Anatomia i Funció dels Aparells Digestiu i Urinari

L'Aparell Digestiu: Funció, Estructura i Processos

La funció principal de l'aparell digestiu és transformar els aliments en nutrients absorbibles i eliminar els residus. Està format per un tub de 9 metres, obert de la boca a l'anus.

Òrgans i Glàndules Annexes

Òrgans del Tub Digestiu

• Boca
• Faringe
• Esòfag
• Estómac
• Intestí prim (duodè, jejú, ili)
• Intestí gros (còlon, recte, anus)

Glàndules Annexes

Glàndules Salivals

Produeixen saliva (aproximadament 1 L/dia) per humitejar el menjar i facilitar la digestió. Les glàndules majors (paròtides, submandibulars, sublinguals) i menors (paladar, llavis, etc.) secreten a la cavitat bucal.

• Paròtides: Secreten pel conducte de Stenon.
• Submandibulars: Secreten pel conducte de Wharton.
• Sublinguals: Secreten pel conducte de Bartholin.

Fetge

És essencial per a la digestió i el metabolisme:

• Produeix bilis per emulsionar els greixos.
• Emmagatzema glucosa (com a glucogen), minerals i vitamines.
• Sintetitza proteïnes.

La bilis es transporta a la vesícula biliar i al duodè, on facilita l'absorció dels greixos.

Vesícula Biliar

Emmagatzema la bilis i l'allibera al duodè per ajudar a la digestió dels greixos.

Pàncrees

Té una doble funció:

• Funció exocrina: Produeix enzims digestius i bicarbonat, que es secreten al duodè per descompondre nutrients.
• Funció endocrina: Produeix les hormones insulina i glucagó.

Etapes de la Digestió

1. Ingestió i Regulació de la Gana

La ingestió és un procés voluntari influenciat per factors biològics, socials i emocionals. L’hipotàlem regula la gana mitjançant:

• Grelina: Estimula la gana.
• Leptina: Inhibeix la gana.

Els nivells de glucosa i greix afecten la gana a curt i llarg termini. L’olfacte i les emocions també poden activar-la.

2. Masticació i Deglució

• Masticació: Les dents trituren l’aliment (digestió física) i la saliva inicia la digestió (digestió química), ja que conté enzims que comencen a digerir els glúcids. El gust i l’olfacte estimulen la secreció digestiva.
• Deglució: Activitat voluntària al principi, però involuntària després. L’epiglotis evita que l’aliment entri a les vies respiratòries. Les contraccions peristàltiques condueixen el bol alimentari per l’esòfag fins a l’estómac.

3. Transformació de l'Aliment: Bol, Quim i Quil

Durant el trànsit, l'aliment es transforma progressivament:

• ALIMENT (Masticació): Digestió mecànica i inici de la digestió química.
• BOL (Insalivació / Deglució): L’aliment es barreja amb la saliva i passa per la faringe i l’esòfag.
• QUIM (Digestió Gàstrica): El bol alimentari es barreja amb sucs gàstrics a l’estómac (que emmagatzema, tritura i digereix proteïnes).
• QUIL (Digestió Intestinal): El quim entra a l’intestí prim i es barreja amb sucs pancreàtics i bilis, convertint-se en quil.

4. Secreció, Digestió i Absorció

Estómac

Té forma de J i consta de cinc parts: Càrdies (entrada), Fundus (cambra de gasos), Cos (zona activa), Antre i Pílor (regula el pas al duodè). Segrega HCl, aigua, pepsina i gastrina.

Intestí Prim

És la zona clau per a l'absorció. Les vellositats intestinals són fonamentals per absorbir les substàncies.

• Duodè: Digestió química amb sucs pancreàtics i bilis.
• Jejú: Absorbeix nutrients com glúcids, lípids i aminoàcids.
• Ili: Absorbeix vitamina B12, sals biliars i aigua.

Intestí Gros

Absorbeix aigua i electròlits i forma la femta. La microbiota intestinal produeix vitamina K i protegeix contra infeccions.

5. Emmagatzematge i Eliminació

El recte acumula la femta; l’augment de pressió activa la necessitat de defecar. Retardar la defecació pot causar restrenyiment. La defecació implica la contracció dels músculs rectals i la relaxació dels esfínters.

Patologies Digestives Comunes

• Glositis: Inflamació de la llengua.
• Esòfag de Barrett: Canvi de l’epiteli esofàgic que augmenta el risc de càncer.
• Hèrnia de hiat: Part de l’estómac puja a través del diafragma.
• Reflux gastroesofàgic: Pas d’àcid de l’estómac cap a l’esòfag.
• Gastritis: Inflamació de la mucosa gàstrica.
• Úlcera gàstrica: Ferida a l’estómac que pot sagnar.
• Malabsorció: L’intestí no absorbeix bé els nutrients.
• Colitis: Inflamació del còlon.
• Síndrome d’intestí irritable (SII): Alternança de diarrea i restrenyiment.
• Diverticulosi/itis: Formació o inflamació de diverticles.
• Fecaloma: Massa fecal molt compacta.
• Cirrosi: Destrucció progressiva del teixit hepàtic.
• Icterícia: Acumulació de bilirubina que provoca pell groguenca.
• Litiasi biliar: Presència de pedres a la vesícula biliar.

L'Aparell Urinari: Funció i Òrgans

La funció de l'aparell urinari és eliminar toxines i residus formant i excretant orina.

Òrgans de l'Aparell Urinari

Ronyons (2)

Filtren la sang i formen l’orina. Estan situats entre D12 i L3, amb el dret lleugerament més baix a causa del fetge. Les seves estructures principals són la càpsula, l'hil renal, l'escorça i la medul·la (on es troben les piràmides de Malpighi).

Urèters (2)

Són conductes de 27–30 cm que condueixen l’orina a la bufeta. Disposen d'una vàlvula antireflux.

Bufeta Urinària

Emmagatzema l’orina i té plecs que li permeten expandir-se.

Uretra

Condueix l’orina cap a l’exterior.

• Dona: És curta i només té funció urinària.
• Home: És llarga, urogenital, travessa la pròstata i el penis, i conté dos esfínters.

Glàndules Suprarenals

Produeixen hormones importants com l'adrenalina i els corticoides.