Anatomia i fisiologia del sistema digestiu

Alimentació

Alimentació: procés voluntari i conscient mitjançant el qual escollim i ingerim els aliments.

Aliments: substàncies naturals (ex. Poma, cirera...) o transformades (iogurt, conserves, pastissos...) que contenen nutrients

∙ Nutrients: Són els compostos químics continguts en els aliments.

- Aigua///Minerals///Hidrats de carboni o glúcids///Lípids o greixos///Proteïnes///Vitamines.

Digestió: Conjunt de processos mecànics i químics que transformen les substàncies
ingerides (aliments) en altres més senzilles (nutrients) que poden ser absorbides
i utilitzades per l’organisme.

Nutrició: Conjunt de processos de transformació i utilització dels nutrients absorbits pels
budells per obtenir energia, créixer o renovar els teixits i regular el metabolisme. La
nutrició és involuntària i inconscient.

ANATOMIA DE L’APARELL DIGESTIU

Parts:- Tub: boca/ faringe/ esòfag/ estòmac/ budell prim/ budell gruixut - Glàndules: g. salivals/ fetge/ pàncrees

BOCA Situació: inici del tub digestiu Parts: dents, llavis, llengua i el paladar

Glàndules salivals: - Quines?: paròtides, submaxil·lars i sublinguals - Funció: fabricar saliva - Composició bàsica: ptialina (enzim que ajuda a digerir els hidrats de carboni)

Funció de la boca: - convertir els aliments sòlids en una pasta tova (BOL ALIMENTARI)

gràcies a les dents (digestió mecànica) i a la saliva. - inici digestió química dels hidrats de carboni - deglució del bol alimentari - capta sabors - elabora bona part de la parla

LA FARINGE Situació: darrera de la cavitat nasal i de la boca. Per la part inferior es comunica amb la laringe i amb l’esòfag.

Funció: deglució del bol alimentari fins l’esòfag. Com? - contacte del bol alimentari amb la faringe (voluntari) - deglució de forma reflexa (involuntari)

- tancament automàtic de la glotis / Símptomes: - disfàgia (dificultat d’engolir) - odinofàgia (dolor a l’engolir).

L’ESÒFAG Situació: Tub (25-30 cms) situat darrera de la tràquea que va des de la faringe fins l’estómac travessant el diafragma.

Funció: Portar el bol alimentari de la faringe fins l’estómac. Com avança el bol alimentari? Per contraccions peristàltiques

L’ESTÒMAC: Situació: part superior i esquerra de la cavitat abdominal Forma: sac en forma de J

Què hi ha a la part interna? - replegaments (desapareixen quan està ple) - glàndules gàstriques ⇒ suc gàstric.

Composició: - àcid clorhídric (Ph= 2-3). (Estova els aliments i destrueix MO) - moc (protecció contra HCL) - pepsina (enzim que trenca les proteïnes en aa) - 2 esfínters: - càrdies (sup.) - pílor (inf.)

Funció: reblanir/digerir el bol alimentari convertint-lo en una pasta semilíquida (QUIM)

Com? - gràcies a l’acció del HCL i la pepsina - i als moviments peristàltics de l’estómac

Signes: - eructe = expulsió d’aire de l’estómac a l’exterior gràcies a l’obertura del càrdies i a la contracció de l’estómac. - vòmit = expulsió de contingut gàstric a l’exterior.

EL BUDELL PRIM

Porció més llarga del tub digestiu. Mides: 6m de llarg / 3-4 cm d’ample Situació: cavitat abdominal (des del pílor fins la vàlvula ileocecal)

Parts (3): - duodè (25 cm), C - jejú (2,5 m) - ili (aprox. 3 m) Funció: 1) acabar de digerir els aliments (trencar-los en nutrients) 2) i absorbir els nutrients

Com es digereixen els aliments? - gràcies als enzims de les secrecions: - hepàtiques - pancreàtiques - i de les cèl·lules intestinals

També secreten moc i bicarbonat per protegir les parets del duodè del quim àcid.

