Anàlisi i unitat temàtica d'El Cafè de la Granota (Jesús Moncada)

Introducció a El Cafè de la Granota (1985)

Redactats entre 1980 i 1985, els catorze contes que conté aquest volum, publicat el març de 1985, tenen, gràcies a un rerefons comú, un clar caràcter unitari. Aquesta cohesió és notable, sobretot si es compara amb el que havíem trobat –més aviat heterogeni– en el seu anterior recull de contes, Històries de la mà esquerra, publicat quatre anys abans.

Amb tot, el caràcter unitari, si més no des del punt de vista de l'estructura, d'aquest segon recull no és tan fort com el que trobarem en l'últim, Calaveres atònites, que es publicarà catorze anys més tard, el 1999. Malgrat que sembla que les narracions que trobem a El Cafè de la Granota no fossin pensades amb la possibilitat de constituir una unitat (és a dir, que l'autor no fes una planificació prèvia), el resultat final, gràcies a un seguit d'elements que impregnen tots, o la majoria, dels contes, és d'una gran homogeneïtat.

L'escenari espacial: Mequinensa i la Ribera

El primer element, i el més important, que ajuda a configurar la sensació d'unitat al recull és l'escenari espacial en què es desenvolupa l'acció dels contes. Aquesta acció té l'epicentre, d'una manera explícita, en la vila de Mequinensa, amb escadusseres referències a poblacions de l'entorn regional més immediat:

• Lleida
• Fraga
• Torrent de Cinca
• Faió
• Tortosa

L'acció es desenvolupa en els cafès, carrers i places de Mequinensa, en les mines del seu terme municipal i en els llaüts amarrats als molls de l'Ebre. I els personatges que hi apareixen retratats –llaüters, minaires, pagesos, botiguers...– són gairebé sempre, tant els masculins com els femenins, habitants de la plàcida, riallera i calmosa vila de Mequinensa.

Dades temporals i context històric (1950-1960)

Les poques dates esmentades en les narracions situen l'acció en la dècada dels anys cinquanta i principis de la dels seixanta del segle passat. Alguns exemples concrets són:

• 1958 és l'any que trobem esmentat en les primeres línies del conte «Futbol de ribera».
• La història narrada en «Amarga reflexió sobre un manat de cebes» començà, tal com apunta el meticulós cronista, a quarts de dues de la nit del quinze de novembre de mil nou-cents cinquanta-vuit.
• En «Un enigma i set tricornis» el cronista aclareix que a principis dels anys seixanta el pes net de les forces de l'ordre de guarnició a la vila excedia de bon tros la mitja tona.

També serveix per datar l'acció temporal i històrica, i potser encara d'una manera més clara, l'ambient de repressió i d'opressió política que traspuen les narracions, així com diverses referències explícites a la dictadura i el franquisme que trobem al llarg de l'obra. Hi ha, fins i tot, una al·lusió a la història exterior, feta de passada, a la guerra de Corea (de 1951 a 1953) al conte «Guardeu-vos de somiar genives esdentegades».

El to d'humor i la ironia com a element unificador

Un tercer element que reforça la impressió que es tracta d'una obra amb un grau molt elevat d'homogeneïtat és el to d'humor i de forta ironia que amara la major part dels contes.

Potser són excepció, si més no pel que fa a la intensitat en la presència de l'humor o de la ironia, els contes següents:

• «Preludi de traspàs»
• «Guardeu-vos de somiar genives esdentegades»

Curiosament, o no, es tracta de dos contes que no s'estructuren, com la resta de textos aplegats, en forma de crònica o informe 'objectiu' ni de soliloqui, sinó que més aviat són contes redactats des de la perspectiva del narrador omniscient.

Sovint l'humor i la ironia en les narracions breus de Jesús Moncada estan motivats per un fet insòlit que, per dir-ho així, força de manera subtil la lògica d'una situació que, en principi, és quotidiana («La Plaga de la Ribera» i «Futbol de ribera» en serien exemples paradigmàtics). Aquest tractament humorístic fa pensar en alguns dels millors contes de Pere Calders, mestre en la construcció de narracions caracteritzades per la subtilesa i la suggestivitat estilística.