Anàlisi de Textos Llatins: Cèsar, Història Romana i Teatre

Fragments Històrics i Narratius

I. Passatges de les Guerres Civils i Campanyes Militars

1. Arribada al Campament d'Ilerda

Text llatí: Eō biduō Caesar cum equitibus quos sibi reliquerat in castra pervenit. Cognita locōrum nātūra, pontī castrisque praesidiō sex cohortēs relinquit atque omnia impedimenta, et posterō diē omnibus copiīs ad Ilerdam proficīscitur et sub castrīs Afrani consistit.

Traducció catalana: Al cap de dos dies, Cèsar arriba al campament amb els genets que s’havia reservat. Reconeguda la natura del terreny, deixa sis cohorts com a guarnició per al pont i el campament, i tota la impedimenta, i l’endemà amb tots els efectius marxa cap a Ilerda i s’aposta sota el campament d’Afrani.

2. La Represa de les Guerres Civils

Text llatí: Anno urbis septingentēsimō ac nōnō, interfectō Caesare, cīvīlia bella reparāta sunt: percussōribus enim Caesaris senātus favebat; Antonius cōnsul, partium Caesaris, cīvīlī bellō opprimere eōs conābatūr. Ergō Antonius multa scelera committēns ā senātū hostis iūdicātus est.

Traducció catalana: En l’any set-cents nou de la Ciutat, un cop assassinat Cèsar, es van reproduir les guerres civils: el senat, en efecte, afavoria els assassins de Cèsar; el cònsol Antoni, del bàndol de Cèsar, intentava esclafar-los amb una guerra civil. Així doncs, Antoni, que cometia molts abusos, va ser declarat enemic pel senat.

3. El Pas del Tàmesi

Text llatí: Caesar, cognito cōnsiliō hostium, ad flūmen Tamesim in fīnēs Cassiuellāunī exercitum dūxit; hoc flūmen ūnō locō atque aegrē trānsirī potest. Eo cum venisset, animadvertit ad alteram flūminis rīpam magnās copiās hostium īnstructās. Rīpa autem erat acūtīs sudibus mūnīta.

Traducció catalana: Conegut el pla dels enemics, Cèsar va dur l’exèrcit al riu Tàmesi, cap al territori de Cassivel·laune; aquest riu es pot travessar per un únic lloc i amb dificultat. Havent-hi arribat, advertia a l’altra riba del riu nombroses tropes dels enemics en formació de batalla. A més, la riba estava protegida amb estaques afuades.

4. Atac al Campament Naval

Text llatí: Dum haec in hīs locīs geruntur, Cassiuellaunus ad Cantium nūntiōs mittit atque regiōnum rēgibus imperat ut, coāctīs omnibus copiīs, castra nāvālia de īnprōvisō oppugnent. Cum iī ad castra venissent, nostrī, ēruptiōne factā et multīs eōrum interfectīs, suōs incolumēs reduxērunt.

Traducció catalana: Mentre aquests fets s’esdevenen en aquests llocs, Cassivel·laune envia a Kent uns emissaris i ordena als reis de la regió que, un cop aplegades totes les seves tropes, ataquin el campament naval d’improvís. Havent arribat ells al campament, els nostres, feta una sortida sobtada i morts molts d’aquells, replegaren els seus, incòlumes.

II. Passatges de la Fundació de Roma i Reis

1. Numa i la Pau

Text llatí: Auspiciīs missīs, declarātus rex, Numa de templō dēscendit. Urbem nōvam, cōnditam vī et armīs, eam iūre legibusque ac mōribus dē īntegrō cōndere parat. Ianum ad īnfitmum Argiletum indicem pācis bellīque fecit: apertus, in armīs esse cīvitātem, clausus, pācātam significābat.

Traducció catalana: Emesos els auspicis, Numa, declarat rei, baixà del temple. La nova ciutat, fundada per la força i les armes, pretén fundar-la de nou amb el dret, les lleis i els costums. Bastí el Janus a la part baixa de l’Argilet com un indicador de pau o de guerra: obert significava que la població estava en armes, tancat, que estava en pau.

