Anatomia del Cor, Músculs i Articulacions: Guia Completa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el 26 de Diciembre de 2024 en catalán con un tamaño de 6,6 KB

Anatomia del Cor

Ventricle esquerre: Presència de paret auricular i ventricular, i cúspides. Té músculs papil·lars que, gràcies a les cordes tendinoses, subjecten les vàlvules. L’artèria aorta és l'única sortida del ventricle i està regulada pels sinus de Valsalva. Els orificis de les artèries coronàries retenen sang per al correcte funcionament del cor.

Ventricle dret: Presència de paret auricular i ventricular. Té un orifici de sortida, l'artèria pulmonar, regulada per la vàlvula sigmoïdal. Té músculs papil·lars que, gràcies a les cordes tendinoses, subjecten les vàlvules.

Músculs de la cama

Tibial anterior: O: Cara anteroexterna de la tíbia. I: Cara plantar de la 1a cunya. A: Flexor dorsal del peu.

Tibial posterior: O: Meitat superoposterior de la tíbia. I: Os escafoides i 3 cunes. A: Supinador del peu.

Peroneal llarg: O: Terç superior del peroné. I: Base del 1r metatars. A: Pronador.

Peroneal curt: O: Terç superior del peroné. I: 5è metatars. A: Pronador.

Línia de gravetat i centres de massa

DESEQ. ANTERIOR El cos té 7 punts de càrrega (sella turca-hioides-acromion-CDG-trocànter F-còndil femoral extern-apòfisi estiloides del 5è metatars) que conformen la línia de gravetat que divideix el cos en part anterior i posterior. Cada una d’elles suporta 2/3 i 1/3 del pes total del cos respectivament. La 4a i 5a vèrtebra lumbar (part anterior) és el centre de gravetat del cos i els músculs hioides són el centre de masses cervical.

Estabilització de l'articulació de l'espatlla

MÀNGUIT ROTADOR L’objectiu principal és estabilitzar l’articulació, ja que l'articulació de l'espatlla (EH) només té lligaments anteriors. Aquesta falta de lligaments posteriors fa que sigui una articulació fàcil de luxar. També hi influeix la possibilitat de realitzar la circumducció, ja que té moviment en tres eixos. Per això pateix i els manegots la protegeixen i l’estabilitzen. Treball amb gomes.

Articulació femorotibial

FEMOROTIBIAL Són dues articulacions en una: la femoro-meniscal i la meniscotibial, que fan moviments de flexió, extensió i de rotació respectivament. Superfícies articulars (SA): còndils femorals extern i intern, plats tibials. Presència de càpsula articular recoberta per l’interior de la membrana sinovial, que segrega el líquid sinovial que lubrica l’articulació. Hi ha presència de fibrocartílags, dos meniscs en forma de U (còndil extern) i de C (còndil intern). Té lligaments: anteriors (lligament rotulià, tendó del quàdriceps, tendó rotulià i les aletes rotulianes), posteriors (múscul poplític, lligament poplític arquejat i oblic), laterals (intern i extern) i interns (creuats anterior i posterior).

Músculs de la mà

1CC: Abductor llarg del polze, extensor curt del polze.

2CC: 1r radial, 2n radial.

3CC: Extensor llarg del polze.

4CC: Extensor propi de l'índex, extensor comú dels dits.

5CC: Extensor propi del menovell.

6CC: Cubital posterior.

Túnel carpià

ELEM. TÚNEL o CANAL CARPIÀ: Profund: flexor comú profund dels dits i flexor llarg del polze. Superficial: flexor comú superficial dels dits i nervi medià. Canal propi: palmell major. Canal labrat a l'expansió del lligament anular ventral del carp: palmell menor. Canal de Guyon: nervi cubital.

Articulació del turmell

TOBILLE: Suprastragalina. Diartrosi tròclea (politja). SA: tíbia, peroné i astràgal. Infrastragalina. Diartrosi trocoïdal. SA: astràgal, calcani i escafoides. Lligaments compartits entre les dues articulacions: lateral intern i extern. Moviments simultanis de les dues articulacions en els eixos transversal (flexió dorsal i plantar) i en l’eix sagital (supinació i pronació).

Articulació femorotibial (repetició)

Músculs de la mà (repetició)