Anàlisi de Textos en Català: Tipologia, Lingüística i Recursos Literaris

Anàlisi de Textos: Tipologia i Lingüística

Anàlisi del Text 1

Tipologia Textual (Text 1)

La tipologia textual predominant és la narrativa. A través d’un narrador omniscient, es relaten uns fets d’uns personatges, en un espai que sembla ser “a casa” i en un temps de passat. Tot i això, al final, mitjançant els imperfets «somniava» i el condicional «deixarien» (l. 24), fa referència a un futur possible. Una altra estructura textual és la descriptiva, que té una clara i extensa presència, fonamentalment en el primer i el quart paràgraf.

Anàlisi Lingüística del Text 1

Pronunciació d'Elements Subratllats

1. besava (línia 1): sonora.
2. olor (l. 2): tancada.
3. tots els (l. 5): sonora.
4. brossa (l. 5): oberta.

Referència i Funció dels Pronoms Febles

1. Ho havien llegit en una revista (línia 2): fa referència a la situació que l'home la besa. Funció: CD.
2. La besà al clatell com abans (l. 8): fa referència a la Maria. Funció: CD.
3. Després hi va veure els arenys del desert (l. 14): fa referència al fullet. Funció: CC.
4. fins i tot n'ignorava l’existència (l. 23): fa referència a les girafes reticulades. Funció: CN.

Significat de Paraules en Context

1. embafador (línia 8): Una cosa de menjar que és molt dolça o molt greixosa i costa d’empassar; pesat, carregós, fastigós.
2. empenyorà (l. 19): Donar una cosa com a garantia de pagament d’un deute; engatjà, hipotecà.
3. pujava (l. 21): Anar de baix a dalt, d’un punt a un altre situat a un nivell més alt; muntava, ascendia, s’enfilava.
4. ignorava (l. 23): No saber (alguna cosa), no tenir coneixement o notícia (d’una cosa); desconeixia, no sabia, no tenia coneixement.

Recursos Expressius de Caràcter Literari

S’hi poden observar alguns recursos expressius de caràcter literari, propis d’un registre literari, com són:

• Comparances: «lluents com la vaixella d'una tsarina» (l. 16), «com una núvia» (l. 21), «ràpid com un pensament» (l. 19).
• Repetició d’un concepte: paraules o expressions del primer paràgraf que contribueixen al pessimisme o desànim («mala olor», «pudor», «no entrava mai un raig de llum», «no podia tenir fills», «no servia per a res», «no hi havia ni diners ni amor», etc.).
• Personificacions: «un groc que murmura» (l. 14), «mercats que desperten pors i desvetllen secrets» (l. 15).
• Metàfores: «les cèl·lules de la tristesa» (l. 21), «amb lentitud de segles» (l. 15), «morro carregat de paciència» (l. 12).
• Recursos sintàctics repetitius, estructures en paral·lel: «se li (...), se li» (l. 9), «el dia en què (...) el dia en què» (l. 24).

Notes sobre l'estructura i el tema del text 1:

• Tema: Recuperació de l'autoestima (paràgrafs 1-6).
• Estructura: Introducció (paràgrafs 3 i 4), Nus (paràgraf 4), Desenllaç.

Anàlisi del Text 2

Tipologia Textual (Text 2)

La tipologia textual predominant és la narrativa, tal com s’ha explicat en l’anàlisi de l’estructura del contingut. Es caracteritza per la narració d’uns fets per part d’un narrador intern en primera persona protagonista, en un temps de present («Avui, passo, tinc...») que avança cronològicament, i en un espai on té lloc la conversa: la casa de la mare. N’hi ha altres estructures textuals com són, per ordre d’aparició, la descriptiva (per explicar què fa o qui és Octavi, al primer paràgraf) i la conversacional, que ocupa gran part del text i desenvolupa, com ja hem vist, els trets més significatius del llenguatge oral.

Anàlisi Lingüística del Text 2

Pronunciació d'Elements Subratllats

1. faig senyals (l. 8): sorda.
2. recorda (línia 8): obert.
3. dojo (l. 10): sonora.
4. afecta (l. 15): oberta.

Tipus d'Oració Composta

A continuació, s'han subratllat estructures sintàctiques. S'indica el tipus d’oració composta que representen:

1. «En Marc i jo vivim amb ella per primer cop d’ençà que els pares es van separar» (línies 2-3): subordinada adverbial temporal. Funció: Complement Circumstancial de Temps.
2. «Com que a casa meva som molt civilitzats (ha, ha, ha), les dues excunyades han conservat l’amistat» (l. 6-7): subordinada adverbial causal (o interordinada causal). Funció: Complement Circumstancial de Causa.
3. «Em passa el telèfon mentre em recorda que és una trucada internacional, que val una pasta, que paga l’Octàvia, que no m’enrotlli» (l. 8-9): subordinada substantiva. Funció: CD.
4. «I ara veuràs per què et proposo que incorporis el pinxisme» (l. 28): subordinada substantiva (interrogativa indirecta). Funció: CD.

Significat d'Expressions en Context

1. val una pasta (línia 9): «Costa molts diners», «és cara». Expressions equivalents: «Val un ronyó», «Costa un ull de la cara».
2. que no m’enrotlli (l. 9): «Que no parli molt». Expressions equivalents: «Que no me'n passi», «Que no m'allargui».
3. a dojo (l. 10): «En abundància», «en molta quantitat». Expressions equivalents: «A manta», «A cabassades», «A grapats».
4. Ostres (l. 16): «Expressió que mostra sorpresa». Expressions equivalents: «Caram», «Redell», «Coi».

Consideracions Finals

Tema: La violència de gènere.

En resum, el text té un registre lingüístic literari en què es permet tant el registre culte com el col·loquial, depenent de qui parli i en quin context ho faci. Per aquest motiu, s’hi veu la protagonista amb una expressió més culta quan escriu al diari i, per tant, es tracta d’un text escrit i formal, i més espontània i col·loquial quan transcriu un text oral.

Notes sobre l'estructura del text final:

• Situació inicial: fins a la línia 9.
• Explicació i introducció del tema: línies 10-30.
• Desenllaç: última línia.