Anàlisi de la Volta de la Capella Sixtina i Miquel Àngel

La Volta de la Capella Sixtina

Fitxa Tècnica

• Títol: Volta de la Capella Sixtina.
• Autor: Miquel Àngel (Caprese, 1475 – Roma, 1564).
• Cronologia: 1508-1512
• Estil: Renaixentista-Cinquecento
• Tècnica: Pintura al fresc
• Dimensions: 40,5 m de llarg, 14,0 m d’ample i es troba a 20 m d’altura.
• Tema: Bíblic
• Localització: Capella Sixtina del Vaticà (Ciutat del Vaticà)

Biografia de l'Autor

Miquel Àngel fou un polifacètic artista: pintor, escultor, arquitecte i dibuixant. Durant la seva infància i joventut, va estar estretament vinculat a l'ambient selecte de la família Mèdici a Florència. Allà va aprendre l'ofici de pintor al taller de Domenico Ghirlandario i el d'escultor a l'escola dels jardins de Mèdici, dirigida per Bertoldo di Giovanni.

Després de la mort del seu mecenes, Lorenzo de' Medici, l'any 1492, Miquel Àngel es va traslladar a Bolonya, on va residir fins al 1496. Posteriorment, el geni florentí es va establir a Roma, ciutat on va consolidar la seva reputació gràcies a importants encàrrecs papals, els quals va compaginar amb treballs destacats a Florència.

Anàlisi Formal

L'enorme espai de la volta, amb 36x13 metres de planta, va ser meticulosament dividit mitjançant deu arcs faixons pintats. Aquests arcs subdivideixen el sostre en nou sectors transversals, que al seu torn es divideixen en tres registres gràcies a la intersecció de falses cornises. Sobre aquesta arquitectura pintada, Miquel Àngel va disposar totes les figures.

Per a algunes escenes dels requadres centrals, l'artista es va ajudar de fons paisatgístics senzills. En la resta d'escenes, Miquel Àngel situa els personatges sobre fons monocromàtics, sense referències arquitectòniques ni paisatgístiques clares. No obstant això, l'artista compensa aquesta voluntària absència de perspectiva amb una perfecta captació de l'anatomia i la volumetria del cos humà. Així, els seus personatges es presenten robustos i musculats, incorporant l'esperit de l'antiguitat clàssica i reflectint la seva important faceta com a escultor.

Un altre exemple destacat d'aquesta combinació de volumetria, dinamisme i expressivitat és La Creació d'Adam i Eva, el fresc més famós del conjunt. En aquesta obra, Miquel Àngel aconsegueix transmetre de manera increïble la màgia d'un dels moments més transcendents de la tradició judeocristiana.

Pel que fa al color, destaquen el violeta i el verd, colors litúrgics. Un cop restaurats els frescos de la volta, aquests ofereixen un cromatisme fort i lluminós, en consonància amb la visió original del conjunt al segle XVI.

Temàtica

Per a la decoració de la volta de la Capella Sixtina, Miquel Àngel va idear un extens programa iconogràfic bíblic, dividit en tres registres principals:

• Primer registre: Arrencant des de les parets, a banda i banda de les llunetes de les finestres, es mostren els Avantpassats Reials de Crist.
• Segon registre: També a banda i banda, es representen personatges que van anunciar l'arribada del Messies: set Profetes de l'Antic Testament i cinc Sibil·les, sacerdotesses de tradició grega considerades equivalents paganes dels Profetes.
• Tercer registre: Situat a la part central, Miquel Àngel distribueix l'espai en nou franges rectangulars que narren passatges del Llibre del Gènesi: La Separació de la Llum i les Tenebres, La Creació dels Astres, La Separació de les Terres i les Aigües, La Creació d'Adam, La Creació d'Eva, El Pecat Original i l'Expulsió del Paradís, El Sacrifici de Noè, El Diluvi Universal i L'Embriaguesa de Noè.

Flanquejant aquestes escenes, apareixen a banda i banda cinc parelles de nus masculins (ignudis) que sostenen deu medallons amb representacions de l'Antic Testament.

Models i Influències

Per a la creació d'aquesta obra magna, Miquel Àngel es va inspirar en nombroses referències artístiques i literàries. Els especialistes suggereixen que el mestre italià va recórrer a models de les estàtues clàssiques, així com als frescos de Luca Signorelli a la Catedral d'Orvieto i fins i tot a pintures d'El Bosco per a l'elaboració de les nombroses figures.

Pel que fa a les referències iconogràfiques, sembla segura la utilització de diverses fonts literàries, com la Divina Comèdia de Dante Alighieri o el llibre bíblic d'Ezequiel.

Respectat pels seus contemporanis ja en vida, la influència de Miquel Àngel en l'art occidental ha estat immensa. El seu gran domini en la concepció volumètrica del cos humà, fruit dels seus rigorosos estudis anatòmics, ha marcat profundament grans artistes del Barroc, com Caravaggio i Rubens, i del segle XIX, com Géricault i Delacroix.