Anatomia Dental Completa: Estructura, Teixits, Cares i Nomenclatura

Estructura Dentària: Funcions i Components

Les dents tenen funcions de masticació, fonació i deglució. Estan situades en els alvèols dels ossos maxil·lars i mandibulars, unides per una estructura fibrosa anomenada lligament periodontal o periodonci d'inserció. Sobre l'os, la geniva les subjecta fermament, constituint el periodonci de protecció. El punt d'unió entre les dents és el punt de contacte.

Anatomia de la Dent: Teixits i Components

La dent està integrada per quatre teixits, tres dels quals són més durs que el teixit ossi.

La Polpa Dentària

El teixit tou és la polpa dentària, rica en vascularització i innervació, amb gran sensibilitat. És l'únic lloc on apareixen cèl·lules, sent l'odontoblast la cèl·lula principal, la funció de la qual és formar la dentina, augmentant el seu gruix amb l'edat.

L'Esmalt

L'esmalt és la part superior de la dent o corona. És translúcid, permetent percebre el color de la dentina. Té una superfície llisa i brillant, i no és un teixit viu.

El Ciment

El ciment és la part inferior o arrel. Es troba en la porció radicular, cobrint la dentina. És un teixit dur, però menys que l'esmalt.

La Dentina

La dentina se situa per sota de l'esmalt i el ciment. És el teixit més voluminós i augmenta amb l'edat, fins i tot dins d'una mateixa dent. És més elàstica degut a la seva composició química, ja que té més quantitat d'aigua i matèria orgànica que l'esmalt. La calcificació de la dentina és més intensa en les dents canines i els primers molars. És un teixit viu.

El Lligament Periodontal

El lligament periodontal no forma part de la dent pròpiament dita, però la manté unida a l'os alveolar.

Cares de la Dent: Terminologia i Orientació

La dent es compara amb un prisma i es compon de dues porcions: la de menor altura, la porció coronària, i l'altra, la porció radicular.

La cavitat bucal es divideix en dos espais: un d'anterior i extern, el vestíbul, i un de posterior i intern, la cavitat bucal pròpiament dita. Dues cares de la dent s'orienten cap a aquestes dues cavitats i s'anomenen cares lliures. Les que s'orienten cap al vestíbul són les vestibulars.

• Les cares oposades s'anomenen palatines en el maxil·lar superior i linguals en la mandíbula.
• Les cares laterals reben la denominació de proximals.
• Les cares més a prop de la línia mitjana són les mesials, i les seves oposades són les distals.
• Les últimes dues cares són l'extrem incisal en les incisives i canines, i la cara oclusal en premolars i molars.

Elements Arquitectònics de la Dent

Són formacions originades pels teixits dentaris.

Cúspides

Les cúspides tenen forma de piràmide quadrangular, amb la base unida al cos de la dent. Les seves cares laterals es denominen facetes: dues s'orienten cap a les cares lliures (facetes llises) i les altres dues cap a la cara oclusal (facetes armades).

1. Tubèrculs supernumeraris.
2. Solcs: primaris, secundaris.
3. Fosses: principals, secundàries.
4. Depressions: cavitats àmplies i poc profundes que poden o no estar delimitades.
5. Extrems marginals: eminències allargades de secció triangular que apareixen a la cara oclusal.
6. Arestes: es troben delimitant les diferents facetes d'una cúspide.
7. Crestes: relleu definitiu i voluminós, similar a les arestes però de major mida.
8. Canal radicular: situat en les cares proximals de l'arrel.
9. Espai interradicular: localitzat en l'alvèol dentari.
10. Foramen apical: orifici ubicat en el terç apical, d'on surten vasos sanguinis i nervis.
11. Coll anatòmic: línia de separació entre l'esmalt i el ciment o la línia amelo-cementària (LAC).

Grups Dentaris i les seves Funcions

Les incisives tallen, les canines esquinçen i les molars trituren. Si és necessari, totes les dents són capaces de realitzar funcions masticatòries.

Tipus de Dentició Humana

Existeixen dos tipus de dentició: la temporal i la permanent. Per això es diu que l'ésser humà és difiodont.

Característiques dels Tipus de Dents

Incisives

Les incisives tallen i també poden arrossegar.

Canines

Les canines tallen i contribueixen al manteniment de l'estètica facial.

Premolars

Les premolars no es troben en la dentició temporal. Tenen funció masticatòria. A la seva cara oclusal es troben solcs, cúspides i fosses. Són dents unirradiculars, amb l'excepció de la primera premolar superior que, quan presenta dues arrels, en té una a la cara vestibular i l'altra a la palatina.

Molars

Les molars són més grans que les premolars. Hi ha dues molars en la dentició temporal. La cara oclusal augmenta el nombre de cúspides. Són multirradiculars: les inferiors solen tenir dues arrels, mentre que les del maxil·lar superior poden tenir-ne tres. La tercera molar es coneix com a "dent del seny".

Nomenclatura Dentària: Sistemes de Classificació

Sistema Dígit-2 (FDI)

Utilitza números de l'1 al 8 per a la dentició permanent i de l'1 al 5 per a la temporal.

Sistema Crucial

Classifica les dents amb lletres minúscules.

Sistema Universal

Utilitzat als EUA, classifica les dents de l'1 al 32 començant per la tercera molar superior dreta.

Sistema Haderup

Per a la dentició permanent, utilitza números de l'1 al 8. Per a la temporal, de l'1 al 5 amb un 0 davant (ex: 01). Representa l'arcada amb el signe + per a l'arcada superior i el signe – per a l'arcada inferior. Si el signe està a la dreta del número, serà l'arcada dreta; si està davant del número, serà l'arcada esquerra.