2. Tul·lus Hostili i els Trigèmins

Text llatí: Tullus Hostilius, rex creātus, bellum Albānīs indīxit, quod trīgēminōrum certātiōne fīnxit. Erant apud Rōmānōs trīgēminī Horātiī, apud Albānōs trēs Curiātiī. Foedere icto, concurrunt; statim duō Rōmānōrum cecidērunt, trēs Albānōrum vulnerātī sunt. Ūnus Horātius, quia tribus impar erat, fugam simulāvit et singulōs per intervalla insequentēs interfecit.

Traducció catalana: Tul·lus Hostili, elegit rei, va declarar als albans una guerra que acabà amb un combat de trigèmins. Entre els romans hi havia els trigèmins Horacis, entre els albans, tres Curiacis. Conclòs un tracte, concorren a l’atac. De seguida van caure dos dels romans; els tres dels albans van ser ferits. L’únic Horaci, com que estava en inferioritat de condicions davant dels tres, va simular una fugida i un per un, a intervals, va matar els seus perseguidors.

3. Ròmul i el Rapte de les Sabines

Text llatí: [Rōmulus,] condita cīvitāte, quam ex nōmine suō Rōmam vocāvit, multitūdinem fīnitimōrum in cīvitātem recēpit; centum ex seniōribus lēgit ut eōrum cōnsiliō omnia ageret. Tum, cum uxōrēs ipse et populus suus nōn haberent, invītāvit ad spectāculum lūdum vīcinās urbī Rōmae nātiōnēs atque eārum virgīnēs rapuit.

Traducció catalana: [Ròmul], un cop fundada la ciutat, a la qual, a partir del seu nom, digué Roma, va acollir dins la ciutat una multitud d’homes dels voltants; va escollir-ne cent d’entre els ancians per endegar totes les coses amb el consell d’ells. Llavors, en no tenir esposes, ni ell mateix ni el seu poble, convidà a un espectacle de jocs les nacions veïnes a la ciutat de Roma i en va raptar les donzelles.

III. Altres Campanyes i Moviments de Cèsar

1. Enfrontament amb Pompeu a Asparàgium

Text llatí: Caesar, postquam Pompeium ad Asparāgium esse cōgnōvit, eōdem cum exercitū profectus est. Expugnātō in itinere oppidō Parthīnōrum, in quō Pompeius praesidium habēbat, tertiō diē ad Pompeium pervenit iuxtāque eum castra posuit; postridiē, ēductīs omnibus copiīs, decernendī potestātem Pompeio fecit.

Traducció catalana: Cèsar, després d’assabentar-se que Pompeu era prop d’Asparàgium, marxà cap allà mateix amb l’exèrcit. Expugnada, de camí, la vila dels partins, en la qual Pompeu tenia una guarnició, al tercer dia arribà fins a Pompeu i parà el campament a la vora d’ell; l’endemà, un cop desplegades totes les tropes, donà a Pompeu la possibilitat de lluitar.

2. Amenaça dels Trèvers a Labiè

Text llatí: Dum haec ā Caesare geruntur, Trēverī, magnīs peditātus equitātusque copiīs coāctīs, Labienum cum ūnā legiōne, quae in eōrum fīnibus hiemāverat, adorīrī parābant; iamque ab eō nōn longius biduī via aberant, cum duās legiōnēs venisse missū Caesaris cōgnōscunt.

Traducció catalana: Mentre aquestes coses són dutes a terme per Cèsar, un cop aplegats grans efectius d’infanteria i de cavalleria, els trèvers es disposaven a atacar Labiè, al capdavant de l’única legió que havia passat l’hivern en els seus territoris; i ja no estaven més lluny d’ell que el trajecte de dos dies, quan s’assabenten que, per encàrrec de Cèsar, havien arribat dues legions.

3. El Pas de l'Axona

Text llatí: Caesar, postquam omnes Belgarum copias ad sē venīre vīdit, flūmen Axonam, quod est in extrēmīs Rēmōrum fīnibus, traducere mātūravit. In eō flūmine pōns erat; ibi Q. Titūriō lēgātō cum sex cohortibus relictō, [Caesar] in alterā parte flūminis castra posuit atque vāllō fossāque mūnīrī iussit.

