Anatomia del Sistema Reproductor Femení: Ovaris, Úter i Hormones

Sistema Reproductor Femení: Gònades, Òrgans i Genitals

L'estudi del sistema reproductor femení es divideix en tres components principals: la gònada femenina (ovaris), els òrgans accessoris i els genitals externs.

Gònada Femenina (Ovari)

Oogènesi i Fol·licles Ovàrics

A l’escorça ovàrica es troben els fol·licles ovàrics, que contenen un oòcit envoltat d’una capa de cèl·lules fol·liculars. A la pubertat s’anomenen fol·licles primaris. Durant la fase reproductiva es converteixen en fol·licles secundaris (aproximadament 20 a cada cicle) que presenten una cavitat o antre ocupada per líquid fol·licular.

Producció d’Hormones Femenines

La gònada femenina és responsable de la síntesi hormonal:

• Estrògens: El més important és l’Estradiol. Provoquen el desenvolupament i manteniment dels caràcters sexuals secundaris:
  • Desenvolupament dels genitals externs.
  • Aparició del cabell púbic i desenvolupament mamari.
  • Dipòsit de greix en el contorn corporal, mames i malucs.
  • Iniciació del primer cicle menstrual.
• Progesterona: Comença a sintetitzar-se després de l’ovulació. Estimula la proliferació i vascularització de l'endometri. Se la coneix com la hormona de l'embaràs, ja que inhibeix l’ovulació i la contracció de la musculatura uterina.

Òrgans Accessoris

Aquesta secció inclou l'úter, les trompes, la vagina i les glàndules associades.

Úter (Matriu)

És un òrgan semblant a una pera buida, situat a la pelvis, entre la bufeta de l’orina i el recte.

La paret uterina es compon de tres capes:

1. Exterior o Serosa.
2. Mitja o Miometri: És la més gruixuda i està formada per múscul llis, distribuït en tres capes: circular, longitudinal i obliqua.
3. Interior o Endometri: Es compon de dues capes:
   • Una funcional: gruixuda, superficial, que es desprèn durant la menstruació.
   • Una basal: profunda, prima, que regenera la capa funcional després de cada menstruació.

Trompes de Fal·lopi

Són dos conductes musculars d’uns 10 cm, que van des de la paret lateral de l’úter fins als ovaris. S’encarreguen de recollir l’òvul i transportar-lo fins a la matriu. La fecundació es produeix habitualment en el seu terç distal.

Vagina

Tub muscular d’uns 10 cm de longitud, format per múscul llis i revestit de mucosa. Està situada darrere de la bufeta i la uretra, i anterior al recte.

Glàndules de Bartolí

Estan situades al vestíbul, a ambdós costats de l’obertura vaginal. La seva funció és la secreció d’un líquid lubricant.

Mames (Glàndules Mamàries)

Són glàndules sudorípares modificades que secreten llet. Cada glàndula està composta per 15-20 lòbuls.

Genitals Externs (Vulva)

Els genitals externs consten de les següents parts:

• Mont de Venus: Coixí de greix recobert de pell, situat per sobre de la símfisi del pubis.
• Llavis Majors: Dos plecs cutanis que contenen greix i múscul llis. Tenen glàndules sebàcies i pèl a la seva superfície externa, que apareix després de la pubertat.
• Llavis Menors: Estan dins dels majors i tenen glàndules sebàcies, però no pèl. La zona compresa entre els llavis majors i menors s’anomena vestíbul.
• Clítoris: Format per teixit erèctil, es troba a la unió dels llavis menors. Està recobert per un prepuci i té moltes fibres nervioses sensitives.
• Orifici Uretral: Es troba entre el clítoris i l’obertura vaginal.
• Himen: Membrana mucosa que cobreix parcialment l’orifici vaginal.
• Orificis de les Glàndules de Bartolí: S’obren a la cara interna dels llavis menors, als dos costats de l’orifici vaginal.
• Periné: Zona romboïdal situada entre les obertures vaginal i anal. En aquesta zona es realitza l’episiotomia durant el part.