♦ On aboquen aquestes secrecions? al duodè - En què converteixen al quim? en QUIL

Com s’absorbeixen els nutrients? - gràcies als plecs, vellositats i microvellositats de la paret del budell que augmenten la superfície de contacte. - i als moviments del budell

EL BUDELL GRUIXUT Mides: 1- 1,5 m de llarg / uns 6 cm de diàmetre Situació: en l’abdomen (de la vàlvula ileocecal fins l’anus)

Parts (3): - cec (vàlvula ileocecal + apèndix) - cólon (4): C. Ascencedent C. Transvers C. Descendent C. Sigmoide

Recte: ampul·la rectal / esfínter intern (involuntari) / conducte anal / anus = esfínter extern (voluntari)

On es troba el recte? - En els homes ⇒ darrera la bufeta urinària i la pròstata - En les dones ⇒ darrera l’úter i la bufeta urinària

Funcions: - reabsorbeix aigua i minerals - forma, emmagatzema la femta i la fa avançar (mov. peristàltics) - fabrica moc (protecció de la paret contra la femta) - flora intestinal (sintetitzen vitamines) Com es produeix la defecació? (Fases) Femta arriba a l’ampul·la rectal→S’obri l’esfínter intern (involuntari) → la persona nota ganes d’evacuar, però controlarà l’esfínter extern fins el moment adequat.

PARET DEL TUB DIGESTIU Formada per 4 capes: 1- Mucosa: capa més interna. Té moltes glàndules i cèl·lules secretores.
En l’estòmac i en els budells presenta nombrosos plecs. 2- Submucosa: formada per teixit conjuntiu fibrós molt vascularitzat.

3- Muscular: formada per fibres musculars llises, 2 capes (capa interna circular + capa externa longitudinal) Excepte l’estòmac que té 3 capes
(capa interna obliqua + capa mitja circular + capa externa longitudinal) 4- Serosa: és la capa més externa. Formada pel peritoneu (teixit
conjuntiu). La part superior de l’esòfag i el recte no tenen serosa.

EL PERITONEU Membrana que entapissa la part interior de la cavitat abdominal i la superfície de les vísceres. Conté líquid peritoneal que permet desplaçar entre sí els òrgans abdominals, alhora que disminueix el fregament i limita les infeccions en el tub digestiu.

GLÀNDULES Funció: segreguen enzims i altres substàncies necessàries per la digestió.//Quines són? - g. salivals - fetge (vesícula biliar) - pàncrees

GLÀNDULES SALIVALS Es troben a la boca// 3 tipus: paròtides (darrere mandíbula), submaxil·liars (part inferior trasera) i sublignuals (part inferior delantera) Segreguen de 0,5 a 1 litre de saliva al dia Saliva = 98% aigua i 2% mescla d’enzims (mucina, lisozim, amilasa) El flux salival pot augmentar i disminuir. Sol augmentar al provar o olorar aliments (connectat al SN)

EL FETGE Situació: quadrat superior dret de l’estòmac Pes: 1,5 kg Color: vermell fosc Irrigació doble: - artèria hepàtica

- vena porta (li porta els nutrients absorbits pel budell prim i part del gruixut)

Funcions: - segrega bilis (emulsiona els greixos) - metabolitza els nutrients - sintetitza moltes proteïnes del plasma (ex. les de la coagulació)

- emmagatzema glucogen, algunes vitamines, Fe i Cu. - defensiva (destrueix gèrmens) - eliminació de substàncies no aprofitables (alcohol, drogues, medicaments...). Si excés ⇒ pot lesionar-se el fetge.

LA BUFETA BILIAR o VESÍCULA BILIAR Situació: a sota del fetge Forma: de pera (saquet) d’uns 10 cm de llarg Funció: emmagatzema la bilis fabricada pel fetge i l’allibera al duodè.

EL PÀNCREES Situació: baix de l’estòmac Forma: de peix d’uns 12-15 cm de llarg)

Té 2 tipus de cèl·lules: ♦cèl·lules endocrines ⇒ productores d’hormones: - insulina (↓ el sucre a la sang) - glucagò (↑ el nivell del sucre a la sang)

♦cèl·lules exocrines ⇒ produeix el suc pancreàtic necessari per la digestió. - On aboca el suc pancreàtic? Al duodè.

FISIOLOGIA DE L’APARELL DIGESTIU Funció aparell digestiu: - aprofitar les substàncies nutritives dels aliments - eliminar les substàncies no aprofitables Etapes de la digestió: Ingestió (entrada d’aliments ⇒ estómac) Digestió pròpiament dita (transformació de substàncies
complexes en simples) Absorció (pas de les substàncies del tub digestiu fins la circulació sanguínia) Eliminació o defecació (expulsió de les substàncies no aprofitables)

DIGESTIÓ Definició: Procés que consisteix en trencar les substàncies complexes fins convertir-les en substàncies senzilles, capaces de ser absorbides pel budells. Hi ha 2 tipus de digestió que actuen simultàniament: d. Mecànica d. Química

ELIMINACIÓ En l’intestí gros s’absorbeix l’aigua; els aliments que no han estat absorbits per l’intestí prim es converteixen en matèria fecal (femta) a
l’intestí gros per l’acció fermentadora dels bacteris de la flora intestinal. La matèria fecal s’acumula en el recte i posteriorment serà
eliminada per l’anus.

