Anàlisi de Temes i Figures en Poemes d'Estellés
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,25 KB
Temàtica dels Poemes de Vicent Andrés Estellés
«Ací»
El tema del poema és l’evocació d’Ausiàs March, un dels grans referents de la nostra cultura, a partir d’una passejada per la ciutat de València amb la seua parella: va paral·lel al record del nostre gran poeta i d’algunes de les vivències, històriques o hipotètiques, que marcaren la seua vida.
«Assumiràs la veu d’un poble»
El tema del poema és l’atribució al poeta del paper de portaveu de la col·lectivitat, de la lluita per a salvar els vençuts i fer servir les eines pròpies del poeta en funció dels interessos de la col·lectivitat, el poble.
«Cant de Vicent»
El tema del poema és la impossibilitat de fer un cant a València, la seua ciutat.
«Demà serà una cançó»
El tema del poema és el record de l’amor, un amor carnal, sexual, que apareix explícitament en el vers tretzé: «mentre féieu l’amor en aquella terrassa.»
«Els amants»
El tema del poema és l’amor apassionat i salvatge que perviu en el temps. El missatge del poeta és directe i vitalista. «Els amants» que donen títol al poema sempre s’han estimat. L'amor els retorna a l’èxtasi. L’amor educat, romàntic, protocol·lari, si es vol, no està fet per a aquests dos grans amadors.
«L’estampeta»
El tema del poema és la duresa de la vida de postguerra, especialment per als vençuts i per als més vulnerables.
«No escric èglogues»
El tema del poema és el record de la sensualitat d’una jove i del desig que li provocava. El passat s’identifica amb la felicitat, real o inventada.
«Per exemple»
El tema del poema és la caracterització dels anys de postguerra.
«Temps»
El tema del poema és el contrast entre l’existència anterior a la guerra i la posterior.
«Un entre tants com esperen i callen»
El tema del poema és l’assumpció del jo poètic de la seua pertinença a una col·lectivitat.
Figures Retòriques en l'Obra d'Estellés
«Ací»
Pel que fa a les figures retòriques, Estellés les usa a bastament per transformar la llengua col·loquial que tant s’estima en una llengua literària que li permet expressar els seus sentiments i les seues emocions.
«Assumiràs la veu d’un poble»
Dels múltiples recursos literaris que empra l’autor en aquest poema, en destacarem uns quants. La construcció del poema se sustenta en la repetició d’estructures paral·lelístiques. [S'esmenta el] polisíndeton («i serà/ i seràs/ i patiràs.»)
«Cant de Vicent»
Combina la llengua col·loquial i marcadament dialectal i la llengua literària, que aporta als versos solemnitat i expressivitat. Estellés dominava a la perfecció tots els recursos temàtics i formals. Les repeticions li serveixen per vertebrar el poema.
«Demà serà una cançó»
Pel que fa a l’estil, Estellés va crear una manera de dir pròpia, inèdita i molt personal amb la combinació de la llengua col·loquial pròpia.
«Els amants»
Pel que fa al llenguatge i a l’estil, Estellés té una manera de dir pròpia, inèdita i molt personal. Treballa amb la paraula necessàriament dialectal.
«Per exemple»
Entre els recursos utilitzats, destaquen les repeticions, que ajuden a estructurar el poema i a realçar aquells elements que més interessen al poeta. [També] empra el paral·lelisme sintàctic o l’anàfora combinada amb el polisíndeton, que proporciona una vivacitat molt particular als seus poemes.
«Temps»
Hi comentarem la hipèrbole que li serveix per palesar la presència constant i inevitable de la mort: «les llargues campanes del meu poble que no s’acaben mai». Els encavallaments són emprats pel poeta per destacar elements que considera fonamentals, com en els dos versos anteriors.