinació que es tradueix en una disminució de l'angle a una articulació, ajuntant els ossos. Aquest moviment es produeix al voltant de l'eix transversal i dins del pla sagital.
Exemple: Articulació del colze quan la mà s'apropa a l'espatlla.
Inclinació Lateral
Moviment del tronc que es realitza en el pla frontal. Es pot fer cap a la dreta o cap a l'esquerra.
Extensió
Moviment d'adreçament que produeix un increment de l'angle d'una articulació, separant els ossos. Aquest moviment es produeix al voltant de l'eix transversal i dins del pla sagital.
Exemple: Mà que es separa de l'espatlla.
Antepulsió
Projecció endavant de l'articulació de l'espatlla.
Retropulsió
Projecció enrere de l'articulació de l'espatlla.
Rotació Externa o Supinació
Moviment rotatori al voltant de l'eix longitudinal d'un os que provoca una separació de la línia mitjana del tronc. Aquest moviment es produeix en el pla transversal.
Rotació Interna o Pronació
Moviment rotatori al voltant de l'eix longitudinal que apropa a la línia mitjana del tronc. Aquest moviment es produeix en el pla transversal.
Circumducció
Moviment circular en el qual es combinen moviments de flexió, extensió, abducció i adducció.
Exemple: Articulació de l'espatlla movent-se d'una forma circular al voltant d'un punt.
Classificació dels Ossos
Atenent a les seves dimensions i forma, els ossos es divideixen en:
- Ossos Curts: Aquells que tenen les tres dimensions gairebé iguals.
Exemple: Cossos vertebrals, carp, tars, cara. - Ossos Plans: Aquells que tenen dues dimensions que sobresurten sobre les altres.
Exemple: Frontal. - Ossos Llargs: Aquells on predomina la longitud. Tenen cartílag de creixement.
Exemple: Tíbia.
Estructura dels Ossos Llargs
L'os llarg presenta tres parts principals:
- Epífisi: Part de l'extrem i ampla.
- Metàfisi: Zona situada entre la diàfisi i l'epífisi. És el lloc per on s'allarga l'os (és un cartílag mentre dura el creixement; després s'ossifica).
- Diàfisi: Part central i estreta de l'os.
Classificació de les Articulacions
Distingim tres tipus d'articulacions en funció de la seva mobilitat:
- Sinartrosi: Articulacions que no permeten el moviment. No tenen càpsula, ni lligaments, ni elements auxiliars.
Exemple: Ossos del crani. - Amfiartrosi: Articulacions que permeten una mica de mobilitat. La seva característica principal és l'existència d'un teixit fibrós que servirà de medi d'unió entre les superfícies articulars.
Exemple: Articulacions dels cossos vertebrals. - Diartrosi: Articulacions que tenen molt moviment.
Classificació de les Diartrosis
Les diartrosis, articulacions amb gran mobilitat, es classifiquen en diversos tipus segons la seva forma i els moviments que permeten:
- Enartrosi: Articulació amb tres eixos de moviment que permet realitzar moviments en tots els plans (flexió, extensió, abducció, adducció, pronació, supinació i circumducció). Les superfícies articulars són esfèriques.
Exemple: Articulació escapulohumeral (espatlla) i coxofemoral (maluc). - Condília: Articulació amb dos eixos de moviment que permet realitzar moviments de flexió, extensió, abducció i adducció. Les superfícies articulars són elipsoïdals.
Exemple: Articulació radiocarpiana (canell). - Artròdia: Articulació de dues superfícies òssies planes, que permeten un moviment de lliscament limitat. No hi ha cap eix de moviment.
Exemple: Ossos carpians de la mà, articulació tarsometatarsiana. - Tròclea (Bisagra o Frontissa): Articulació amb un eix de moviment, que permet moviments en un únic pla (flexió i extensió). Les superfícies articulars tenen forma de politja.
Exemple: Colze i genoll. - Cadira de Muntar: Articulació amb dos eixos de moviment, que permet fer flexió, extensió, abducció, adducció i un moviment esfèric, però no de rotació. Les superfícies articulars tenen forma de cadira de muntar.
Exemple: Articulació carpometacarpiana del polze. - Articulació Trocoide: Articulació amb un eix de moviment que permet realitzar pronacions i supinacions. Les superfícies articulars tenen forma de cilindre.
Exemple: Articulació radiocubital.
Tipus de Músculs
El cos humà conté tres tipus principals de teixit muscular, cadascun amb característiques i funcions específiques:
- Múscul Llis: Es troba a les parets de les vísceres i dels diversos sistemes tubulars (vies respiratòries i tub digestiu). Està innervat pel sistema simpàtic i parasimpàtic. La seva acció és involuntària.
- Múscul Cardíac: Es troba a les parets del cor i té propietats mixtes entre el múscul llis i l'esquelètic. Està innervat pel sistema simpàtic i parasimpàtic. La seva acció és involuntària, i la seva estructura és estriada.
- Múscul Esquelètic: És el múscul de l'aparell locomotor. Està innervat per nervis cranials i espinals, i són de contracció voluntària. La seva estructura és estriada.
Classificació dels Músculs Esquelètics
Els músculs esquelètics es poden classificar segons diferents criteris:
Segons el nombre de caps d'origen:
- Monocefàlics: 1 cap. Exemple: Múscul sartori.
- Bicefàlics: 2 caps. Exemple: Bíceps.
- Tricefàlics: 3 caps. Exemple: Tríceps.
- Quadricefàlics: 4 caps. Exemple: Quàdriceps.
Segons la forma:
- Curts: (cap, mà, peu)
- Plans: (abdomen)
- Llargs: (extremitats)
- Orbiculars o Esfínters: (fibres circulars concèntriques al voltant d'un orifici)
Segons el nombre de ventres musculars:
- Simples: 1 ventre muscular.
- Compostos: Dos o més ventres musculars.
- En Sèrie: Un a continuació de l'altre, units per un tendó intermedi.
- Digàstric: 2 ventres musculars.
- Poligàstric: 3 o més ventres musculars. Exemple: Recte anterior de l'abdomen.
- En Paral·lel: Un al costat de l'altre. Cada ventre té un extrem propi i un altre comú. Exemple: Bíceps, tríceps, quàdriceps.
- En Sèrie: Un a continuació de l'altre, units per un tendó intermedi.