Anàlisi de Terra Baixa d'Àngel Guimerà: Temes, Personatges i Simbolisme

Terra Baixa: L'obra cabdal d'Àngel Guimerà

Terra Baixa és una obra de teatre d’Àngel Guimerà, considerada una de les més importants de la seva producció dramàtica.

Àngel Guimerà: Biografia i context

Àngel Guimerà va néixer el 6 de maig de 1845 a Santa Cruz de Tenerife i va morir el 18 de juliol de 1924 a Barcelona. Guimerà va arribar a Catalunya ja de gran i sense conèixer la llengua. Per això, alguns dels seus personatges sovint vivien en espais que els resulten aliens, són d'altres cultures o d'altres països, i se senten rebutjats i marginats.

Trajectòria i Renaixença

Guimerà alternava la feina d'escriptor amb la militància catalanista. Fou dramaturg i poeta en llengua catalana, sent un dels més importants del seu temps. La seva extensa obra el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX. Era fill d'Agustí Guimerà Fonts i Margarita Jorge Castellano. Amb les seves obres va renovar el teatre català.

La seva participació als Jocs Florals li va donar molt prestigi en guanyar els tres premis (la flor natural, la viola i l'englantina) l'any 1877.

Com a dramaturg, va passar per etapes diferents. En un principi (1879-1893) va conrear la tragèdia de filiació romàntica en vers i ambientada en períodes històrics sovint recreats des de la imaginació (com El fill del rei, 1886, o L’ànima morta, 1892). L’obra que més destaca d’aquest període és Mar i cel (1888, vuit anys abans de l’estrena de Terra Baixa).

La seva obra està impregnada de tres fets autobiogràfics importants:

• El casament dels seus pares.
• L'adaptació a un país i una llengua nous.
• Una gran estimació i idealització de la seva mare.

Estrena i simbolisme

Terra Baixa es va estrenar a Madrid (al Teatro Español) el desembre de 1896, en traducció castellana. En català, es va estrenar a Tortosa el 1897. Després es va representar a Gràcia i, finalment, al Teatre Romea de Barcelona el mateix any 1897.

És una obra realista, però amb una visió romàntica, que encarna la lluita entre el món del bé i del mal. El simbolisme geogràfic és clau:

• La Terra Alta: Representa la puresa del món primitiu, natural i no corromput.
• La Terra Baixa: Representa la civilització, contaminada per les relacions de poder, les misèries i els enganys.

L'obra reflecteix la moral burgesa on preval l'individualisme i la competitivitat; els personatges no tenen escrúpols per obtenir prestigi i fortuna.

Temes principals i estructura

El tema principal de Terra Baixa és l'amor, però les influències realistes impulsen Guimerà a incloure altres temes, com l'opressió que pot exercir un home (el cacic) sobre un grup de persones que es troben sota les seves ordres, dins d'una societat conservadora.

D'aquesta manera, l'autor fa una aproximació a la realitat contemporània i als processos de canvi que patia la societat catalana, tot expressant la lluita entre dos mons irreconciliables. Al llarg de l'obra, es desenvolupen les reaccions dels personatges envers la dominació del caciquisme rural, i s'exalta la naturalesa davant de la societat envilida pel progrés.

L'obra es divideix en tres actes, que equivalen a les parts de la narració clàssica:

1. Presentació del conflicte.
2. Nus.
3. Desenllaç.

Acte primer: Presentació

En el primer acte hi ha la presentació dels personatges, i s'intueix una relació secreta entre Sebastià i Marta. Sebastià, tot i tenir propietats, té molts deutes, i per això decideix casar-se amb una pubilla de bona família. Tanmateix, ningú no es vol casar amb ell, perquè tothom s'imagina que Marta és la seva amant.

Per evitar que la gent pensi que festegen, decideix casar Marta amb un pastor que coneixia Tomàs, anomenat Manelic. Tomàs, que no sap res de tota aquesta trama, parla amb Manelic, que s'enamora de Marta amb un amor pur sense haver-la vista mai. Manelic baixa de la Terra Alta per casar-se amb Marta, tanmateix ella no vol casar-s'hi perquè no l'estima. Aquest matrimoni per conveniència s'acaba duent a terme perquè Sebastià li ordena que es casi, tot i fer-li fàstic Manelic. Quan ja són casats i els dos són a casa, Manelic s'adona que Marta no l'estima.

Acte segon: Nus

En el segon acte, Manelic es troba desubicat a la Terra Baixa perquè tots els pagesos del poble es riuen d'ell per ser un ignorant que no s'adona del muntatge creat per encobrir aquest romanç. Nuri és l'única persona que s'entén amb Manelic, i aquesta relació d'amistat fa que Marta vegi Manelic amb uns altres ulls.

A mesura que avança l'acte, Manelic s'adona del muntatge del seu casament i, tot enfadat, decideix tornar a la Terra Alta. Després que Marta explica a Tomàs el seu passat i com va conèixer Sebastià, veu que Manelic vol deixar la Terra Baixa i decideix anar-se'n amb ell perquè s'adona que l'estima. Els dos volen fugir d'aquella terra que, segons Manelic, és plena de boira i falsedat.

Sebastià i el mossèn se n'assabenten de les seves intencions, i decideixen interceptar-los, desterrant Manelic de la Terra Baixa, i enviant Perruca a denunciar-lo a la Guàrdia Civil. També tanca Marta al molí sota la vigilància dels pagesos Perdigons.

Acte tercer: Desenllaç

El desenllaç de l'obra arriba amb el tercer acte. Sebastià vol que vigilin Manelic perquè l'havia amenaçat de mort. Els Perdigons s'adonen que no han fet bé d'obeir l'amo, però quan torna a aparèixer Sebastià, que reclama veure Marta, ningú no li planta cara.

En aquell moment, arriba el mossèn i fa marxar Sebastià cap a casa perquè allà l'espera el pare de la seva promesa. Quan Sebastià ha marxat, apareix Nuri, que reclama parlar amb Marta i fa fora tots els pagesos que hi ha al molí. Nuri li diu que esperi el seu senyal, que ella l'ajudarà a escapar-se a la Terra Alta amb Manelic.

Finalment, Marta sent la rialla, que és el senyal que esperava, i decideix fugir, però és interceptada per Sebastià, que la renya. Seguidament, apareix Manelic al molí i s'enfronta amb Sebastià en una baralla a mort que guanya Manelic. És en aquell punt que Manelic diu:

«He mort el llop».

Per acabar, els pagesos veuen el cadàver de Sebastià a terra, i Marta i Manelic fugen a la tranquil·la i pura Terra Alta.

Personatges principals

Els principals personatges són:

• Marta
• Manelic
• Sebastià (el cacic)
• Tomàs
• El Mossèn
• Perruca
• Xeixa
• Nuri
• Antònia
• Pepa
• Josep
• Nando

Marta

Marta va viure tota la seva vida a Barcelona sent pobra. Quan tenia 14 anys, la seva mare va morir i la va recollir un pidolaire, que va agafar la figura de pare. En arribar a les terres de Sebastià, aquest li permet treballar al molí. Llavors, el drapaire mor.

Marta rep maltractament psicològic per part de Sebastià. D'una banda, sent gratitud per l'amo per haver-la acollit, i de l'altra, veu que aquesta relació sentimental no és correcta.

Al llarg de la història, Marta acaba tenint 24 anys. Psicològicament és dèbil i inestable, però a mesura que avança l'obra, els seus sentiments evolucionen. Físicament és dèbil.