Anàlisi de les Teories Econòmiques i Models Empresarials

Hyman Minsky és un economista nord-americà keynesià que afirma que en temps de prosperitat es desenvolupa una eufòria especulativa mentre que augmenta el volum de deute. Quan aquest deute no es pot retornar, esclata la crisi. El resultat és que els bancs ja no presten diners tan fàcilment i els inversors s’estimen més estalviar.

Bretton Woods, l'any 1944 a Bretton Woods (EEUU), es posa fi al període proteccionista (de 1914 a 1945, Guerres Mundials i període d'entreguerres). S’estableix una convertibilitat de la divisa americana (dòlar) amb l’or i la resta de divises mundials. Concretament, la moneda nord-americana era convertible legalment en or a raó de 35 dòlars l’onza. Es volia establir un tipus de canvi sòlid i estable, amb el dòlar exercint el paper de divisa internacional. Dos anys després, es van crear el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.

Gran Recessió s’identifica amb la crisi mundial que va sobrevindre l’any 2008. Va tenir origen als EEUU i va tenir impacte a tot el món. Les causes principals són la inflació econòmica, l’increment dels preus petrolífers i l’endeutament bancari i de la població.

Teoria General: la teoria general de treball, l’interès i els doblers és l’obra més important de J.M. Keynes. Publicada durant el període de la Gran Depressió (1929 – 1932), va revolucionar el pensament econòmic ja que va argumentar la relació que tenen l’ocupació, la renda i els tipus d’interès.

Integració horitzontal: és el procés pel qual una empresa adquireix o es fusiona amb una altra que ofereix béns o serveis similars amb la finalitat de ser més competitives i adquirir cert posicionament dins el mercat en el qual operen, obtenint un major domini.

Integració vertical: una empresa té un procés d’integració vertical quan absorbeix o incorpora activitats que formen part de la seva cadena de producció. Pot integrar-se cap endarrere, adquirint el control de la maquinària i components que necessita per fabricar un bé (fases d’aprovisionament) o cap endavant, controlant les fases finals de producció i distribució del producte.

Trust: estratègia d’integració horitzontal on una sèrie d’empreses cedien les seves accions a una junta d’administradors i rebien a canvi certificats per un valor equivalent; la junta obtenia el control legal de les empreses i actuava com un consell d’administració. La seva prohibició legal a partir de la Sherman Act va fer que molts d’ells fossin substituïts per holdings o formes de fusió més completes. Mètode estès especialment als EEUU.

Càrtel: estratègia d’integració horitzontal consistent en realitzar acords de fixació de preus i/o repartiment de quotes de mercat per dues o més empreses normalment del sector industrial.

Trade associations: estratègia de col·lusió entre empreses, les quals fixaven preus i quotes de mercat. Tenien una cohesió i efectivitat menor que els càrtels. Varen sorgir a Gran Bretanya arrel de la llibertat de càrtels.

Holding: estratègia d’integració horitzontal que consistia en l’establiment d’una nova societat que agrupava conjuntament les accions de les empreses constituents. Molt extesa a Gran Bretanya i també present als EEUU.

Konzern: estratègia de cooperació interna més estable que el càrtel que va sorgir a Alemanya després de la derrota en la I GM. Era un grup d’empreses controlat per un nombre reduït d’individus, generalment una família, a través d’una o diverses societats de cartera.

Zaibatsu – Kairetsu (relació): es pot definir com un holding gegantí. La família o grup de famílies controlaven els seus negocis a través d’una societat col·lectiva o limitada. El seu origen ve de grans grups industrials i financers afavorits per l’estat japonès.

Interessengemeinschaft (IG): són comunitats d’interessos similars als consorcis formats entre diferents empreses.

Verlagsystem: control de la producció per part dels comerciants. Resultat quan molts de gremis artesans acabessin sota la dependència de comerciants verlegers que es van fer amb el control de la producció sense gairebé invertir-hi.

Taylorisme: forma d’organització del treball a la producció que establia uns patrons exactes als sistemes de producció per evitar la dependència de la mà d’obra qualificada i per a que la poc qualificada realitzi una sola activitat més simple.

Fordisme: és molt similar al Taylorisme, segmentació del procés en parts més senzilles per no necessitar un mà d’obra tan qualificada. Hem d’afegir dues característiques noves establertes per Ford: uns salaris més alts i l’ús de la cadena de muntatge (creada per Ransom Eli Olds).

Toyotisme: model japonès de producció industrial, que va permetre portar la indústria japonesa que estava bastant subdesenvolupada a ser una potència mundial en només unes dècades. Les principals característiques són: la flexibilitat laboral i rotació als llocs de feina; fomentar el treball en equip; ús del sistema Just in time (0 estoc) i la reducció de costos de planta.

Estructura Multifuncional: forma d’organització que es recolza en la màxima utilització dels especialistes funcionals en els nivells jeràrquics principals. L’objectiu és incrementar la productivitat de l’empresa gràcies a l’especialització.

Estructura Multidivisional: model d’organització complex i propi de les grans empreses amb un sistema tècnic multiproducte i multimercat on la direcció i el poder dels seus membres representen l’aspecte dominant del seu funcionament.

