La veu: anatomia, funcions i classificació

La veu

La veu és el so que es produeix quan l’aire que retorna dels pulmons passa per la laringe i, seguint les indicacions del cervell, fa vibrar les cordes vocals.

Anatomia i procés de la veu

Els òrgans que intervenen directament a la producció de la veu constitueixen el “sistema de fonació”. I el formen tres aparells o zones de baix a dalt:

• ZONA BAIXA O D'ABASTAMENT. APARELL RESPIRATORI

  Proporciona l'aire que posat en vibració per la laringe, es convertirà en so. El componen:

  • Vies respiratòries (fosses nasals, boca, faringe, laringe, tràquea i bronquis)
  • Pulmons

• ZONA MITJANA O DE PRODUCCIÓ. APARELL PRODUCTOR I FONADOR

  Provoca la vibració de l'aire i del so. El componen:

  • La laringe
  • Les cordes vocals

• ZONA ALTA O D'ELABORACIÓ. APARELL RESSONADOR

  Amplifica i modifica el so produït. El componen:

  • Faringe
  • Boca
  • Fosses nassals

Perquè es produeixi la veu es necessari que es produeixi la vibració a les cordes vocals, però per produir la veu es necessari posar en funcionament òrgans de l’aparell respiratori, de l’aparell digestiu, el sistema nerviós, els músculs...

La respiració

La respiració és la base fonamental de la correcta emissió de la veu. El mecanisme de la respiració es du a terme en dos temps:

1. Inspiració: l’aire passa pel nas o boca, travessa la laringe, les cordes vocals es separen, penetra per la tràquea i arriba als pulmons.
2. Espiració: l’aire fa el trajecte invers de la inspiració. I a aquest procés el diafragma intervé fent el paper de fre de l’aire que surt i així evita que es tudi aquest aire.

Tipus de respiració:

• Respiració clavicular
• Respiració costal
• Respiració costal-diafragmàtica-abdominal

Què és la veu parlada?

Quan es parla, es dóna a la veu un ritme i una entonació que depenen de la intenció del missatge que es vol transmetre. És molt important utilitzar bé la veu parlada, ja que és la nostra principal eina de comunicació.

Pubertat

A la pubertat es produeix el creixement més important de les cordes vocals. En les noies eles cordes vocals s’allarguen aproximadament uns 6 mm (de 12mm a 18mm) i en els nois uns 10mm (de 15mm a 25mm). Això provoca allò anomenat canvi de veu.

Sprechgesang

És una tècnica vocal que es troba entre el cant i la veu parlada.

Què és el doblatge de veu?

El doblatge és un tipus de traducció audiovisual que consisteix a substituir el diàleg original d'un audiovisual (pel·lícula, reportatge, programa, documental, etc.) per un diàleg en un altre idioma.

Què és la veu cantada?

En el moment en què cantem feim música amb la veu, es a dir, entonem. Però hi ha moltes maneres d’utilitzar la veu cantada, segons la seva finalitat.

Què és la veu natural?

És aquella que no ha estat treballada amb impostació, que no fa servir el vibrato.

Què és la veu impostada? I el vibrato?

La veu impostada és aquella que ha estat treballada per aconseguir uns sons homogenis, plens i potents. El vibrato és un efecte sonor de l'oscil·lació de la laringe quan emet una vocal recolzada diafragmàticament, que es reflecteix auditivament, en el qual la nota augmenta i disminueix enafinació amb una certa velocitat.

Quina classificació es fa de la veu cantada?

Cada veu té unes característiques pròpies i això dificulta poder fer una classificació que inclogui tots els tipus diferents de veu existents. La classificació més habitual és la que prové del mon de l’òpera, i que es basa en les tessitures vocals.

Què és la tessitura?

La tessitura és l’extensió o àmbit sonor d’una veu o d’un instrument. Conté les notes que pot produir normalment.

Com es classifiquen les veus femenines? I les masculines?

Segons la seva tessitura les veus femenines es poden classificar en:

• Soprano: veu més aguda. Té el paper protagonista a la majoria d’òperes.
• Mezzosoprano: veu intermèdia de les veus femenines
• Contralt: és la veu més greu de les veus femenines.

Segons la seva tessitura, les veus masculines poden classificar-se en:

• Tenor: és la veus més aguda de les veus masculines, i acostuma a tenir el paper protagonista a la major part de les òperes
• Baríton: és la veu intermèdia, i les seves partitures s’escriuen en clau de fa en quarta línia.
• Baix: és la veu masculina més greu, també s’escriu en clau de fa en quarta línia.

Així i tot podem dir que hi ha una altra veu més aguda que la de tenor que s’anomena contratenor.