Anàlisi de la Xarxa Urbana Catalana i Espanyola

1. La xarxa urbana catalana: distribució de la densitat, tipus d’integració.

• La població catalana està distribuïda pel territori de manera força irregular i presenta densitats de població molt altes a la costa, especialment la central, i densitats molt baixes al Pirineu. Com a conseqüència, la xarxa urbana del nostre país és força densa a la zona litoral i prelitoral, i poc densa a l’interior. Aquesta xarxa urbana està encapçalada per la ciutat de Barcelona. La xarxa urbana de Catalunya es pot considerar un sistema força ben integrat, en funció de la gran quantitat d’intercanvis que es produeixen constantment entre els diferents nuclis urbans que en formen part. Un nombre molt important de vehicles, mercaderies, viatgers i dades circulen diàriament entre les poblacions catalanes.

2. La regió metropolitana de Barcelona: tipus de funció, àmbit d’influència, les dues zones que es poden diferenciar.

• La regió metropolitana de Barcelona exerceix una funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis molt important i influeix en tot el territori català. L’àmbit de la regió sobrepassa de llarg els límits de la ciutat i fins i tot els de la seva àrea metropolitana tradicional, ja que inclou el Maresme, el Garraf, el Vallès...

Dins de la regió metropolitana de Barcelona es poden diferenciar dues zones:

1. L’àrea metropolitana, formada per Barcelona i els municipis més propers: Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma, Sant Cugat...

2. La corona metropolitana, un anell que envolta l’àrea metropolitana i que inclou un seguit de capitals comarcals i altres ciutats generalment força industrialitzades: Mataró, Granollers, Mollet, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilanova i la Geltrú...

3. Explica les ciutats d’influència supcomarcal: Les ciutats d’influència supcomarcal a Catalunya formen el segon nivell del nostre sistema urbà. Són zones urbanes que exerceixen una influència econòmica i social que va més enllà dels límits de les seves comarques: la Conurbació Reus-Tarragona influeix directament al Camp de Tarragona; Tortosa exerceix de lloc central per a totes les Terres de l’Ebre; Lleida és el nucli central de les Terres de Ponent, des del Pirineu fins a la depressió central; Girona és el lloc central de les comarques nord-orientals del país; Manresa és el nucli urbà de les comarques que formen la regió central de Catalunya; Vic és el focus principal de l’eix de comunicacions que representa les valls del riu Ter i Congost.

4. Sobre la xarxa urbana espanyola digues els eixos de comunicació, valoració de les àrees de Madrid i Barcelona i enumera les característiques dels sis subsistemes urbans: Els dos eixos de comunicació són: l’eix de comunicació mediterrani a través de Barcelona i les ciutats franceses de Marsella i Lió, i un altre eix de comunicació atlàntic a través de Bilbao i de Bordèu. Madrid i Barcelona estan situades en cinquè i sisè lloc dins d’Europa en ordre d’importància. Els sis sistemes urbans: MEDITERRANI: és el més important i és també la principal connexió del sistema urbà espanyol amb l’europeu, situat en l’arc mediterrani. CENTRAL: integrat per l’àrea de Madrid, és l’únic sistema urbà important i ben estructurat de l’interior de la península i centralitza les vies de comunicació d’Espanya, en desenvolupament econòmic, concentració de poder polític i financer. MERIDIONAL: té dos eixos: l’eix de la vall del Guadalquivir i l’eix litoral. CANTÀBRIC: integra ciutats de la cornisa cantàbrica i el sector nord de Castella i Lleó, La Rioja, Navarra, i té una articulació interna feble. ATLÀNTIC: està al voltant de l’eix format per A Coruña, Santiago i Vigo, i connecta amb el sistema urbà portuguès. CANARI: la llunyania dificulta les relacions econòmiques amb Espanya.

5. Diferents tipus de poblament: Poblament urbà: que es poden agrupar en un nucli (poblament rural concentrat) o viure en nuclis molt petits o en cases aïllades (poblament rural dispers).