Anàlisi de 'Jo les volia' i 'El final de l'estiu'

Jo les volia

Maria Martínez i Vendrell i Carme Solé Vendrell
Editorial: Mars

El procés del dol i la maduresa

Aquest àlbum és una narració força poètica, escrita en tercera persona des del punt de vista de la Roser sobre el procés del dol d'una nena davant la mort de la seva mare i com ho relaciona amb les trenes que també perd. Aquesta pèrdua, tant de la mare com de les trenes, marca una línia entre la infantesa de la nena i la maduresa que ha d'assumir i superar. Les trenes són la metàfora principal. D'aquesta manera, l'àlbum ensenya als nens, des de la perspectiva d'una nena, com suportar i afrontar la mort d'una persona propera a partir de la maduresa.

La protagonista és la Roser, una nena petita que té com a característica principal unes trenes llargues. Al llarg de la història les perd com a símbol de la seva identitat, alhora que perd la mare i evoluciona cap a l'adultesa assemblant-se a ella.

Llenguatge i estil visual

Pel que fa al llenguatge, és força literari i complex per a segons quina edat d'infantil. Utilitza frases poètiques i recursos com, per exemple, personificacions: "la lluna està cansada". El text està ple d'expressions i vocabulari que transmeten les emocions de la nena.

Les imatges són dibuixos que ajuden molt a comprendre el text, sobretot per les expressions facials. L'obra va alternant pàgines de dibuixos sols i simples amb il·lustracions més detallades i senceres. El més important són les persones i les seves actituds, especialment la Roser. Són dibuixos força senzills, amb colors clars.

La nena té una relació estreta amb la lluna, ja que és qui l'ajuda a anar païnt i assumint les seves emocions. La història comença amb la lluna i la nena mirant-la, i acaba de la mateixa manera, amb l'evolució del personatge ja completada, necessitant la lluna per al seu esperit.

El final de l'estiu

Stian Hole
Editorial: Kókinos

L'ansietat davant el canvi

És una narració en la qual el tema central són les emocions i el que succeeix l'últim dia d'estiu a un nen de Noruega que està a punt de començar el seu primer any a l'escola. El llibre explica, mitjançant un narrador en tercera persona omnipresent, el que el nen sent i experimenta davant la por que li produeix l'inici de les classes l'endemà.

En Garmann, el protagonista, ens mostra una ansietat natural i lògica davant el fet desconegut. Per disminuir aquesta por, va preguntant a altres personatges si tenen por a alguna cosa. Així apareixen temes com:

• La mort i el pas del temps.
• Les pors d'una mare.
• La responsabilitat de la feina.
• Els problemes de la vellesa, com anar en cadira de rodes.

Tot això representa el pas d'una etapa a una altra. La natura està molt present i el canvi d'estació marca tant els dibuixos com el text. Un dels temes que més impressiona és com tracta la mort d'una manera transparent i directa: l'explicació que les ties àvies aniran volant a un jardí espectacular, però amb la cruesa que, igual que l'ocell, primer hauran de passar per un enterrament i tornar-se pols.

Un món interior complex

Al llarg del llibre descobrim el món interior del protagonista (la seva connexió amb els animals, la mort d'un ocell o les "papallones a l'estómac"). En oposició a aquest món infantil, trobem les ties àvies, que transmeten el món de la vellesa amb problemàtiques vistes des d'una altra perspectiva.

L'autor, que és principalment il·lustrador, ha escrit aquest conte infantil connectant totalment la imatge amb el text. Les il·lustracions ocupen tota la pàgina i el text s'hi integra. El conjunt ens transporta a una època anterior; per exemple, l'inici de cada pàgina utilitza lletres majúscules decorades com en un llibre antic.

Tècnica visual i realisme

Les imatges sorprenen per la combinació de dibuix realista i fotografia en les cares. Aquesta composició de vegades resulta una mica surrealista a causa de les desproporcions. La imatge té molts detalls i representa fidelment la visió del nen de sis anys. Les expressions facials, en ser fotogràfiques, semblen en molts casos congelades, sense dinamisme.

Pel que fa al text, és una narració fluida i lírica que intercala diàlegs per ajudar a la comprensió del món d'en Garmann. Hi ha paràgrafs una mica crus que busquen la simplicitat del nen amb un llenguatge directe. L'última pàgina ens mostra el nen immòbil al costat de la finestra, just a la porta que separa el final de l'estiu de l'inici de la tardor i del curs escolar.