Anàlisi d'El Verí del Teatre: Context Històric i Autors Clau

a1) - En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra (El verí del teatre)?

Als anys 70, Espanya vivia un període de transició amb el final del franquisme (1975) i l’aprovació de la Constitució (1978), iniciant un procés de recuperació de les llibertats. Al País Valencià, l’augment de la urbanització, la immigració i la tensió política van marcar l’època, amb l’enfrontament entre nacionalistes i sectors conservadors en la Batalla de València. A nivell teatral, es van crear sales públiques com el Teatre Principal de València i el Centre Dramàtic de la Generalitat, però el teatre en català encara tenia dificultats per consolidar-se.

a2) - Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor/a (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l’etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).

Rodolf Sirera (1948) és un dels principals dramaturgs valencians i renovador del teatre català. En la seva primera etapa (1968-72), influenciada pel teatre èpic, destaca per obres amb temàtica social i referències històriques. Als anys 70, es professionalitza i experimenta amb els límits del llenguatge teatral. El verí del teatre (1978) tracta sobre la ficció, mentre L’assassinat del doctor Moraleda explora el gènere negre. A partir dels anys 90, es dedica principalment a la televisió, amb escassa presència als escenaris valencians.

a3) - Quines característiques generals presenta el gènere teatral en el context d’escriptura de l’obra?

Durant els anys 70, el teatre independent va renovar l’escena amb tècniques experimentals, però amb el temps va perdre el contingut polític. Als anys 80, amb més llibertat després de la Constitució, el teatre de text va recuperar protagonisme. Autors com Benet i Jornet o Sirera van explorar nous espais escènics, el paper del director i la importància del diàleg. Es van incorporar tècniques com monòlegs i acotacions literàries, i en El verí del teatre es juga amb l’ambigüitat dramàtica.

a4) - Quins altres autors destaquen en el context d’escriptura d’El verí del teatre? (Mínim dos autors/es) Aporta algunes dades sobre l’escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d’aquests altres autors o autores.

Jordi Teixidor (1939) va triomfar amb El retaule del flautista (1970), una crítica a la corrupció amb influències de Brecht. Josep Maria Benet i Jornet (1940-2020) va renovar el teatre català amb obres com Berenàveu a les fosques (1971), tractant temes de fracàs social. Als anys 90, va incorporar influències internacionals com Pinter o Koltès. Manuel Molins (1946) va combinar teatre històric (Quatre històries d’amor per a la reina Germana, 1980) amb obres crítiques sobre el poder, la guerra i la societat contemporània.

b1) - Quines característiques presenta el teatre amb anterioritat al context d’escriptura d’El verí del teatre? Quines diferències trobem en el teatre entre aquests dos períodes?

Després de la Guerra Civil, el teatre en català va ser prohibit i es va reduir a formes comercials com la comèdia burgesa i el sainet valencià. A partir dels anys 50, el teatre independent i de cambra va introduir el teatre de l’absurd i èpic per evitar la censura. En canvi, El verí del teatre es desenvolupa en un context de recuperació del teatre en català i experimentació amb nous llenguatges teatrals.

b2) - Quins autors o autores destaquen en el teatre amb anterioritat al context d’escriptura d’El verí del teatre? (Mínim dos autors/es) Quines semblances o diferències presenta l’escriptura d’aquests altres autors o autores respecte a l’autor del fragment?

Salvador Espriu i Manuel de Pedrolo van destacar en el teatre de postguerra. Espriu va utilitzar el teatre simbòlic amb obres com Antígona, mentre que Pedrolo va explorar l’existencialisme i l’absurd en Homes i No. A diferència d’ells, Rodolf Sirera combina metateatre i reflexió sobre la interpretació i la realitat, amb influències del teatre brechtià, allunyant-se del simbolisme i l’existencialisme pur.