Anatomia i Fisiologia: Sistemes Urinari i Nerviós

Anatomia del Sistema Urinari

• Ronyons: Dos òrgans que filtren uns 180 litres de sang al dia per produir entre 1 i 1,5 litres d'orina. Es divideixen en còrtex (exterior), medul·la i pelvis renal (on es recull l'orina).
• Nefrona: És la unitat funcional del ronyó (hi ha més d'un milió per ronyó). Consta del corpuscle renal (filtració) i el túbul renal (regula volum i concentració).

Vies Urinàries

• Urèters: Tubs de 30 cm que porten l'orina a la bufeta mitjançant moviments peristàltics.
• Bufeta: Magatzem elàstic amb capacitat de fins a mig litre.
• Uretra: Conducte de sortida. Més curt en dones (3 cm) i més llarg en homes (20 cm), on també passen els conductes seminals.

Formació de l'Orina

• Filtració: El plasma passa dels capil·lars a la càpsula de Bowman (sense proteïnes ni cèl·lules).
• Reabsorció: Es recuperen substàncies útils (glucosa, sals) i aigua (principalment a la nansa de Henle).
• Secreció: S'expulsen tòxics i ions en excés des de la sang al túbul.
• Composició: 97% aigua, 2% urea i 1% sals i altres components.

Principals Malalties Renals

• Insuficiència renal: Pèrdua de la capacitat de filtració; pot requerir diàlisi o trasplantament.
• Infeccions: Uretritis (uretra), cistitis (bufeta) o pielonefritis (ronyó).
• Càlculs renals: Pedres formades per sobresaturació de sals (àcid úric, oxalats, etc.).

Sistema Nerviós Central (SNC) i Perifèric (SNP)

Protecció del SNC

El sistema nerviós central està resguardat pels ossos del crani i la columna vertebral, les meninges (piamàter, aracnoide i duramàter) i el líquid cefaloraquidi (LCR), que actua com a aïllant contra les batzegades i els cops.

L’Encèfal

• Cervell (Telencèfal): Format per dos hemisferis amb una escorça de substància grisa i un centre de substància blanca. Presenta quatre lòbuls: frontal, temporal, parietal i occipital.
• Diencèfal: Conté el tàlem (control sensorial) i l’hipotàlem, que regula funcions vitals com la fam, la set, la temperatura i el sistema endocrí.
• Cerebel: Responsable de la coordinació motora, l’equilibri, la postura i els moviments de precisió.
• Bulb Raquidi: Controla activitats reflexes vitals com el batec cardíac i la respiració.

Medul·la Espinal i SNP

• Medul·la Espinal: Condueix impulsos i controla actes reflexes. La seva substància grisa interna té forma d’H i conté banyes motores i sensitives.
• SNP: Format per 12 parells de nervis cranials i 31 parells de nervis raquidis (espinals).

Sistema Nerviós Autònom (SNA)

Regulat per l’hipotàlem, controla les funcions involuntàries mitjançant dues vies antagòniques: el sistema simpàtic (toracolumbar) i el sistema nerviós parasimpàtic (cranisacre).

Teixit i Fisiologia Cel·lular

• Neurones: Tenen un cos cel·lular (soma), dendrites i un axó. Els axons solen estar protegits per una beina de mielina.
• Neuroglia (Cèl·lules Glials): Inclou els astròcits (suport i nutrició), els oligodendròcits i les cèl·lules de Schwann (encarregats de la mielinització) i la micròglia (defensa immunitària i fagocitosi).

L'Impuls Nerviós

És una alteració elèctrica que viatja de les dendrites cap a l’axó:

• Potencial de repòs: La membrana està a -70 mV (interior negatiu).
• Potencial d’acció: Un estímul obre canals de Na⁺, tornant l'interior positiu fins a +50 mV.

Sinapsi i Neurotransmissors

Unió funcional on s’alliberen missatgers químics. Destaquen:

• Glutamat: Principal excitador.
• GABA: Inhibidor cerebral.
• Acetilcolina: Estimula els músculs.
• Dopamina: Centre de recompensa.
• Serotonina: Regulació de l'estat d’ànim.
• Endorfines: Alleujament del dolor.

Funcions Superiors i Malalties

• Actes: L'acte reflex és una resposta involuntària que involucra un arc reflex a la medul·la; l'acte voluntari és conscient i requereix la intervenció de l'escorça cerebral.
• Memòria: Capacitat de fixar i evocar experiències, dividida en immediata (segons), a curt termini (dies) i a llarg termini (anys).
• Emoció: Primera reacció inconscient i instantània que precedeix al sentiment i prepara el cos fisiològicament per a l’adaptació.