Anàlisi de la Teoria del Llenguatge Literari: Nivells i Recursos Poètics

La Construcció Imaginària i la Poeticitat

-La construcció imaginària és la font definitiva, segons Garcia Berrio, de la poeticitat i al·ludeix al treball poètic d’estilització simbòlica de la imaginació.

Nivells d'Anàlisi del Llenguatge Literari

Destaquen dintre d’aquest gènere el nivell fonofonològic i el nivell morfosintàctic.

Nivell Fonofonològic

Dintre del nivell fonofonològic trobem els conceptes de ritme i vers, característiques tradicionals de la poesia que es presenten com dues marques d’especificitat literària/poètica més unànimement sancionades per la tradició retòrica.

El Ritme Poètic

El ritme poètic està vinculat a principis com l’associació del recitat a la música o a fenòmens de retenció mnemotècnica. Això fa que la sintaxi siga diferent en la poesia que en la llengua comuna o estàndard. En el text poètic, el ritme subordina la resta dels elements que l’integren per a construir-se en principi organitzador del llenguatge poètic i dels textos construïts mitjançant aquest llenguatge.

Teoria del Llenguatge Poètic

Els formulistes russos es van servir del principi del valor transracional de la poesia per a explicar el desenvolupament de les propietats sentimentals del llenguatge i la debilitació de les característiques logicocomunicatives de la semàntica, de les paraules, dels textos literaris/poètics.

Figures Retòriques Fonofonològiques

Les figures retòriques del nivell fonofonològic són les que manipulen la matèria fònica del discurs originant en el receptor un efecte sonor quasi sempre d’èmfasi, d’insistència o joc amb la forma de l’expressió. Trobem:

• Al·literació
• Paranomàsia
• Onomatopeia
• Similicadència
• Commutació
• Calembour

Nivell Morfosintàctic

En el nivell morfosintàctic, el tret peculiar de la literatura és la distorsió de l’organització lògica dels elements del discurs o la distorsió sintàctica de l’ordre dels elements.

Figures Morfosintàctiques Destacades

Destaquen figures com:

• Hipèrbaton (dislocació de l’ordre discursiu exclusiu de la llengua literària/poètica)
• Encavalcament (ruptura del sistema sintàctic de la llengua estàndard)
• El·lipsi
• Zeugma
• Asíndeton
• Anàfora
• Polisíndeton
• Políptoton
• Enumeració
• Gradació
• Anàstrofe
• Paral·lelisme, etc.

Temari Relacionat amb la Teoria Literària

A continuació es presenten els temes clau per a l'estudi:

1. Les grans escoles de la teoria i de la crítica literàries del s. XX
2. La teoria i la crítica del llenguatge literari
3. L'element material de la llengua literària: el nivell fonofonològic i graficoespacial de l'obra d'art verbal.
4. Els nivells morfològic i sintàctic de l'obra d'art verbal.
5. La semàntica literària: plurisignificació i ambigüitat.
6. El referent literari i la ficcionalitat: la semàntica temàtica i la tematologia.
7. El nivell pragmàtic de l'obra d'art verbal. L'estructura de la comunicació literària.
8. La teoria i la crítica dels gèneres literaris. La classificació tipològica dels textos literaris.
9. La poesia i els gèneres lírics.
10. La novel·la i els gèneres narratius.
11. El teatre i els gèneres dramàtics.
12. L'assaig i els gèneres assaístics.

Desautomatització del Llenguatge Poètic

Explica la desautomatització del llenguatge poètic:

Trobem sense dubte, la desautomatització front a l’automatització del llenguatge estàndard. El propi text com a text és el que crida l’atenció, no el text com a missatge; és a dir, és el propi missatge el que està al centre. El propi text produeix plaer estètic.

Alguns d’aquests recursos són, entre altres, el ritme, la rima, les figures, els jocs de perspectives i els punts de vista narratius, i la pertorbació de l’ordre logicocronològic dels esdeveniments narrats, etc.

En aquest llenguatge poètic, l’actualització adquireix a vegades, una màxima intensitat de manera que eclipsa la comunicació en tant que finalitat de l’expressió. Té la finalitat de destacar en primer pla l’acte d’expressió.