Anàlisi de "Visions i Cants" de Joan Maragall: Estructura i Temes
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4 KB
Joan Maragall (Barcelona 1860-1911): Poeta Català
Joan Maragall, poeta català, pertanyia a la intel·lectualitat culta de Barcelona. La seva obra es situa en la transició entre la Renaixença (moviment cultural català del segle XIX) i el Noucentisme (resposta moderada als plantejaments promoguts pel Modernisme).
Va ser un gran traductor, portant al català obres de Goethe, Nietzsche i Novalis.
El Llibre: "Visions i Cants" (1900)
Maragall va publicar el llibre Visions i Cants l'any 1900. Aquesta obra fonamental es divideix en tres seccions principals:
- Visions
- Cants
- Un recull de poemes menors sota el títol d'Intermezzo
Contingut de les Seccions
Visions
Inclou poemes com:
- El mal caçador
- Joan Garí
- El comte Arnau
- L'estimada de Don Jaume
- La fi den Serrallonga
Intermezzo
Conté poemes com:
- A la Mare de Déu de Montserrat
- La cançó de Sant Ramon
- En la mort d'un jove
- Els Reis
- Sol solet...
- Dimecres de cendra
- Lo Diví en el dijous Sant
- L'aufabrega
- A muntanya
- Després de la tempestat
- La nit de la Puríssima
- L'ànima de les flors
- La Dòna hermosa
- L'esposa parla
Cants
Inclou obres cabdals com:
- La sardana
- El cant de la Senyera
- Cant dels joves
- Cant de Maig, cant d'alegria
- Cant de Novembre
- Els tres cants de la guerra
- Els adéus
- Oda a Espanya
- Cant del retorn
Significat de les Seccions
Les Visions representen el passat històric que Maragall vol tenir present en la seva recerca de les constants racials dels catalans: "materialisme, terrenalitat, individualisme, orgull i vitalitat".
L'Intermezzo agrupa catorze poemes que contenen escenes quotidianes i domèstiques, relacionades amb la religiositat, el món infantil, la vivència de les festes populars, l'estiueig i l'amor.
Amb els Cants, Maragall vol transmetre un missatge regeneracionista i nacional, fomentat en el vitalisme i el catalanisme.
Anàlisi de Personatges Llegendaris
Maragall tria personatges que podem definir com a totalment llegendaris (propis de la tradició popular catalana), com ara Fra Joan Garí, el Comte Arnau (tot i que podria tenir pocs fonaments històrics clars) i el Mal Caçador. També n'inclou d'històrics, com per exemple el rei Jaume I el Conqueridor (a L'estimada de don Jaume) o el mític bandoler Joan Sala, àlies "Serrallonga".
El Mite del Mal Caçador
Els personatges mítics són la representació de la condemna divina per haver comès un pecat. En el cas del Mal Caçador, ens hem de remetre a la llegenda que explica que un caçador, mentre escoltava missa davant una ermita, va veure passar de sobte una llebre enorme molt a prop seu. Per poder-la caçar abans que s'escapés, va deixar a mitges el cerimonial sagrat i va sortir corrents amb els seus gossos a perseguir la peça.
Per haver ofès Déu deixant la missa sense acabar, el Cel el va condemnar a perseguir la llebre eternament, sense assolir-la per més que corregués. Aquesta condemna és la que descriu el poema de Maragall: com queda condemnat el pecador per la seva avarícia personal i com passen els anys sense que la condemna s'acabi.
El dia de Corpus Christi és una de les festivitats més assenyalades de l'Església Catòlica i representa la veneració i el respecte al cos de Crist (representat per l'hòstia). Aquest personatge (el caçador) representa, doncs, l'avar i l'impatient despreocupat, aquell qui de sobte deixa una cosa a mitges perquè li interessa més una altra.