L'Anarquisme: Història, Principis i Figures Clau

L'Anarquisme: Orígens i Principis Fonamentals

William Godwin: El Primer Teòric

William Godwin és considerat el primer teòric de l'anarquisme. En la seva obra "Indagació al voltant de la justícia política", realitza una crítica contundent contra tota forma d'organització política.

Per a Godwin, l'home és innatament bo, i només la societat, corrompuda per l'Estat, el corromp al seu torn. Les tres idees més destacades del seu pensament foren:

• La fe en el progrés.
• La confiança en la bondat innata de l'home.
• L'hostilitat envers l'Estat.

Altres Figures Clau de l'Anarquisme

Max Stirner, en la seva obra "L'individu i la seva propietat", atacava violentament la moral burgesa, la religió, la propietat i tota forma d'organització política existent.

Però, com ja hem indicat, va ser Pierre-Joseph Proudhon qui va negar taxativament qualsevol forma estatista de govern, influint directament en la figura més representativa del moviment anarquista del segle XIX, Mikhaïl Bakunin, qui, tanmateix, no compartia amb Proudhon les idees sobre la propietat. També és clau per a les idees anarquistes Piotr Kropotkin.

Principis i Rebuig al Capitalisme

Com el marxisme, l'anarquisme rebutja totalment la societat capitalista, sorgida de la industrialització i basada tant en la propietat privada com en l'explotació sistemàtica dels treballadors. Pretén destruir per la violència aquest sistema i substituir-lo per una societat igualitària.

L'anarquisme destaca per l'exaltació de la llibertat de l'individu. Per això, es pot entendre aquesta ideologia com un liberalisme portat a les últimes conseqüències: la completa llibertat individual i l'hostilitat envers l'Estat.

L'anarquisme defensa l'eliminació de l'Estat i de totes les institucions que el sustenten (l'exèrcit, l'església, la família...), per ser un instrument d'opressió de la classe dominant i sancionador de l'explotació del treball per part de les classes privilegiades. Un dels eslògans clàssics de l'anarquisme és «Ni Déu ni amo».

Reorganització Social i Estratègies

Rebutja tant l'Estat com la propietat privada i l'herència. Propugna la reorganització de la societat sobre el model ideal d'organització social proposat per Proudhon. No obstant això, les mútues o comunes anarquistes es basaran en:

• La supressió de la propietat privada i de l'herència.
• La col·lectivització de tots els mitjans de producció i la seva autogestió pels treballadors.
• La lliure federació de les comunes.

Per a aconseguir aquests objectius i implantar una societat anarquista autènticament lliure, és partidari de la destrucció violenta de l'Estat mitjançant diverses estratègies que van de la revolució violenta i espontània a l'acció directa o el terrorisme (la «propaganda pels fets», com els agradava denominar-ho als anarquistes), que consistia en els atemptats dirigits contra persones o institucions estretament lligades a l'ordre capitalista burgès (assassinat del tsar Alexandre II o de Cánovas del Castillo, per exemple).

L'Anarquisme al Segle XIX: Camperolat i Apoliticisme

L'anarquisme del segle XIX considerava el camperolat i els sectors marginats de la societat com la força revolucionària per excel·lència, i no el proletariat industrial. Aquesta és la raó del seu major arrelament als països i les regions de l'Europa centre-oriental i mediterrània, bàsicament agraris i poc industrialitzats.

Rebutja l'organització dels obrers en partits polítics (apoliticisme) amb vista a la conquesta de l'Estat i la implantació de «governs revolucionaris», encara que siguin provisionals. Pensa, en definitiva, que la revolució ha de consistir en un procés violent i destructiu que des del primer moment ha de tendir a crear una nova societat d'homes absolutament lliures, sense Estat, sense institucions i organitzats en comunes autònomes.

Anarquisme vs. Marxisme: Diferències Clau

Així doncs, les diferències entre anarquisme i marxisme són tan grans que es poden considerar antagònics, excepte en l'ateisme i el rebuig a la societat capitalista.