Anàlisi de Trajectòria Literària i Simbolisme a l'Obra de Maria Mercè Marçal

Anàlisi de l'Obra de Maria Mercè Marçal

1. Trajectòria Literària: Marçal, amb 60 anys de drets, destaca per l'activisme social de postguerra i el feminisme (influenciada per Beauvoir). Les seves obres variades inclouen "Feliç, un lloc entre els morts", "Pluja de vides" (crítica social al catolicisme del segle XX), i "Tresa i els altres" (crítica social i relació amb l'àmbit domèstic). Influenciada per Beauvoir i Betty Friedan, crea "La dona a Catalunya" per estudiar la situació de la dona, convertint-se en un referent feminista. En la seva maduresa, la seva obra esdevé més social i col·lectiva, amb Barcelona com a escenari i la dona com a eix principal a "Feliç". Milita contra el franquisme i ocupa càrrecs, utilitzant el realisme, la psicologia i l'existencialisme, amb una visió nova (la protagonista surt de la convenció social), ironia, reflexió i imaginació, tractant temes existencialistes i la cerca d'identitat.

Autobiografia: Les "Escriptures del jo" són ficció amb prestigi que expliquen la vida d'una persona o autor, presentant manuscrits o falses memòries o cartes. A part de la novel·la psicològica, és innovador. Inicia memòries però Cosme diu que és una novel·la autobiogràfica fictícia, influenciada per la picaresca: en primera persona, humil, des del naixement, resumint fets i l'inici de la vida de l'autor.

Santa Caterina, humil, independent, escriu una autobiografia fictícia. S'inspira en Rigolboche pel feminisme (pròleg i llibre "La dona a Catalunya"), experimenta amb un estil innovador, i està influenciada per la picaresca i Rigolboche. Temps: El pròleg explica els motius i l'estil de la narració, neix el 1899 i Cosme ho demana. Carola Gran explica l'encàrrec (no memòries) i reflexiona sobre els fets que es veuen al llarg de la novel·la i la reflexió de Gran sobre els fets. Al final, a Mallorca, parla de salut i diners (sabem que acaba bé). Narrativa: des del naixement, relacions, problemes de dona humil i cronològica, però al final torna a l'actualitat per converses amb Cosme per entendre l'evolució, 1899-1968 i fets importants com la Guerra Civil. Es veu l'evolució en primera persona (credibilitat) i tercera persona (no subjectiva i per comprendre els altres).

Títol: Fa referència a Foix (Sol i d'dol, sonets) i a la cançó popular "Plou i fa sol" (també poemari), combinant allò culte i allò popular. La bruixa és simbòlica perquè és autora i les dones desafien les convencions socials. No és perillosa, és marginada i cremada i no se'n parla perquè és valenta i transgressora. El dol és per les injustícies, però els poemes són optimistes per representar un element valent i empoderat (plou i fa sol).

Bruixa de Dol: Anàlisi del Poemari de Marçal

Context: Final del franquisme, democràcia, països catalans, desig de nous reptes per als joves: poesia òptica històrica (educació social) i estètica. Treballa la llengua per diferenciar-se de les generacions anteriors i modernitat i imaginació. MMM fa classes de català per compromís amb la llengua i la classe obrera. Funda una editorial per recuperar autors catalans i formes tradicionals (Foix, Riba, Papasseit), essent important per la llengua. També coincideix amb la creació de l'Espill i els poetes dels 70 (no realisme sinó expressió i llengua).

Trajectòria de Marçal: El 1979, publica el seu primer poemari, després de "Cau de llunes" (Sal oberta, Terra de mai, Raó del cos posteriors). Popular pel feminisme i la sororitat, també col·labora (Reduccions, Dones en lluita o Sala de nines Rodoreda). Els poemes són anys després de les primeres Jornades Catalanes de la Dona (feminisme i necessitat de canvi mental durant el franquisme). L'obra és important com a ritu d'iniciació, amb elements de la infantesa (bruixes i fades) i dol (perseguides, cremades i soles en una societat masclista).

Títol: Fa referència a Foix (Sol i d'dol, sonets) i a la cançó popular "Plou i fa sol" (també poemari), combinant allò culte i allò popular. La bruixa és simbòlica perquè és autora i les dones desafien les convencions socials. No és perillosa, és marginada i cremada i no se'n parla perquè és valenta i transgressora. El dol és per les injustícies, però els poemes són optimistes per representar un element valent i empoderat (plou i fa sol). Estructura: La primera edició té dues parts: Bruixa de dol i Fades i bruixes. Hi ha tres reedicions i tanca els "Llibres del Mall" amb una nova edició. La primera part és llarga: Divisa, Foc de pales (5), Tembant (12), Foguera Joana (9) i Bruixa de dol (13), amb art menor assonant i tornada amb ressonàncies populars - 13 sonets de Bruixa de dol clàssics decasíl·labs. El tema és l'evolució: infantesa, primer amor, trencament de relació, festivitats de Sant Joan o Carnestoltes. Hi ha tres relacions diferents: feliç i efímera, i els primers versos tracten una persona amb antítesis perquè hi ha desig i plaer, però amb conseqüències. La història d'amor és una síntesi de 5 anys de casat.