Traducció catalana: Cèsar, després de veure que totes les tropes dels belgues es dirigien cap a ell, s’afanyà a fer travessar el riu Àxona, que és en el territori extrem dels rems. En aquest riu hi havia un pont; un cop deixat allà el seu lloctinent Q. Tituri amb sis cohorts, va instal·lar el campament a l’altra banda del riu i manà fortificar-lo amb una estacada i un fossat.

4. Expedició a Britànnia

Text llatí: Caesar, etsī in hīs locīs mātūrae sunt hiemēs, tamen in Britanniam proficiscī contendit. Priusquam periculum faceret, C. Volusēnum cum nāvī longā praemittit; huic mandat ut, explōrātīs omnibus rēbus, ad sē quam prīmum revertātur. Ipse cum omnibus copiīs in Morīnōs proficīscitur.

Traducció catalana: Cèsar, encara que en aquests llocs els hiverns són primerencs, així i tot es va proposar marxar a Britànnia. Abans d’arriscar-s’hi, hi envia Gai Volusè davant amb un vaixell lleuger; li mana que, un cop explorades totes les coses, torni al seu costat al més aviat possible. Ell, per la seva banda, marxa amb totes les tropes cap al país dels mòrins.

5. Incursió i Reacció de la Cavalleria

Text llatí: Cum haec repentīna incursio nūntiāta est, Caesar ex castrīs omnem equitātum ad peditēs, quī hostium impetus fortissimē sustinebant atque acriter pugnābant, mīsit. Paucīs vulneribus acceptīs, peditēs, antequam equitātus noster in cōnspēctum venit, complūrēs hostēs occīdērunt.

Traducció catalana: Quan va ser anunciada aquesta incursió sobtada, Cèsar envià des del campament tota la cavalleria als soldats d’infanteria, que resistien amb molta valentia l’atac dels enemics i lluitaven aferrissadament. Havent rebut un nombre petit de ferides, els soldats d’infanteria van matar un bon nombre d’enemics, abans que la nostra cavalleria es fes visible.

6. Els Germànics i la Confluència

Text llatí: Germānī, post tergum clāmōre audītō, sē ex castrīs ēiecērunt et, cum ad cōnfluentem Mosae et Rhēnī pervenissent, nōnnullī, quī sē in flūmen praecipitāvērunt, lassitūdine et vī flūminis oppressī periērunt.

Traducció catalana: Els germànics, havent sentit una cridòria darrere l’esquena, es van llançar fora del campament i, en arribar a la confluència del Mosa i el Rin, alguns, que es van precipitar al riu, moriren vençuts pel cansament i per l’embranzida del riu.

7. Decisió dels Britans

Text llatí: Caesar, cognito cōnsiliō Britānōrum, exercitum ad flūmen Tamesim dūxit, quod ūnō omninō vādō trānsirī poterat. Eo cum venisset, animadvertit ad alteram flūminis rīpam magnās hostium copiās īnstructās esse.

Traducció catalana: Cèsar, un cop coneguda la decisió dels britans, va conduir l’exèrcit fins al riu Tàmesi, el qual només podia ser travessat per un sol gual. En arribar allí, s’adonà que, a l’altra riba del riu, hi havia formades en ordre de batalla nombroses tropes dels enemics.

8. Obertura del Pas Alpí

Text llatí: Cum in Ītaliam proficīscerētur, Caesar Galbam cum legiōne XII et parte equitum in Nantuātēs mīsit, quod iter per Alpēs patefierī vēlēbat. Galba, castellīs expugnātīs, cōnstituit cohortēs duās in Nantuātibus collocāre et ipse cum reliquīs cohortibus in vīcō, quī appellābātur Octodūrus, hiemāre.

Traducció catalana: Quan es dirigia cap a Itàlia, Cèsar envià Galba amb la legió XII i una part dels genets cap als nantuates, perquè volia obrir una via a través dels Alps. Galba, un cop preses les fortaleses, decidí establir dues cohorts entre els nantuates, i ell mateix passar l’hivern amb les cohorts restants en un poblet que s’anomenava Octodurus.

IV. Passatges sobre August i la Mort de Dido

1. Els Espectacles d'August

Text llatí: Augustus spectaculōrum assiduāte et varietāte et magnificentia omnēs antecessit. Aliquandō venātiōnem edidit, athletās quoque, exstructīs in campō Mārtiō sedilibus ligneīs, item nāvāle proelium circa Tiberim cavātō solō, in quō nunc Caesareum nemus est. In circō aurīgās cursōrēsque et cōnfectōrēs ferārum prōdūxit.

