Anatomia i Fisiologia de la Veu: Guia Completa

1. Nivells de Fonació

El procés de fonació combina les accions respiratòria, de ressonàncies i deglutòries. Distingim tres nivells:

• Manxa: control de l'aire.
• Vibrador: la laringe, on es crea el so.
• Ressonadors: cavitats cranials que amplifiquen el so.

2. Respiració: Controlada i Involuntària

La respiració és controlada perquè podem controlar l'aire mitjançant tècniques vocals i respiratòries. És involuntària perquè no podem deixar de respirar, ja que és essencial per a la vida.

3. Elements Estructurals de la Manxa

La manxa, que comprèn el tors (des de la base del coll fins al terra pèlvic), inclou les vies respiratòries inferiors, l'estructura osteoarticular i la musculatura respiratòria.

4. Estructura Osteoarticular de la Manxa

L'estructura osteoarticular està formada per la caixa toràcica i la pelvis.

Caixa Toràcica

Formada per la columna vertebral, 12 costelles i l'estern.

• Columna vertebral: les vèrtebres toràciques i cervicals tenen un cos vertebral i un arc neutral. A les cervicals s'insereixen els músculs escalens, que eleven el tòrax.
• Costelles: 12 ossos plans que s'uneixen a l'estern i les vèrtebres dorsals. Hi ha vertaderes, falses i flotants. Permeten una gran flexibilitat.
• Estern: os on s'insereixen les costelles i músculs relacionats amb la laringe i l'os hioide.

L'eixamplament de la caixa toràcica es basa en moviments d'elevació/descens, expansió/retracció, avanç/retrocés i extensió/flexió.

Pelvis

Zona del tronc sota l'abdomen, formada pel coxal, coxis i sacre. S'hi insereixen músculs de la paret abdominal i el diafragma pelvià (terra pèlvic), pilar de suport per al control de la veu.

5. Grups Musculars Respiratoris

• Músculs elevadors del tòrax: inspiratori.
• Músculs espinals: inspiratori.
• Músculs expansors del tòrax: inspiratori.
• Diafragma: inspiratori i expiratori.
• Abdominals: expiratori.

6. Diafragma Toracoabdominal

Inserit a les vèrtebres dorsals, costelles i xifoides esternal. En la inspiració baixa i en l'expiració puja.

7. Diferència entre Respiració i Fonació

En la fonació, l'espiració és activa, ja que l'aire és expulsat pels músculs espiratoris.

8. Buf Fonatori

Quantitat mínima d'aire expulsada per crear un so.

9. Funcions de la Laringe

Protecció de les vies respiratòries, fonació i respiració.

10. Cartílags de la Laringe

Imparells: cricoides, tiroides i epiglotis. Parells: aritenoides.

11. Epiglotis i Glotis

Epiglotis: cartílag imparell amb forma de pètal. S'abat sobre l'orifici laringe durant la deglució. Regula l'aire en el cant (twang).

Glotis: espai que permet el pas de l'aire i connecta amb la tràquea. Els dilatadors de la glotis obren el pas a la respiració i inclinen l'epiglotis.

12. Musculatura Laríngia

Musculatura intrínseca: músculs interns que permeten els moviments de les estructures laríngies (tensor dels plecs vocals, dilatadors i constrictors de la glotis).

Musculatura extrínseca: fixa i mobilitza la laringe en relació a la faringe, l'os hioide i la llengua.

13. Plecs Vocals i Qualitats Acústiques

Els plecs vocals són elàstics i s'obren i tanquen cíclicament amb el pas de l'aire.

• Plec vocal inferior: encarregat de l'apertura cíclica de la glotis durant la fonació.
• Plec vocal superior: no intervé directament en la fonació.

Intensitat: depèn de la pressió subglòtica i el gruix dels plecs vocals.

Alçada (F0): depèn de la velocitat d'oclusió i la tensió dels plecs vocals.

Timbre: determinat per la forma d'aproximació dels plecs, la posició de la laringe i la disposició dels ressonadors.

14. Tipus d'Atacs Vocals

• Atac glòtic: plecs tancats que controlen la pressió pulmonar.
• Atac simultani: plecs oberts que es tanquen amb el pas de l'aire.
• Atac aspirat: els plecs no es tanquen completament, i s'escapa aire.