Anàlisi de Textos Literaris: Noucentisme, Realisme i Modernisme Català

Anàlisi de Textos Literaris Catalans: Noucentisme, Realisme i Modernisme

El pendís, Clementina Arderiu T: La reflexió de buscar l'equilibri en allò bo i allò dolent de la vida. M: Noucentista. "Enlairar-me sols puc esguardar".

Que jo no sigui més que un ocell tot sol, Carles Riba T: Natura, tempus fugit i l'amor. M: Noucentista. "La vida passa i l'ull no es cansa d'abocar..."

Súnion!, Carles Riba T: Ideal de la democràcia i llibertat, ideal mental per estar exiliat. Identificació amb el temple. M: Noucentisme. "Temple mutilat".

Oda a Catalunya des dels tròpics, Agustí Bartra T: L'enyorança a la seva pàtria arriba a la llei d'acollida que per a ell és estranya. No mov. "El tròpic clava creus de plata furiosa al meu front".

Sol i de dol, J.V. Foix T: L'aclariment amb el seu món imaginari, de la soledat en el fons de tot, tant de la natura com del passat, se sent sol. No mov. "És quan".

Cançó del matí encalmat, Salvador Espriu T: Mostra els dies d'amargor per a la guerra a Arenys, la mort. No mov. "Et perdràs pel camí que no té mai tornada".

Assaig càntic en el temple, Salvador Espriu T: Té ganes de deixar la seva pàtria, Catalunya, per la guerra civil, però s'hi contraposa. Està en primera persona.

El Realisme

El realisme va ser un moviment del segle XIX dominat a tot Europa, centrat sobretot en la novel·la, que va pretendre reflectir la societat del seu temps, enfront de l'evasió cap al passat que sovint implicava el romanticisme. Va donar lloc al naturalisme creat a França per Émile Zola i que pretenia furgar en les causes biològiques i ambientals del comportament humà. Obres i autors més importants: La comèdia humana d'Honoré Balzac, David Copperfield de Charles Dickens, Guerra i pau de Lev Tolstoi, Germinal d'Émile Zola, El roig i el negre de Stendhal, Madame Bovary de Gustave Flaubert.

Narcís Oller

La seva primera novel·la és La papallona, d'un seductor que es penedeix quan mor una de les seves amants de qui se n'havia enamorat, publicada el 1882. La seva següent novel·la, L'escanyapobres (1884), a l'entorn d'una parella d'avars en un poble en plena transformació industrial, era molt més dura, no feia concessions a aquest sentimentalisme i s'acostava més, doncs, a l'esperit naturalista. La febre d'or, publicada en tres volums del 1890 al 1892, i La bogeria del 1898 és una de les millors obres de l'autor.

Àngel Guimerà

Va començar la seva carrera literària com a poeta. La seva obra teatral Gal·la Placídia. Es pot dividir en tres etapes:

• Tragèdies històriques: en vers, és l'etapa de Mar i Cel (1888).
• Obres realistes: En prosa ambientades en l'època contemporània de l'autor, és el cas de Terra baixa (1894).
• L'última etapa: Intenta retornar a l'esperit de les seves primeres tragèdies.

Cal destacar trets biogràfics que van condicionar enormement Guimerà:

• El complex de mestís: Fill de pare català i mare canària, català profundament convençut.
• Els seus pares es casessin quan ell ja havia nascut: era un home molt religiós.
• Fracàs amorós: enamorat de jove de Maria Rubió, no es va casar, això li va provocar frustració.

El Modernisme

El modernisme va iniciar-se a finals del segle XIX i a principis del segle XX i es refereix a la novetat o la modernitat. Va ser l'inici d'una constant al llarg del segle XX: l'obsessió per marcar distàncies amb el passat, per cremar i mirar cap al futur. El segle XX va suposar, entre altres coses, una celebració constant de la novetat.

El Modernisme Català

El modernisme català prové de les arts plàstiques, de l'arquitectura sobretot: és el d'un moviment decorativista vistós i espectacular (Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner). De tota manera, no va ser un moviment homogeni, sinó que en el seu si van viure dues tendències:

• El regeneracionisme era un moviment que preconitzava un canvi social i polític i pretenia, doncs, "regenerar" la societat (Jaume Brossa).
• L'esteticisme que va fonamentar, per la seva banda, la transformació necessària de la societat en el paper primordial que conferia a l'art, música, pintura... (Santiago Rusiñol).

El modernisme català es va dividir en dues etapes:

• 1892-1900: va ser l'etapa més combativa; els modernistes van explicar les seves idees en 4 revistes (L'Avenç, Catalònia, Quatre Gats i Pèl & Ploma).
• 1900-1911: va ser l'etapa més literària i menys ideològica. El modernisme era assimilat per la burgesia catalana; la revista més significativa és Joventut.