Anàlisi de la Torre Eiffel i El Pensador: Art i Arquitectura del Segle XIX

Arquitectura

La Torre Eiffel

Anàlisi Formal

Breu Descripció

Construcció atípica. No és un edifici ni té cap finalitat utilitària, només simbologia. Alçada de 305 m, actualment de 320 m per l'antena de comunicació.

Estructura

Construïda amb peces de ferro prefabricades. La torre té una estructura piramidal i es divideix en tres pisos. S'eleva a partir de quatre grans pilars, que s'uneixen en un punt entre la segona i tercera plataforma. No té espai intern i es veu tota l'estructura fèrria. És sòlida i flexible. Les línies es dirigeixen cap a la cúspide. Està relacionada amb la Revolució Industrial.

Estil

Arquitectura de ferro. Es volen renovar els materials, deixant de banda les decoracions. També intervenen noves tècniques. Per aquest motiu, hi ha una prefabricació al taller per després ser muntada. Segueix la tradició de l'eclecticisme, mentre que altres continuaven l'art academista i neoclàssic.

Interpretació

Context Històric

Segle XIX, amb la Industrialització i la primera gran explosió demogràfica a Europa i Amèrica del Nord. Calia una construcció ràpida i econòmica. Van produir-se grans fires creades per exaltar les conquestes de la indústria, el comerç i l'art, fet que va fer triomfar l'arquitectura de ferro. El 1889, a París, es va convocar un concurs guanyat per Eiffel amb la seva torre, tot i que aquest enginyer ja havia creat altres obres.

Contingut i Significació

Creada per l'Exposició Universal de París de 1889. No utilitària, imposant l'estructura de ferro, volia deixar a la vista la seva forma i modernitzar. Va convertir-se en un manifest perquè volia mostrar l'art de l'enginyer del segle de la indústria i la ciència.

Funció

Commemorativa per a l'Exposició Universal del centenari de la Revolució Francesa. Va ser polèmica i criticada; es va voler desmuntar, però finalment no es va fer.

Conclusions

L'arquitectura de ferro és una de les principals conseqüències de la Revolució Industrial i significa renovació pels nous materials i les necessitats constructives.

Fragment Addicional: Descripció d'Espai Exterior

És un edifici alt amb una construcció cel·lular. La façana dividida en dues parts: la base de l'edifici (entresol i primera planta, on hi ha aparadors de vidre i bandes d'ornamentació de ferro fos) i el pavelló circular de caire modernista. Com a decoració, destaquen les finestres apaïsades i separades per una estructura geomètrica de formigó. L'ornamentació de ferro de les portes és de caràcter naturalista.

Escultura

El Pensador de Rodin

Anàlisi Formal

Breu Descripció

Representa Dante. Aquesta figura es trobava originalment a les portes de l'Infern de l'antic Museu d'Arts Decoratives.

Composició

Es tracta d'una figura proporcionada on l'escultor mostra una anatomia perfecta. L'escultura segueix un esquema de ziga-zaga, per tant no és simètrica, ja que per un costat és oberta i per l'altre, tancada. La superfície està tractada de forma diferent (rugosa i llisa), fet que crea ombres i clarors amb la llum, donant-li un aspecte escultòric amb volum. L'escultor va voler deixar algunes parts inacabades.

Ritme

Repòs, amb la figura concentrada en si mateixa.

Temps i Expressió

Figura molt expressiva amb vida pròpia, on l'autor mostra l'expressivitat i la tensió del personatge. És transcendental.

Estil

Es qualifica com a realista i impressionista, pel seu tractament naturalista del tema, però amb un estil innovador. Es trenca amb l'academisme i l'escultura neoclàssica. L'any 1874 va anar a Itàlia i va admirar l'obra de Miquel Àngel. Combina diferents textures, fa obres inacabades... Rodin definia la seva escultura com a impressionista perquè volia plasmar el moviment, la llum i un cos que flueix.

Interpretació

Contingut i Significació

L'escultor va voler representar Dante basant-se en la seva obra "La Divina Comèdia" (L'Infern). Dalt del Pensador hi ha tres nus masculins (figures d'ombres, disposades a entrar a l'Infern). Rodin volia representar els grans drames i inquietuds dels humans, la recerca de la veritat.

Funció

A més de la funció artística i estètica, l'escultor tenia la missió històrica de dotar la ciutat moderna de monuments moderns.

Context Històric

França vivia la Revolució Industrial; París creixia amb nous barris i edificacions diverses. Els artistes construïen la nova simbologia i estètica de la ciutat.

Conclusions

L'obra obre camins a l'escultura contemporània i a l'impressionisme.