Traducció catalana: August va superar tothom en la freqüència, la diversitat i la magnificència dels espectacles. De vegades va oferir caceres; també espectacles atlètics, després de fer construir uns bancs de fusta al Camp de Mart; igualment va oferir un combat naval després d’excavar el terreny prop del Tíber, en el qual ara hi ha el bosc dels Cèsars. En el circ va presentar aurigues, corredors i matadors de feres.

2. La Desaparició de Ròmul

Text llatí: Hīs operibus ēditīs, cum Rōmulus contiōnem in campō haberet, subitō tempestās cum magnō fragōre densō nimbō rēgem operīvit et cōnspēctum eius contiōnī abstulit; nec deinde in terrīs Rōmulus fuit. Rōmāna pubēs, cum vacuam sēdem rēgiam vīdit, silentium obtinuit.

Traducció catalana: Dutes a terme aquestes obres, mentre Ròmul presidia l’assemblea en una esplanada, de sobte una tempesta amb gran brogit va cobrir el rei amb un núvol espès i va privar l’assemblea de la seva visió; i després Ròmul ja no va ser a la terra. El jovent romà, quan va veure buit el setial reial, va mantenir el silenci.

3. La Moderació d'August

Text llatí: Augustum continentissimum fuisse cōnstat ac sine suspiciōne ūllius vitiī. Hābitāvit prīmō iuxta Rōmānum forō in domō quae Calvī ōrātōris fuerat; postea in Palātiō aedibus modicīs, in quibus porticūs breves erant et conclāvia sine marmore ūllō aut īnsignī pavimentō. Ac per annōs quadrāgintā eōdem cubiculō hieme et aestāte mānsit.

Traducció catalana: És conegut que August va ser molt moderat i sense sospita de cap vici. Va viure primer al costat del Fòrum Romà en la casa que havia estat de l’orador Calb; després al Palatí en unes estances modestes, en les quals hi havia uns petits pòrtics i unes habitacions sense cap marbre ni paviment luxós. I durant quaranta anys va romandre en el mateix dormitori a l’estiu i a l’hivern.

4. La Intolerància d'August al Clima

Text llatí: Augustus neque frīgora neque aestūs facile tolerābat. Hieme quaternis tunicīs cum pingui tōgā et subūculā et thorāce lānēō mūnīebātur; aestāte apertīs cubiculī fōribus ac saepe in peristylō —atque etiam ventilānte aliquō— cubābat. Sōlem nē hībernum quidem patiēns, semper petāsātus sub dīvō spatiābātur. Iterā praelentā ac minūta lecticā et noctibus faciēbat.

Traducció catalana: August no tolerava fàcilment ni el fred ni la calor. A l’hivern s’abrigava amb quatre túniques a la vegada, amb una toga gruixuda, una camisa i una malla de llana; a l’estiu dormia amb les portes del dormitori obertes i sovint en el peristil —i fins i tot amb algú que el ventava. No suportant ni tan sols el sol d’hivern, sempre passejava a cel obert amb un barret. Feia viatges lents i curts en llitera i de nit.

5. Origen de l'Imperi i Ròmul

Text llatí: Rōmānum imperium ā Rōmulō exordium habet, quī cum Remō frātre ūnō partū editus est. Is urbem exiguam in Palātīnō monte cōnstituit. Cōnditā urbe, multitūdinem fīnitimum ibi recēpit, centum ex seniōribus lēgit, quōs senātōrēs nōmināvit. Cum uxōrēs populus suus nōn haberet, invītāvit ad spectāculum vīcinās Rōmae nātiōnēs atque eārum virgīnēs rapuit.

Traducció catalana: L’Imperi Romà va tenir el seu començament a partir de Ròmul, el qual va ser infantat amb el seu germà Rem en un únic part. Ell va fundar una petita ciutat al mont Palatí. Un cop fundada la ciutat, hi va rebre un gran nombre de veïns, en va elegir cent dels més ancians, que va anomenar senadors. Com que el seu poble no tenia dones, va convidar a un espectacle els pobles veïns de Roma i en va raptar les noies.