Organigrama: és una representació gràfica dels diferents elements que formen l’organització, les seves posicions respectives i els nivells d’autoritat.

Organització lineal: tipus d’estructura organitzativa formal més bàsica. La posició i les relacions de superioritat i inferioritat estan ordenades i orientades verticalment.

Sistema d’organització Línia i Staff: combinació de l’organització lineal i la funcional. L’estructura es recolza en el model jeràrquic, basat en les relacions lineals que el configuren.

Districte industrial: concentracions de sectors especialitzats a una localitat específica. El concepte s’origina a partir del llibre The Principle of Economics d’Alfred Marshall.

Clúster: és un grup de companyies i associacions interconnectades, properes geogràficament, que es desenvolupen en un sector industrial similar i estan unides per una sèrie de característiques comunes i complementàries.

Fusions: són combinacions horitzontals d’empreses amb l’objectiu d’eliminar la competència i augmentar el poder de mercat. Entre el 1895 i 1904 es va produir l’auge de les fusions i es van formar algunes de les majors empreses del segle XX a EEUU.

GRAFICA PATRÓN ORO: El sistema del patró-or consistia en el suport del paper moneda en una determinada quantitat d’or. Aparegué al llarg del segle XIX com a base del sistema financer internacional. Els efectes d’aquest patró-or van provocar acords de lliure comerç entre països afavorint els intercanvis internacionals.

Estat i economia: La I GM (1914-1918) va suposar una gran destrucció i unes pèrdues econòmiques estratosfèriques per a Alemanya. Durant la postguerra, la situació es va agravar i Alemanya es veié sumida dins una profunda crisi, la qual es va intensificar amb el crac del 1929.

Tenint en compte aquest gràfic de sortida: ¿com evolucionarà una economia de base orgànica si se observa un increment de la població, i amb caeteris paribus en el capítol de la innovació tecnològica? Raona la resposta.

És possible industrialitzar un país en tèrmins relativament breus (5 – 10 anys)? En aquest cas, tot i que 10 anys és un període molt breu, als EEUU hi va haver una gran transformació en la indústria del país des de principis del segle XX fins al començament de la I GM.

Comerç mundial i patró – or: mecanismes d’ajustament, lideratge i canvis estructurals. El sistema del patró-or consistia en el suport del paper moneda en una determinada quantitat d’or.

Crack del 29, Gran Recessió 2008: nexes en comú. El crack del 29 va venir precedit d’una gran inflació i un gran endeutament per part de la població en general, que després no va ser capaç de tornar els préstecs.

El paper del ferrocarril en la formació de la gran empresa. Les companyies ferroviàries foren els primers exemples d’aparició d’empreses modernes.

Les etapes del creixement econòmic segons Rostow. Les etapes de creixement econòmic de Rostow consisteixen en sistematitzar les fases del creixement econòmic que resulten en el desenvolupament de l’empresa industrial.

Els cicles econòmics segons Juglars i Kondratiev. Per començar, existeixen diversos tipus de cicles econòmics.

L’empresa privada russa durant la NEP. Quan va esclatar la I GM, l’imperi Rus va participar activament en el conflicte fins que a l’any 1917 es va haver d’apartar a causa de la revolució dirigida per Lenin i els bolxevics.

La gran empresa i les relacions amb les empreses auxiliars: el sistema americà i el sistema japonès comparats.

Influència de la tradició gremial en la qualificació de la mà d’obra a Alemanya. Les grans empreses d’Alemanya es caracteritzaven per tenir una grandària semblant a les britàniques.

The Morgenthau Plan: Morgenthau era conseller de tresoreria dels EEUU. El seu pla (1944) proposa la total desaparició de la indústria alemanya per evitar la construcció d’armament per a la guerra.

Foto antiga del port de Sóller: Foto dels anys 60 perquè veiem un Seat 1500. Al port hi ha 3 vies de ferrocarril ja que els sollerics tenien una gran relació comercial amb França.

Comenta aquesta imatge: (foto de sa tia fumant ‘it’s toasted’). En aquesta imatge trobam una marca de tabac: “Lucky strike” i l’anunci diu “It’s toasted”.

Comenta aquesta imatge: (anunci vintage de Gillette). Inventor de la fulla intercanviable. En Gillette va introduir una foto amb sa seva imatge per garantir la qualitat.

Comentari de text: El Factory Act de 1833: Any 1833 van sorgir grups de pressió (similar als sindicats).

Comentari de text: La declaració de Schuman: Context: Any 1950, Guerra Freda, fa 5 anys que ha acabat la guerra.

Comentari de text: Warren Buffet: No tots els rics són capitalistes, ell no sap on invertir la seva riquesa.

Capitalisme gerencial: Podem definir el capitalisme gerencial com la forma d’organització de les grans empreses modernes que va sorgir a finals del segle XIX.

Segona ruptura industrial: Per començar, ens situam a un període marcat per la ruptura de creixement econòmic, cosa que romp l’Estat de Benestar que hi havia en aquella època.