Anàlisi Temàtica de 'El Somni d'una Nit d'Estiu': Mitologia, Societat i Amor

La Mitologia i la Influència de la Lluna

La mitologia és un tema principal en l'obra, on cal destacar la influència de la mitologia nòrdica i de la grega. Un paper important el té, en la mitologia clàssica, la deessa blanca de les tres voluntats, que representa Titània. La primera forma d'aquesta deessa és la del cel, anomenada Lluna, Cíntia i Febe. La segona és la de la terra, anomenada Diana, la deessa caçadora. Finalment, tenim la deessa del món subterrani, anomenada Hècate, que apareix almenys dues o tres vegades en l'obra.

S'ha de remarcar la presència de la Lluna, que està present i contempla, sent testimoni dels esdeveniments, però també actua. Algunes vegades ho fa obertament, i d'altres simplement exerceix les seves influències, o bé possibilita que passin coses que no són corrents. No solament presideix el somni dels enamorats, sinó tot el somni; és a dir, tota l'obra, i fins i tot dibuixa la possible influència d'Oberon i Titània sobre Teseu i Hipòlita, tot i que aquests dos mons no apareixen mai junts en cap moment de l'obra.

La Societat i els Estaments

Pel que fa a la societat, podem dir que hi ha una societat de diferents estaments, com el rei, la noblesa, els artesans, els indigents, etc. Cal dir que en aquesta obra es reflecteixen, en les diferents escenes, els diversos estaments i classes del món real, i fins i tot del món imaginari, com per exemple la reina de les fades i el seu seguici.

Podem afirmar que la ciutat d'Atenes de l'època es veu molt ben reflectida en l'obra, on se'ns mostren mercats, la classe popular, artesans i mercaders. D'altra banda, també podem observar la influència de Shakespeare en la societat, mostrant la consideració que tenien els actors en aquella època, ja que la professió d'actor estava considerada sense futur. També podem remarcar que els papers de dones en les representacions teatrals eren representats per homes, perquè no estava ben vist que les dones actuessin. I finalment, hem de dir que en els teatres la gent se situava segons la seva classe social.

Gèneres Teatrals

• Tragèdia: Gènere d'origen grec que desapareix a l'època medieval i es reactiva al segle XVI. Presenta divinitats, nobles i herois que lluiten contra un destí inevitable, amb un final tràgic.
• Drama: Sorgeix a partir del segle XVI. Els seus personatges solen ser del poble o la burgesia, i el final és feliç.
• Comèdia: Gènere d'origen grec, amb personatges de la noblesa, el poble i la burgesia. Tracta conflictes quotidians, obstacles, el restabliment de l'ordre i inclou escenes còmiques.

Personatges i Elements

Deus i Deeses

• Atena
• Aurora
• Cupido

Personatges Fantàstics

• Hèrcules
• Home de la Lluna
• Dracs Alats
• Gritó
• Follets

Personatges Reals

• Dido i Eneas
• Píram i Tisbe
• Ariadna
• Apol·lo i Dante
• Fades i Nimfes

Altres Elements

• Aqueró
• Lluna

Línies Argumentals Principals

• La història entre Teseu i Hipòlita, que fa de fil conductor de l'obra.
• La història de Lisandre, Hèrmia, Demetri i Helena.
• La història dels artesans d'Atenes.
• La història entre Oberon i Titània (aquesta és la història imaginària).

El Teatre Dins del Teatre

L'obra inclou una representació teatral dins de la mateixa obra: Píram i Tisbe, que acaba tràgicament.

L'Amor i les Seves Formes

Segons Salvador Oliva ha manifestat en el pròleg, en tota la història s'hi representen diferents tipus d'amor. Aquests tipus d'amor són:

• L'amor adult, que és l'amor dels pares.
• L'amor adolescent, que és l'amor entre Lisandre i Hèrmia.
• L'amor en crisi, com el d'Oberon i Titània.
• L'amor aberrant o no correspost, que és el d'Helena i Demetri.
• L'amor paròdic, mostrat entre Bottom (el Cabdell) i Titània.