6. El Suïcidi de Dido

Text llatí: Dīdō in sublīmiōre cīvitātis parte rōgum ingentem cōnstrūxit et, caerimōniīs variīs servātīs ac hostiīs plūrimīs caesis, illum cōnscendit. Cultrum, quem sub vestibus gesserat, exseruit et in eum sē praecipitāvit. Rēgīnam exsanguem cum lacrimīs pūblicīs et maerōre cīvēs extulerunt et, dum stetit Carthāgō, arīs templīsque eam cōluerunt.

Traducció catalana: Dido va construir una pira ingent a la part més elevada de la ciutat i, un cop acomplerts els diferents ritus i sacrificades moltes víctimes, hi va pujar. Va treure el punyal que havia dut sota els vestits i s’hi va precipitar al damunt. Els ciutadans van emportar-se la reina morta amb planys públics i una gran tristesa i, mentre Cartago va romandre dempeus, la van venerar amb altars i temples.

7. Aurelià i la seva Salut

Text llatí: Aureliānus, cum aegrotāret, medicum ad sē numquam vocāvit, sed ipse sē inēdiā curābat. Erat rārus in voluptātibus, sed mīmīs dēlectābātur; vehementissimē autem dēlectātus est fagōne quī ūnō diē ante mēnsam eius aprum integrum comēdit. Habuit tempus fortūnātissimum praeter seditiōnēs quasdam domesticas.

Traducció catalana: Aurelià, en posar-se malalt, mai no va cridar el metge a la seva presència, sinó que es curava ell mateix a base de dejuni. Era poc inclinat als plaers, però es divertia amb els actors de mims; també es va divertir moltíssim amb un golafre que en un sol dia es va menjar un senglar sencer davant la seva taula. Va tenir un període de govern molt afortunat, excepció feta d’algunes rebel·lions internes.

8. El Combat dels Trigèmins (Segona Versió)

Text llatí: In duōbus exercitibus erant trīgēminī frātrēs, Horātiī Cūriātiīque. Cum trīgēminīs agunt rēgēs, ut prō suā patriā quisque dīmicet ferrō. Foedere icto, trīgēminī arma capiunt et in medium inter duās aciēs prōcēdunt. Dātur signum et ternī iuvenēs concurrunt. Cum arma prīmō concursu incrēpuerunt, horror spectantēs perstringit.

Traducció catalana: En els dos exèrcits hi havia tres germans trigèmins, els Horacis i els Curiacis. Els reis pactaren amb els trigèmins que cadascun combatés amb armes per la seva pàtria. Fet el pacte, els trigèmins agafen les armes i avancen al centre, entre les dues línies de batalla. Es dóna el senyal i els tres joves de cada banda corren l’un contra l’altre. Quan les armes van xocar en el primer enfrontament, un calfred recorregué els espectadors.

EL TEATRE: PLAUTE I TERENCI

1. Origen i Evolució del Gènere

PRECEDENTS

Els orígens del teatre romà són remots i estan relacionats amb rituals primitius, dins l’àmbit religiós i agrari, que incorporaven representacions espontànies i improvisades, basades en la gesticulació. Aquests rituals procedien d’altres pobles d’Itàlia, sobretot d’oscos i etruscos, i van influir decisivament en el naixement de l’activitat teatral a Roma. Per això, les representacions teatrals a Roma estaran sempre vinculades a celebracions religioses públiques, anomenades ludi.

Així, les representacions teatrals eren anomenades ludi scaenici.

1.1. Època Arcaica (ca. 300 aC – 75 aC)

En el segle III aC, els romans van conquerir les ciutats gregues del sud d’Itàlia. Van sorgir aleshores les primeres obres de teatre romà, que consistien en traduccions adaptades d’obres gregues. El primer autor que va adaptar una obra teatral grega al llatí va ser Livi Andrònic (traductor de l’Odissea al llatí) en els ludi romani de l’any 240 aC.

A partir d’aquest moment, les obres dramàtiques llatines es classifiquen en tragèdia i comèdia.

• La tragèdia sol presentar com a protagonistes déus o herois i, d’acord amb ells, el seu to és solemne i el seu llenguatge elevat.
• La comèdia, en canvi, s’ocupa de l’home del carrer, i el seu llenguatge, per tant, és desenfadat i sovint de mal gust.