Esofagitis per reflux • Definició: inflamació de la mucosa esofàgica. • Causa: pel pas anormal del contingut gàstric cap a l’esòfag.
• Símptomes: pirosi o sensació de cremor en el tòrax

GASTRITIS • Definició: inflamació de la mucosa gàstrica. • Causa: lesió a la barrera mucosa (substàncies irritants, medicaments, alcohol,
cafè...), produint-se el dany per l’acidosi existent. • Símptomes: – Algunes persones no tenen cap tipus de
símptomes – nàusees, vòmits, hemorràgia, que es pot observar a vòmit, inapetència, dolor en la part superior del ventre o abdomen ...

ÚLCERA PÈPTICA • Úlcera que apareix en la paret interna de l’estómac i/o duodè. • Causa: s’ha demostrat que està relacionada amb
la presència del bacteri Helicobacteri pylori • Risc o complicacions: – dolor (disminueix a l’ingerir substàncies alcalines com
la llet o sals d’alumini o magnesi = antiàcids) – que es converteixi en un càncer, hemorràgies perforació de la paret...

HÈRNIA D’ HIAT • Desplaçament d’una part de l’estómac a la cavitat toràcica a través del diafragma. • Manifestacions: – dolor o cremor darrera de l’estèrnum especialment desprès dels àpats.

Càncer d ́ estómac – Definició: tumor maligne de la paret de l’estómac.• Causa: – desconeguda, però hi ha factors predisponents (
genètica, hàbits alimentaris ... )• Símptomes:– pèrdua de la gana,– dolor,– nàusees,– vòmits...

Síndrome del colon irritable – És un trastorn en el apareixen diversos símptomes digestius desprès dels àpats (dolor, diarrea o restrenyiment o alternança diarrea / restrenyiment...). – Avui en dia no es coneixen les causes d’ aquesta malaltia.

Diverticles en el colon– Són dilatacions anormals en forma de sac de la paret dels intestins. – Solen ser asimptomàtics. Perill: disminució de la motilitat i/o que es trenquin (perforació = peritonitis). • PERITONITIS (Inflamació del peritoneu i dels òrgans abdominals, deguda a una perforació de l’ intestí). Apendicitis: Inflamació de l’apèndix.  Causa: una obstrucció. Manifestacions: de forma sobtada apareix dolor intens en fosa iliaca dreta, febre i vòmits. Si no es tracta prompte; risc de PERITONITIS (Inflamació del peritoneu i dels òrgans abdominals, per una perforació de l’intestí).

Malaltia de Crohn
És una malaltia crònica de causa desconeguda ( possiblement per una alteració del sistema immunitari o per infeccions) que pot afectar a
qualsevol part del tub digestiu . Es caracteritza per presentar en la paret intestinal: - petites zones inflamades, on la inflamació afecta a tot el

gruix de la de la paret, - alternant-se amb zones completament normals Símptomes (depenen del tram del tub digestiu afectat): - dolor abdominal, diarrees lleus, febre moderada, pèrdua de pes...
 Colitis ulcerosa És una malaltia crònica de causa desconeguda (possiblement per una alteració del sistema immunitari o perinfeccions).

Pot afectar a qualsevol part del budell Es caracteritza per que la inflamació afecta sols a la mucosa intestinal, però d’una zona molt àmplia.

Manifestacions: diarrees intenses, rectorràgies, febre alta...

Hèrnies:• Consisteix en la protrusió o sortida anormal dels teixits, (normalment del budell,) de la seva regió anatòmica normal.
– Causes: • debilitat de les estructures anatòmiques (Factor predisposant) • augment de la pressió intraabdominal, per ex.:
esforç (Factor desencadenant) • Tipus: – hèrnia inguinal – h. Umbilical...etc.

- Hemorroides: són dilatacions de les venes hemorroïdals (venes localitzades en el conducte anal). Manifestacions: dolor, hemorràgies, nòduls o bonys al voltant de l’anus...