Anatomia del Sistema Nerviós Central: Guia Completa per a Estudiants
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 722,85 KB
Cèl·lules Glials
Oligodendròcits (beines de mielina)
Astròcits (barrera hematoencefàlica)
Microglia (funció fagocítica)
Telencèfal
Còrtex Histològic
Tipus de còrtex histològic:
Neocòrtex (6 capes cel·lulars - més del 90%)
Allocortex:
- Paleocòrtex (3-5 capes cel·lulars)
- Archicòrtex (3 capes). Filogenèticament el més antic.
Lòbuls Cerebrals
Lòbul Frontal
M1 - contralateral; M2,6 - bilateral; Ocular frontal - contralateral; Llenguatge o Broca
Còrtex prefrontal - personalitat i caràcter
Lòbul Parietal
Somatosensorial primària - contralateral i secundària - bilateral
Còrtex associatiu parietal (estereognòsia i somatognòsia)
Lòbul Temporal
Auditiva primària - Heschl; Auditiva secundària - Planum temporale; Sensitiva llenguatge o Wernicke comunica amb Broca per fascicle arquejat; Olfactòria (primària percepció piriforme, secundària interpretació entorrinal)
Lòbul Occipital
Visual primària; Visual secundària
Ínsula
Àrea gustativa primària / emocions / dolor
Mesencèfal
Origen real de III i IV; Fossa interpeduncular: origen aparent III PC
Col·licles en substància grisa, baix els inferiors origen aparent IV PC (únic post, orbita sup ulls)
Aqüeducte (uneix III en IV, al voltant substància grisa nociocepció endorfines n post hipotàlem): -davant peduncles, substància negra i tegmen o calota i -darrera sostre mesencèfal o tectum on hi ha els col·licles (sup-visió decussació tegmental dorsal i inf-audició de lemnisc lat a n geniculat medial)
Substància negra: únic n basal mesencèfal -p reticular (sortida) i -p compacta (circuit intern, dopamina, Parkinson)
Peus dels peduncles: 1/5 lateral: Fibres cortico-pontines (Pa-P; T-P; O-P(totes braç post càpsula)); 1/5 medial: Fibres cortico-pontines (F(braç ant càpsula)-P) 3/5 del mig: Fibres CE piramidal, CN geniculat
Nucli vermell: col·licle sup, ferro, control motor, via indirecta del còrtex a la medul·la. No decussació piramidal (directa), si tegmental ventral a la calota.. af: cerebel contralat, f cortico i tecto-rubrals i ef f rubro-espinals.
Tegmen té: decussació tegmental ventral ant i dorsal post
Tegment o Calota
Lemnisc Medial Tracte ascendent: sensibilitat propioceptiva CL Continuació tracte cordons dorsals
Lemnisc Espinal Tracte ascendent: sensibilitat protopàtica cos CL Tracte espinotalàmic ant
Lemnisc Lateral audició col·licles inf
Formació Reticular
Decussació Peduncles Cerebel·losos Sup
Lemnisc Trigeminal: Tracte trigeminotalàmic o bulbo-talàmic, sensibilitat cara
Tracte Tecto-Espinal i rubro-espinal: Origen en col·licle sup – Decussació tegmental dorsal i nucli vermell- ventral
Protuberància
Origen aparent VI, VII i VIII
Origen real V sm, VI m, VII mpssalival, VIII
Part sup terra IV, o fossa romboidal
Baix estria medul·lar bulb
IV ventricle - vel medul·lar superior, ventricle tancat
Polígon de Willis
Tractes Ascendents
Cordó post-lemnisc medial: tacte fi, propioceptia conscient i vibratòria. Distribució somatotòpica (f inferiors medial i f superiors laterals). Cordó compost per fascicle gràcil ant nivells inf fins t12 i cuneat post nivells alts des de t6. Fa receptors-medul·la-bulb on decussa a goll o burdach i es passa a dir lemnisc o f arquejades - tronc- diencèfal talem al nucli ventral posterior- caps int braç post- corona radiada i còrtex sensitiu primari.
Clínica atàxia sensitiva. Al cordó post-homolateral, al lemnisc- contralateral. Esclerosi múltiple domes a cuneat superior.
Tracte espino cerebel·lós: propioceptiva no conscient, to muscular i postura, fins cerebel. Van per banya post (sensitius), sinapsis a subs grisa de III a V, i passaran a ser f espinocerebel·loses ant i post (cordó lateral). Pugen fins al cerebel dbcio somatotopica les posteriors homolaterals i peduncles inferiors, i les anteriors bilaterals, unes com les d'abans i unes decussen a la medul·la i pujen contarlaterals per peduncles sup.
Tracte espinotalàmic: nociocepció, tèrmica, protopàtica tacte groller i pressió. Receptors pell arrel post- medul·la on decussa per la comissura anterior en part superficial de banyes post làmines I i II- tronc-talem-capsula-corona-còrtex. quan decussa pot ser tracte espinotalàmic lateral al mateix nivell termoalgèsic o espinotalàmic anterior a nivells superiors protopàtica.
Lemnisc espinal: quan arriben a tronc tan lateral com anterior fromen en tracte espinotectal el lemnisc espinal. A bulb està detras olivar inf, protuber detras basilar lateral a lemnisc medial, mesencèfal a calota. Passa per nucli ventral post talem i braç post càpsulal Arriba a còrtex sens primari. Clínica siringomièlia sens termoalg eesup
Tracte trigeminotalàmic o lemnisc trigeminal: info sensib cap. n V,VII,IX i X. Dels receptors- bulb al nucli sensittiu del V part superior on decussa- tronc- talem al nucli sensitiu ventral posteromedial, post caps int- corona- cara lateral del còrtex sensitiu primari S1.
Tractes Descendents
Tracte cortico-espinal: mov voluntaris aïllats i especialitzats. Decussa al bulb i és via ràpida. 1/3 o M2 lat i medial, 1/3 o M1 lat i medial, 1/3 S1 no van al múscul, es queden a tronc o medul·la. TOTES passen corona, braç post càpsula, mesencèfal per les 3/5 parts mig en tractes cortico-nuclears. NO TÀLEM, a basilar protuberància f CN es separen de CE. Al bulb passen per les piràmides on decussen i formen tracte corticoespinal lateral al cordó lateral. Les que no decussen son HL formen tracte corticoespinal ant al cordo ant (van a cervicals i tòrax i decussen just abans de anar al múscul). Representació somatotòpica cara-genll i ees i eei-tractes ascendents pordiò retrolenticular)
Clínica: dalt del bulb abans de decussar- CL. baix del bulb després de decussar- HL.
Tracte rubro-espinal: via indirecta control motor. Facilita m flexors i inhibeix extensors. Del n vermell del mesencèfal on es fa la decussació al tegmen (tegmental dorsal-colicles sup i tegmental ventral-n vermell) a medul·la. Va a protuberància tegmen-bulb-darrera n olivar-medul·la cordó lateral per davant corticoespinal lateral. Acaba banya ant
Tracte tecto-espinal: de tubercles quadrigeminats a medul·la. F contralaterals que creuen al mesencèfal a la decussació tegmental dorsal, baixen per cordo ant fins banya medul·lar ant segments cervicals(reflexos visuals)