Com hem vist, les primeres obres sorgeixen a Roma com a traduccions o adaptacions d’obres gregues i, per tant, amb tema, lloc d’acció i personatges grecs. A finals del segle III aC, apareixen també les obres amb tema, lloc d’acció i personatges romans, alternant amb les anteriors:

Durant l’època arcaica, degut a l’auge que experimenta el teatre a Roma, s’escriuen la major part de les obres teatrals romanes. De totes elles, només hem conservat les comèdies de Plaute i Terenci, que només van escriure fabulae palliatae (comèdies amb pal·li, nom del vestit típic grec que portaven els actors). De la resta d’obres únicament ens han arribat petits fragments en cites d’escriptors o de gramàtics.

1.2. Època Clàssica i Post-clàssica

En època clàssica el teatre va entrar en decadència. L’emperador August, no obstant, va intentar restaurar les representacions teatrals i va aconseguir que, almenys, la tragèdia continués vigent durant l’època imperial. De fet, les úniques peces dramàtiques de l’època imperial que se’ns han conservat pertanyen a l’època de Neró i són les tragèdies de Sèneca.

1.3. Representacions i Obres

Les representacions teatrals es celebraven en determinades festes i estaven patrocinades per algun magistrat. Els actors eren sempre homes i actuaven amb màscares, el que els permetia representar papers femenins i inclús diferents papers en una mateixa obra.

Les tragèdies i comèdies eren composicions en vers. Tenien parts de diàleg parlat i escenes declamades amb acompanyament d’algun instrument o cantades amb acompanyament de flauta.

LLATÍ II (2n Batxillerat) 5. LITERATURA LLATINA 1. El teatre: Plaute i Terenci - Pàgina 71

2. Plaute (ca. 255 aC – 184 aC)

VIDA

Tit Macci Plaute va néixer a Sarsina, a l’Úmbria, poc temps després que aquesta ciutat fos sotmesa pels romans. Va aprendre grec i, de molt jove, es traslladà a Roma, on possiblement va treballar en una companyia teatral, fet que li va proporcionar uns ingressos suficients per a dedicar-se als negocis. La Segona Guerra Púnica el va arruïnar i es va veure obligat a treballar al molí del seu principal creditor. Després d’aquest període de penúria, aprofitant els seus coneixements teatrals, es va dedicar a escriure obres per a l’escena i esdevingué el comediògraf més popular del seu temps i de tota la literatura llatina.

OBRA

La tradició atribueix a Plaute cent trenta obres, però Varró, un erudit romà del segle I aC, n’establí vint-i-una com a autèntiques, que són les que han arribat fins als nostres dies.

D’aquestes en podem destacar:

• Amphitruo (Amfitrió)
• Aulularia (La comèdia de l’olla)
• Captivi (Els captius)
• Menaechmi (Els dos Menecmes)
• Miles gloriosus (El militar fanfarró)
• Mostellaria (La comèdia del fantasma)
• Poenulus (El petit cartaginès)
• Pseudolus (Psèudolus)
• Trinummus (Les tres monedes)

Va cultivar el gènere de la fabula palliata, és a dir, comèdies fetes a imitació de la comèdia grega. L’acció es desenvolupa sempre a Grècia, amb personatges de nom grec i amb vestuari grec (pallium), tot i que les situacions descrites i les referències són típicament romanes. Això provoca que hi hagi molts anacronismes a causa de presentar la vida de la societat romana en el marc del món grec.

Els arguments i personatges de les obres de Plaute presenten molts punts en comú:

1. Un jove disbauxat (adulescens) està enamorat d’una noia.
2. La noia, suposadament una esclava, està al servei d’un alcavot (leno) en un prostíbul.
3. El pare del noi (senex), avar i una mica imbècil, desconeix la veritable personalitat del fill i, de vegades, està enamorat de la mateixa noia.
4. Un esclau llest (servus) ajuda el noi per enganyar el pare i aconseguir els diners amb què comprarà la llibertat de la noia. Aquest és el personatge plautí més ben definit i, en el fons, el veritable heroi de l’obra.
5. La noia, finalment, no és d’origen esclau, sinó que és la filla perduda d’un amic del pare o similar. El reconeixement d’aquest fet és possible gràcies a algun element que porta la noia a sobre (un anell, una marca de naixement, etc.).

