Anàlisi de la Trama Urbana: De Ciutats Preindustrials a Eixamples Moderns

Anàlisi del Plànol Urbà: Centre Històric i Eixample

El plànol urbà mostra clarament la distinció entre el centre històric, caracteritzat per un conjunt de carrers estrets i irregulars, sovint envoltats per una muralla, i la nova ciutat que ha crescut en forma d'eixample. Aquesta expansió es presenta com una quadrícula, amb carrers més amples i importants zones verdes.

La font d'informació és el portal Flickr, indicant que es tracta de dades disponibles en línia.

Definició de Termes Clau en Urbanisme

A continuació, es defineixen alguns termes fonamentals en l'estudi de l'urbanisme:

• Trama Urbana

  És la disposició del conjunt de carrers, places i avingudes d’una ciutat, determinant la seva estructura i organització espacial.

• Ciutat Jardí

  Teixit urbà de baixa densitat construït per habitatges unifamiliars, sovint amb pati i jardí particular, i que se sol localitzar a la perifèria de les ciutats, buscant una millor qualitat de vida i contacte amb la natura.

Trama Urbana de Ciutats Preindustrials

Aquesta secció explora les característiques de la trama urbana de les ciutats preindustrials, així com els objectius de la remodelació dels nuclis antics i exemples de ciutats amb barris medievals.

• Trets Morfològics de Ciutats Preindustrials

  La ciutat preindustrial, moltes vegades d’origen romà o medieval, es caracteritza per un plànol irregular, amb carrers estrets i tortuosos, sense una planificació prèvia, i sovint organitzada al voltant de grans edificis com esglésies i palaus. Freqüentment, estava envoltada per muralles defensives.

• Objectius de Remodelació de Nuclis Antics

  L’objectiu principal és revertir els processos de degradació i gentrificació que han afectat els nuclis antics de moltes ciutats. Aquests nuclis presenten edificis i habitatges vells amb condicions d'habitabilitat deficients, que han estat progressivament ocupats per població immigrant i de baix nivell econòmic, generant fenòmens de marginació social. La remodelació busca revitalitzar aquestes àrees i millorar la qualitat de vida dels seus habitants.

• Ciutats Espanyoles amb Barris Medievals

  A part de la ciutat representada en el plànol, altres ciutats espanyoles que conserven barris històrics d’origen medieval són:

  • Zamora
  • Toledo
  • Granada
  • Còrdova
  • Salamanca

Comparativa: Trama Irregular vs. Trama Ortogonal

A continuació, es compara la trama irregular dels nuclis antics amb la trama ortogonal dels eixamples, analitzant la seva morfologia, les conseqüències en la mobilitat i l'evolució de les seves funcions urbanes.

• Morfologia de la Trama Ortogonal

  La trama ortogonal és el pla de creixement característic de les ciutats industrials, iniciat a mitjan del segle XIX i continuat al segle XX. Es distingeix per un traçat geomètric i perpendicular dels carrers, que són amples i regulars, facilitant així la parcel·lació i l'organització de l'espai urbà.

• Impacte en la Mobilitat Urbana

  L'existència d'aquests dos tipus de trama urbana té conseqüències significatives en la mobilitat. Els carrers estrets i irregulars dels nuclis antics dificulten el trànsit de vehicles, motiu pel qual molts d'ells s'han convertit en carrers de vianants. En canvi, la geometria i l'amplada dels carrers de la ciutat moderna (eixamples) faciliten la circulació de tot tipus de vehicles, millorant l'accessibilitat i el flux del trànsit.

• Evolució Funcional dels Eixamples

  Els eixamples van ser concebuts inicialment per exercir una funció residencial orientada principalment a les classes benestants. Actualment, aquesta funció residencial es manté, tot i que les classes benestants s'han traslladat a altres zones de la ciutat més exclusives. Conseqüentment, molts habitatges dels eixamples són ara ocupats per oficines i per persones amb un poder adquisitiu més baix, reflectint una diversificació en l'ús de l'espai urbà.