Anatomia del Sistema Reproductor Femení

1. Trompes de Fal·lopi

• Anomenades també trompes uterines o oviductes.
• No estan físicament unides als ovaris.
• L’extrem ovàric acaba amb una estructura en forma d’embut amb prolongacions: fímbries.
• Per l’altre extrem, comuniquen amb l’interior de l’úter.

Interior:

• Capa mucosa amb cèl·lules:
  • Secretores de substàncies nutritives per a l’òvul.
  • Ciliades, que faciliten el desplaçament dels òvuls, de les secrecions i dels espermatozoides.
• Capa de musculatura llisa: provoca moviments peristàltics.

2. Úter

També anomenat matriu.

• Òrgan buit (cavitat interna en forma de triangle).
• Part superior i lateral: comunica amb les trompes.
• Part inferior: comunica amb la vagina.
• Part anterior: bufeta de l’orina.
• Part posterior: recte.
• Pot augmentar 4.000 vegades durant la gestació.
• Fixat a altres òrgans per lligaments (uteroovàric, ample, sacrouterínic,...).
• Varia de situació quan el recte o la bufeta s’omplen.
• Es divideix en dues parts:
  • Cos:
    • Per sobre de la inserció de les trompes trobem el fons.
    • La zona de transició entre el cos i el coll és l’istme.
  • Coll o cèrvix:
    • Té una part important inclosa a la vagina.
• Les parets de l’úter són molt gruixudes. Presenten 3 capes:
  • Endometri o mucosa uterina:
    • Capa de cèl·lules epitelials (secretores i ciliades).
    • A sota té teixit connectiu amb vasos.
    • Varia molt de gruix en funció de la fase del cicle menstrual en què es trobi.
  • Miometri:
    • Situat sota l’endometri.
    • Musculatura llisa.
  • Perimetri: format pel peritoneu.

Funcions de l’úter:

• És on es fixa l’òvul fecundat.
• Participa en la formació de la placenta.
• Contribueix al part, mitjançant les contraccions del miometri.
• Prepara cíclicament l’endometri per a rebre l’òvul (si no hi ha fecundació, l’expulsa cíclicament).

3. Vagina

• Longitud: entre 8-10 cm.
• Diàmetre: molt variable perquè les parets són elàstiques.
• Posició obliqua.

Paret:

• Interna:
  • Capa mucosa:
    • Rugosa (molts plecs).
    • Variades capes de teixit epitelial.
    • Coberta de secrecions procedents de l’úter.
  • Capa muscular i de teixit connectiu.
  • S’obre a l’exterior per l’orifici vaginal.

L’himen és una membrana que el cobreix parcialment: es trenca en el primer coit o per un traumatisme.

Genitals externs

1. Vulva

• Monte de Venus: elevació de teixit adipós i pèl que recobreix la símfisi púbica.
• Llavis majors: plecs que s’estenen des del Monte de Venus cap a baix i enrere.
  • Contenen teixit adipós, glàndules sebàcies i sudorípares.
  • Coberts de pèl púbic.
• Llavis menors: plecs que van per dins dels llavis majors.
  • Contenen glàndules sebàcies i algunes sudorípares.
• Clítoris: massa de teixit erèctil i nerviós.
  • Ubicat en la unió anterior dels llavis menors.
  • El cos del clítoris és cobert pel prepuci.
  • La porció exposada és el gland.
  • Augmenta durant l’estimulació sexual.
  • Proporciona estimulació.

Abarca:

• Véstíbul: zona entre els llavis menors on es troba:
  • L’himen.
  • Orifici vaginal o introito.
  • Glàndules vestibulars majors (de Bartholin).
  • Orifici uretral extern.
  • Glàndules vestibulars menors (de Skene).

2. Mama

Són estructures glandulars especialitzades amb abundant innervació i irrigació.

Composades per:

1. Greix.
2. Teixit connectiu fibrós.
3. Teixit glandular.

Part externa:

1. Mugró:

• Al voltant: capacitat erèctil.
• Dins: conductes galactòfors.

• Tubèrculs de Montgomeri (lubricar).

La mama està sostinguda pels músculs pectorals i pel teixit conjuntiu fibrós de la mama.

Els lligaments anomenats de Cooper s’estenen en forma radial i contribueixen al sosteniment.

Els lligaments divideixen la mama en 15-25 lòbuls.

Cada lòbul té agrupacions d’alvèols o glàndules interconnectades per conductes.

Els alvèols contenen cèl·lules secretores capaces de produir llet o líquid en condicions hormonals apropiades.

El recorregut és: Alvèols > conductes lactífers > Sinus > mugró.