Anàlisi de "La València en la Postguerra" de Vicent Andrés Estellés

El tema d’aquest poema és «La descripció detallada de la València en la Postguerra». Comença amb una cita d'Ausiàs March, un recurs molt típic en Estellés, ja que normalment comença citant autors clàssics. Realitza una descripció detallada de la València de l’època amb un estil de «reportatge», com bé titula el poema, on fa un recull del dia a dia de la València de Postguerra. Podríem dir que el que produeix és un realisme social i compromès amb la societat.

Estructura i Anàlisi del Poema

Pel que fa a la primera part del poema:

1. Localització i Pobresa Inicial

   En primer lloc, els versos comencen amb una localització espacial (fira) i temporal (Nadal), caracteritzada per ser una fira de caràcter humil, amb llum modesta, on destaca la pobresa de l'època: «cavalls de cartró, tir al blanc». Realitza una personificació utilitzant el riu Túria, personificant-lo amb expressions com «durant segles i experiència» o «feia la vista grossa». Tot això fa referència a la introducció, on trobem com a motius temàtics la «fira» i el «riu».

2. Descripció de la Societat

   En segon lloc, continua amb la descripció pèssima, pobra i humil de la societat: «balls dels diumenges» en el gran magatzem; «entre cames», molta gent; «brafades de sexe», que deixen florir el desig sexual en el ball; i «rots de llimonada», una beguda molt pobra; «fomentats per les Falles, les Falles que acompleixen un deure democràtic», aspectes de la vida social.

3. La Fam i la Misèria

   En tercer lloc, continua amb una representació de pobresa, fam i misèria: «plat de criadilles bullides» (fetge, budells), menjar escàs; «arròs amb dues fulles de ceba», menjar pobre de consistència i aliment.

4. La Repressió i la Guerra Civil

   En quart lloc, trobem: «Homens presoners. L’han condemnat a mort. Té tres penes de mort. El meu home morí en Porta Coeli. L’altre va morir en el Puig. El meu, en el Saler. Els matins de Paterna i les nits de Paterna». En aquest fragment, Estellés recalca uns possibles comentaris de qualsevol dona que parla en algun grup d'amigues al mercat, o a la terrassa d'algun lloc públic o al llavador del poble, que són produïts per la Guerra Civil que patien. També trobem una sèrie de llocs emblemàtics o simbòlics, com els pobles que nomena on afusellaven la gent (asíndeton).

5. La Ironia i la Injustícia

   En cinquè lloc, trobem la interrogació retòrica amb un sentit irònic: «Torre». El sentit de per què s'afusellava la gent no el comparteix Estellés.

6. El Doble Sentit de les Trompetes

   En sisè lloc, cal recalcar el doble sentit que Estellés dona: «Sonaven les trompetes al·lucinants del ball». Es refereix a les trompetes del ball de nit o a la tocada d'avís. Després torna al motiu del ball: «alenava feroç», instint animal, reprimit, necessitat de sexe.

7. Simbolisme de Súnion

   En setè lloc, «Súnion», temple de l'antiguitat grecollatina, ha resistit totes les destruccions, una resistència cívica i patriòtica. Aquest és un simbolisme de Carles Riba en les Elegies de Bierville.

8. Reiteració Temàtica

   Per últim, continuen repetint-se els mateixos motius temàtics que caracteritzen la pobresa, la fam i la misèria de la societat de la postguerra que vivia a València, amb frases com ara «les trompetes no perdonaven res» o «tremolen per fam i per sexe».

La Segona Part del Poema

Pel que fa a la segona part del comentari, podem veure que el poema comença altra vegada igual que al començament. Aquest fenomen s'anomena repetició de vers amb una estructura lineal o acumulativa. Recurs retòric: paral·lelisme sintàctic (repetir una part de vers o tota, sintagma d'una oració o tota).

Estellés dona un toc irònic amb la cita de Ferrandís Luna (cronista oficial, ideologia partidària del franquisme). «Bé», aquesta afirmació que utilitza Estellés, la fa per trencar el possible paral·lelisme sintàctic.