Les seves comèdies estan dividides en cinc actes i van precedides d’un pròleg en el qual s’avança el tema de l’obra.

L’objectiu principal de Plaute era provocar les rialles de l’espectador. Per aquesta raó, sovint no es preocupa de donar coherència a l’acció, la qual avança inconnexa i caòtica fins a resoldre’s d’una manera sobtada, però no sorprenent. Això ha provocat que les obres plautines s’hagin qualificat de fabulae motoriae, és a dir, comèdies trepidants, ja que, generalment, ens trobem davant de les anomenades comèdies d’embolic, el mèrit de les quals no és conèixer el desenllaç (que és previsible), sinó la força còmica que tenen.

LLENGUA I ESTIL

El mèrit i l’originalitat de Plaute consisteixen, sobretot, en la utilització que fa de la llengua, dels recursos idiomàtics que provoquen la rialla del públic, més que no pas en l’acció i en la creació de caràcters. El seu llatí és col·loquial; recorre a l’acudit groller, a les hipèrboles divertides, a les expressions amb doble sentit, als neologismes graciosos; acumula els diminutius; i no dubta a agafar lèxic del grec.

L’estil es basa en una sintaxi poc travada, on predomina l’anacolut i la falta de nexes subordinants, característiques pròpies d’un llatí parlat. Els diàlegs són espontanis i hi abunden les frases curtes per indicar el canvi d’interlocutor (i què?, i doncs?, ves per on...), juga amb les paraules, inventa mots, explica acudits grollers, etc.

Comparació entre Plaute i Terenci (195 – 159 aC)

L’art de la palliata en Terenci és diferent de l’art de Plaute, referent necessari en parlar del teatre llatí. Terenci difereix profundament de Plaute en molts aspectes.

LLENGUA

Terenci representa l’humanisme, l’ideal d’humanitas, que proposava el cercle dels Escipions, fet que explica aquestes diferències respecte de les comèdies de Plaute, on es busquen tots els recursos idiomàtics per provocar les rialles del públic. Les comèdies de Terenci, en canvi, vénen sempre marcades per l’empremta del cercle aristocràtic que l’envolta i per la llengua conversacional culta que el caracteritza, ben llunyana del llenguatge col·loquial en què es fonamenta l’èxit i l’originalitat de Plaute.

PERSONATGES

Continuen sent els mateixos que els de Plaute, però Terenci treu protagonisme a l’esclau per atorgar-lo als joves, ja que el caràcter d’aquests li permet subratllar els valors de la bona educació, que, en definitiva, és el tema principal de les seves obres. Es tracta, doncs, de comèdies psicològiques, amb una forta càrrega moral que té com a base les relacions personals de respecte, d’amor, d’autocrítica, enfront de la burla, de l’egoisme i de l’engany que trobem a les obres de Plaute.

ESTRUCTURA

Terenci és també un mestre en la tècnica dramàtica. Les seves obres no tenen la força còmica de les de Plaute, però, en canvi estan més ben estructurades. Són comèdies més assentades, més reflexives, per la qual cosa han estat qualificades fabulae statariae, és a dir, comèdies reposades.

CAUSES DE LES DIFERÈNCIES ENTRE PLAUTE I TERENCI

Si bé és cert que l’oposició que es constata entre aquests dos autors és fruit del seu temperament personal, també és cert que es pot explicar pel context històric.

• Plaute forma part d’una generació no influïda encara per l’hel·lenisme, ja que considera els grecs gent estranya i arriba a ridiculitzar-los. Prefereix les motoriae, on els «gags» escènics i gestuals es van multiplicant.
• Terenci, en canvi, pertany a una generació molt filohel·lènica, que imita els grecs. Com que escriu per al cercle aristocràtic que l’envolta, més que no pas per al gran públic, es decanta per les peces statariae, tranquil·les.

Aquesta influència grega explica que les obres de Terenci presentin un títol grec, mentre que les de Plaute tinguin un títol llatí. A més, també explica que Plaute sigui molt més popular que Terenci, que es mostri molt menys preocupat per l’anàlisi psicològica i pels problemes filosòfics i morals, que sí solen aparèixer gairebé sempre en les obres de Terenci.