Anàlisi de Terra Baixa: Realisme i Romanticisme

Terra Baixa: Anàlisi Literària

Introducció

Terra Baixa, un drama de 1897 (segle XIX), s'emmarca dins del realisme, tot i que conserva elements romàntics. L'obra retrata la classe treballadora pobra, sotmesa a la voluntat de l'amo.

Elements Romàntics

• Atzar
• Misteri
• Idealisme
• Somnis premonitoris

Elements Realistes

• Diferència de classes socials
• Treballadors sotmesos a l'amo
• Contrast món rural i urbà
• Llenguatge

Temàtiques

Lluita entre el Bé i el Mal

L'obra presenta una lluita entre la "Terra Alta" (bé) i la "Terra Baixa" (mal).

Triangle Amorós

La Marta, el Sebastià i el Manelic formen un triangle amorós. El Manelic representa l'amor pur i generós, mentre que el Sebastià simbolitza l'amor possessiu.

Estructura

Acte I: Plantejament (12 escenes)

• Presentació dels personatges
• La Marta i el Sebastià festegen, però ell s'ha de casar amb una altra
• En Tomàs busca un marit per a la Marta: en Manelic
• En Manelic, després de casar-se, s'adona que la Marta no l'estima

Acte II: Desenvolupament (10 escenes)

• En Manelic només s'entén amb la Nuri, ja que tot el poble se'n burla
• La Marta comença a veure amb altres ulls el Manelic
• La Marta explica el seu passat a en Tomàs
• En Manelic vol tornar a la Terra Alta, però en veure que la Marta també l'estima, volen escapar-se junts
• El Sebastià i el mossèn els descobreixen i desterren el Manelic i tanquen la Marta en un molí

Acte III: Desenllaç (11 escenes)

• Els pagesos s'adonen que no han fet bé recolzant el Sebastià
• En Manelic torna per enfrontar-se a en Sebastià i, durant la discussió, el mata
• Finalment, s'endú la Marta i tornen a la Terra Alta
• Cor: En el tercer acte s'observa el penediment dels personatges secundaris que, com si es tractés d'una obra grega, configuren un cor.

Tècniques

• El somni: d'en Manelic per explicar la presumpció del casament
• L'analepsi o retrospecció (flashback): La Marta explica el seu origen desgraciat
• La rondalla: En Manelic denuncia la tafaneria amb una narració, la rondalla de Sant Miquel
• Monòleg: de la Marta, mostra al públic com evolucionen els seus sentiments
• Aparts: d'en Manelic, indica què pensa
• Premonició: Algun personatge presenta un indici que fa preveure accions posteriors
• Presentació prèvia: un personatge explica coses d'un altre que encara no ha aparegut en escena

Espai

• Terra Baixa: On es desenvolupen les accions. Plana extensa on hi ha el poble que pertany al Sebastià. Molí. Ermita.
• Terra Alta: Records. Lloc de procedència del Manelic.

Temps

• Temps Extern: Època contemporània a finals del segle XIX
• Temps Intern: Temps lineal. En el primer i segon acte passen 10 dies, i entre el segon i el tercer acte transcorren hores.

Simbologia

Simbologia de la Terra Baixa i la Terra Alta

• Terra Baixa: Plasma tot allò que és dolent, corrupte, maliciós, insensible, materialista. Conclusió: totes les coses malvades per a l'home. Poble/ciutat.
• Terra Alta: Lloc incorrupte, pur, sense malícia, ideal, bucòlic. Conclusió: representa tot allò que és bo per naturalesa. Camp/muntanya.

Simbologia dels Personatges/Animals

• Sebastià: Llop
• Manelic: Bèstia salvatge (cabrit)
• Marta: Ovella, granoteta de pluja
• Pagesos: Ramat, gossos de l'amo

Altres Al·lusions d'Animals

• En Sebastià tria per a la Marta un marit que fos ben bèstia
• La vida del Manelic era entre els animals
• En Manelic té una cabra que anomena Marta
• En Tomàs insulta en Xeixa amb el nom d'escorpí
• En Perruca és tractat de "ganso" per l'amo

Altres Símbols

• El duro i la sang simbolitzen dos sistemes de valors contraposats:
  1. Duro: en la Terra Baixa representa la llei de la propietat
  2. Sang: defineix la llei de la Terra Alta
  3. Conclusió: Cal que la Marta sagni en el moment de la revelació de l'amor. Funció: de purificació, propicia que es trenqui el lligam amb el Sebastià.
• L'aigua: és un element present a l'obra.

Llengua

Llenguatge Col·loquial

• Castellanismes: sèrio, quarto, apoiant-se, Qnc de plorar, trompasso…
• Elements de la parla de l'època: trescar, jaça, siga/sia
• Exclamacions, interjeccions, interrogacions: (Ah!, Vatua!, Mare de Déu!...)
• Locucions i dites populars: estar per merèixer, més net que una patena…
• Tendències col·loquials: daixonses, dallonses, mentres
• Reiteracions: (digues, digues; Una bruixa! Una bruixa!...)