Anatomia i fisiologia del sistema articular
Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,92 KB
Hi ha tres fases de la respiració: Pulmonar, hematica i cel·lular (V)
L’acetàbul és l’espai de l’ós coxal on s’articula el cap femoral. (V)!
L’apòfisi coracoides està situada a l’epífisi proximal del cúbit. (F)!
L’articulació glenohumeral té, fora de la càpsula, elements passius d’estabilitat articular a la cara anterior. (V)!
L’articulació coxofemoral és l’articulació amb major amplitud de moviment articular. (F)!
L’articulació de símfisi púbica és de tipus trocoide. (F)!
L’articulació de símfisi púbica és de tipus trocoide. (F)!
L’articulació escàpulohumeral és una articulació de tipus enartrosi. (V)!
L’articulació esternoclavicular és una articulació de tipus encaix recíproc. (V)!
L’articulació radiocarpiana és de tipus condílea i pot fer moviments de rotació interna.
L’articulació supraastragalina del turmell és de tipus tròclea i permet els moviments de flexió plantar i flexió dorsal en un eix transversal. (V)!
L’articulació supraastragalinadelturmellésdetipustròcleaipermetelsmovimentsde flexió plantar i flexió dorsal en un eix transversal. (V)!
L’eix longitudinal permet fer un moviment de flexió de l’articulació glenohumeral. (F)
L’eix sagital permet fer un moviment d’abducció a l’articulació glenohumeral. (V)!
L’escàpola és un os pla que presenta en la cara posterior una prominència anomenada espina escapular. (V)!
L’ílion o ilíac forma part de l’ós coxal i està situat a la part superior d’aquest. (V)!
L’isquion forma part de l’ós coxal i està situat a la part superior d’aquest. (F)!
L’olècranon es troba a l’epífisi distal del cúbit. (F)!
L’olècranon és una prominència que està situada a l’epífisi proximal del cúbit. (V)!
L’ós calcani forma part del tars posterior. (V)!
L’ós cuboides és un os situat al carp. (F)!
L’ós occipital del crani s’articula amb l’ós frontal. (F)!
L’os parietal s’articula amb l’occipital (V)
L’ós semilunar es troba en els ossos del carp. (V)!
L’ós semilunar és un os pla situat al tars. (F)!
La tròclea humeral és una superfície articular de l’epífisi distal de l’húmer que s’articula amb el cúbit. (V)!
La “cadira turca” és un espai de la base del crani que pertany a l’ós esfenoide. (V)!
La càpsula articular està recoberta per la seva cara interna per la membrana sinovial. V
La columna vertebral a l’alçada de les vèrtebres dorsals presenta una curvatura en el pla sagital anomenada lordosi dorsal. (F)!
La columna vertebral, a l’alçada de les vèrtebres cervicals, presenta una curvatura en el pla sagital anomenada lordosi cervical.
La corona radial s’articula amb l’húmer. (F)!
La cresta o espina intercondília està situada a la meseta tibial. (V)!
La cresta o espina intercondília està situada a la meseta tibial (V)
La cupula radial de l’epífisi proximal del radi s’articula amb l’humer (V)
La fosa intercondília està situada entre els còndils femorals. (V)!
La part cervical de la columna s’anomena lordosi cervical. (V)!
La part mitja d’un os llarg es coneix amb el nom de diàfisis (V)
La part muscular del cor s’anomena miocardi (V)
La perfusió pulmonar és el flux circulatori per minut (V)
La pleura visceral està situada a la superfície pulmonar (F)
La superfície articular de l’ós està recoberta per cartílag hialí. (V)!
La tibia respecte al peroné està situada internament (V)
La troclea humeral és una superfície articular de l’epífisi distal de l’humer que s’articula amb el cúbit (V)
La corredera bicipital està situada a l’húmer, entre el trocànter i el troquí. (F)!
Les apòfisis espinoses de les vèrtebres lumbars estan situades en la part anterior de la vèrtebra. (F)!
Les arteries coronàries s’originen a la sortida de l’aorta i permeten la irrigació miocàrdica (V)
Les arterioles presenten a les seves parets una capa muscular que permet regular el flux de sang pel seu interior (V)
Les articulacions de tipus amfiartrosi són articulacions que tenen moviments petits. (V)!
Les articulacions de tipus artròdia tenen dos eixos de moviment. (F) !
Les articulacions de tipus enartrosi tenen dos eixos de moviment. (F)!
Les articulacions de tipus tròclea tenen un sol eix de moviment. (V)!
Les articulacions de tipus tròclea tenen un sol eix de moviment. (V)!
Les articulacions següents formen part de la cintura escapolar: esternoclavicular, acromio-clavicular i glenohumeral. (V)!
Les articulacions següents formen part de la cintura escapolar: esternoclavicular, acromio-clavicular i glenohumeral. (V)!
Les beines sinovials recobreixen els tendons per evitar el fregament amb l’ós. (V)!
Les epífisis distals de la tíbia i peroné s’articulen amb l’astràgal del tars. (V)!
Les epífisis distals de tíbia i peroné s’articulen amb l’ós calcani del tars. (F)!
Les següents superfícies articulars formen part de l’articulació de genoll: còndils femorals, cara anterior de l’epífisi distal del fèmur, cara posterior de la ròtula, cara superior de l’epífisi distal del peroné i còndils tibials. (F)!
Les vàlvules cardíaques auriculoventriculars (mitral i tricúspide) estan tancades durant la sístole ventricular (V)
Les vèrtebres cervicals presenten una lordosi cervical (V)
Per parlar de la zona més propera al tronc utilitzem el terme proximal. (F)!
Rotació externa i adducció – abducció. (F)!
Un eix transversal i un longitudinal poden estar inclosos en el mateix pla frontal-sagital (F)
Un lligament intraarticular intrínsec reforça la càpsula articular per la seva cara interna. (F)!
Un pla transversal central divideix el cos en dos hemicossos: dret i esquerra. (F)!
Una articulació de tipus diartrosi és aquella que pot tenir diferents tipus de moviment en funció de la forma de les superfícies articulars. (V)!
Una articulació que només pugui fer el moviment de flexió – extensió, és de tipus tròclea. (V)!
Una de les característiques de l’articulació glenohumeral és la seva estabilitat. (V)!
Una de les funcions dels ossos plans és la protecció de vísceres. (V)!