Anàlisi de la Unió Europea i la Morfologia Urbana de Barcelona

El Tractat de Schengen garanteix la lliure circulació de béns i persones a l'interior de la pràctica totalitat dels països de la UE. L'avantatge per a les persones és que permet creuar les fronteres sense tràmits o controls fronterers.

Morfologia Urbana de Barcelona: Nucli Antic i Eixample

Característiques de les Trames Urbanes de Barcelona

A l’ortofotografia de Barcelona es poden observar dos tipus de trama urbana diferents:

• Nucli Antic o Centre Històric: Presenta un traçat irregular, amb carrers estrets i desordenats, fruit d'un creixement sense planificació. Aquesta zona es va desenvolupar al voltant de grans edificis històrics, com esglésies, palaus i places petites.
• L'Eixample: Es caracteritza per una trama ortogonal, amb carrers amples i rectes que es creuen en angle recte. Aquesta estructura geomètrica i planificada, dissenyada per fer els carrers més regulars i amplis que al nucli antic, facilita la mobilitat.

Origen i Evolució del Nucli Antic i l'Eixample

El Nucli Antic té un origen medieval o romà i es va formar sense planificació, amb una trama irregular. Actualment, hi conviuen persones de classe baixa i també zones gentrificades, on s’ha renovat l’habitatge i hi viu gent amb més poder adquisitiu.

L'Eixample es va construir a la segona meitat del segle XIX, durant l'expansió de la ciutat industrial. Va ser dissenyat amb el Pla Cerdà, seguint idees de racionalisme i higienisme per crear una ciutat més ordenada, saludable i moderna. Inicialment, estava pensat per a les classes benestants, però avui té una població diversa i molts usos (residencials, comercials i administratius).

Funcions i Usos del Sòl: Nucli Antic vs. Eixample

Al Nucli Antic, la ciutat s’organitza amb funcions administratives, comercials i turístiques, ja que és el centre històric i cultural. Hi ha molts serveis, però també trobem barris amb funció residencial per a persones de classe baixa, juntament amb zones renovades amb veïns de classe mitjana-alta.

L'Eixample va ser creat com a zona residencial per a classes altes. Tot i això, avui manté aquesta funció, però molts habitatges han estat transformats en oficines o apartaments per a persones amb poder adquisitiu més baix. A més, també hi ha comerços, serveis i funcions administratives.

Els carrers estrets i desordenats del Nucli Antic fan que sigui difícil circular-hi amb vehicles. Per això, molts carrers s’han convertit en zones per a vianants. En canvi, a l'Eixample, la forma regular i ampla dels carrers facilita la circulació de tot tipus de vehicles, com cotxes, autobusos i bicicletes, ja que va ser pensat per fer més fàcil la mobilitat i la connexió entre barris.

L'Ampliació Territorial de la Unió Europea (1957-2013)

El mapa (no inclòs) representa l’ampliació territorial de la Unió Europea des de l’any 1957 fins a l’any 2013. S’hi poden observar diferents tonalitats de gris que indiquen l’any en què cada país es va incorporar a la Unió Europea. També s’hi mostren els països candidats i els països potencialment candidats a entrar a la UE.

Inicialment, la UE estava formada per 6 països: Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i Països Baixos. Més endavant es van anar afegint nous estats.

A més, s’indiquen com a països candidats actuals, entre d’altres, Turquia, Sèrbia i Albània, i com a potencials candidats: Bòsnia i Hercegovina, entre altres.

Conceptes Clau de la Unió Europea

Espai de Schengen: Lliure Circulació

L'Espai de Schengen és una zona formada per la majoria de països europeus on s’han suprimit els controls fronterers interiors. Això significa que les persones poden viatjar d’un país a un altre sense passar per la frontera.

Les seves característiques principals són:

• Permet la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals.
• Tot i que gairebé tots els països de la UE en formen part, n’hi ha que no, com Irlanda i Xipre.
• També hi participen països de fora de la UE, com Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein.

CECA: Origen de la Cooperació Europea

La Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA) es va crear l’any 1951 com una organització econòmica supranacional.

Els seus objectius eren:

• Controlar conjuntament el mercat del carbó i de l’acer entre sis països fundadors (Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i Països Baixos).
• Evitar guerres futures i assegurar la pau i la cooperació econòmica.

Aquesta organització es considera l’origen de la Unió Europea actual.

El Procés de Construcció de la Unió Europea

Motius Polítics i Econòmics de la Integració Europea

Després de la Segona Guerra Mundial, diversos països europeus van voler cooperar per evitar més conflictes bèl·lics. També volien millorar la situació econòmica, fer créixer la indústria i el comerç, i augmentar la qualitat de vida dels ciutadans.

Països Fundadors de la Unió Europea

Els sis països fundadors de la UE van ser:

• Alemanya
• França
• Itàlia
• Bèlgica
• Luxemburg
• Països Baixos

Criteris d'Adhesió a la UE (Criteris de Copenhaguen)

Per entrar a la UE, els països candidats han de complir tres requisits fonamentals, coneguts com els Criteris de Copenhaguen:

• Criteri polític: El país ha de tenir un règim democràtic estable, amb respecte pels drets humans i l'estat de dret.
• Criteri econòmic: Ha de tenir una economia de mercat competitiva, capaç de funcionar dins de la UE.
• Cabal comunitari: El país ha d’acceptar totes les normes, lleis i objectius de la UE (l'acquis communautaire).

Tractats Fonamentals i Ciutadania Europea

Tractat de Roma (1957): Creació de la CEE

Aquest tractat va suposar la creació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Els seus objectius principals eren:

• Crear un mercat comú europeu.
• Establir la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals.
• Coordinar polítiques comunes, com la política agrícola i comercial.

Tractat de Maastricht (1993): Naixement de la UE

Amb aquest tractat, la CEE es va convertir en la Unió Europea (UE). Els seus objectius van ser:

• Crear una unió econòmica i monetària, amb la introducció de l’euro i la creació del Banc Central Europeu (BCE).
• Avançar cap a una unió política i social.
• Establir una política exterior i de defensa comuna.
• Reforçar les institucions, com el Parlament Europeu.
• Impulsar polítiques de solidaritat entre els estats membre.

Drets de la Ciutadania Europea

La ciutadania europea atorga els següents drets:

• Dret a circular i residir lliurement en qualsevol país membre de la UE.
• Dret a votar i ser escollit a les eleccions del Parlament Europeu.
• Dret de petició davant les institucions europees.
• Dret a dirigir-se al Defensor del Poble Europeu.

(Per tenir la màxima puntuació, cal anomenar com a mínim tres d’aquests drets.)

En resum, els objectius fonamentals de la Unió Europea inclouen:

• Establir vincles polítics i socials per mantenir la pau.
• Crear una economia més forta i estable amb un mercat comú.
• Impulsar la unió monetària amb l’euro i el Banc Central Europeu (BCE).
• Avançar cap a una ciutadania europea que garanteixi drets comuns.