Anàlisi Tècnica del Futbol i Tendències del Modernisme Català

El Futbol: Objectiu, Espai i Habilitats

L'objectiu del futbol és arribar a la meta contrària o evitar que arribin a la nostra, realitzant moviments, esforços i accions en seqüència variables i intermitents.

L'Espai de Joc i la Dinàmica

L'espai no està dividit i, per tant, apareix el contacte per crear una participació simultània de cooperació i oposició. Dos equips s'enfronten directament, amb un pla d'atac i d'oposició. Així, la cooperació i l'oposició s'uneixen. Amb l'espai, el temps i la tàctica, cal desenvolupar l'habilitat motriu.

Mecanismes de l'Habilitat Motriu del Jugador

L'habilitat motriu és ser eficaç en una acció realitzada en poc temps. Els mecanismes clau són:

• Percepció: Primer has de mirar i després seleccionar.
• Decisió: Decidir, després d'observar i seleccionar, la resposta més adequada.
• Execució: Executar amb o sense pilota.

Tàctica i Fases del Joc

La Tàctica són totes les decisions que prens quan no tens la pilota.

Fase d'Atac

1. Conservar la pilota.
2. Progressar amb la pilota cap a la porteria contrària.
3. Finalitzar a la porteria rival.

Fase de Defensa

1. Recuperar la pilota.
2. Impedir la progressió de la pilota cap a la porteria pròpia.
3. Evitar el gol.

Habilitats Tècniques d'un Jugador

• Regat: Avançar.
• Llançament: Finalitzar.

Control i Amortiment

El Control és l'acció tècnica en què el jugador, a través d'un sol contacte, es fa amb la pilota i la deixa en bona disposició per a la següent acció.

L'Amortiment disminueix la velocitat de la pilota. És una acció de moviment contrària al cop, realitzada amb la part interior del peu, el pit o la cuixa.

Protecció de la Pilota

Permet protegir o cobrir la pilota de l'acció del rival. Es pot realitzar amb moviment o aturat. Cal allunyar la pilota de l'acció defensiva del rival. És important:

• Fer servir els dos peus.
• Mantenir una visió perifèrica.

La Passada

Establir una relació entre dos o més jugadors d'un equip a través de la transmissió de la pilota amb un cop. Es tracta d'una acció tècnica col·lectiva. La pilota es mou més ràpida que el jugador.

Aspectes Importants de la Passada

• Cal decidir quina és la millor opció de joc a l'hora de fer la passada: passada sempre que sigui possible.
• Quan la passada és en curt, hi ha d'haver una línia de passada.
• En cas de pressió del rival, realitzar la passada protegint la pilota.
• La superfície de contacte en passades curtes és l'interior del peu.
• La passada curta ha de ser tensa i la llarga, precisa.

Accions Tècniques per Progressar: El Regat

El Regat ens permet avançar amb la pilota, conservant-la i superant el rival. Qualitats del jugador per executar el regat:

• Dominar els recolzaments a terra.
• Dominar el cos en l'espai (habilitat amb la pilota i imaginació).
• Bon canvi de ritme i direcció.

Diferents Tipus de Regats

• Simple: Se supera l'adversari sense cap acció prèvia.
• Compost: Fa servir un engany previ per després desbordar l'adversari.
• D'habilitat: El jugador manifesta creativitat i acrobàcia.

El Modernisme Català: Context i Tendències

El Modernisme és un moviment artístic que es va desenvolupar de manera desigual a diferents parts d'Europa a finals del segle XIX. Va afectar sobretot les arts plàstiques i l'arquitectura, i a Catalunya va tenir una gran incidència en la literatura i el pensament.

Objectius i Ideologia

Els intel·lectuals catalans volien modernitzar i europeïtzar la societat sense renunciar als signes que els identificaven com a nació. Ideològicament, els movien el nacionalisme i el progressisme. El Modernisme sorgeix a Catalunya amb la clara voluntat de superar la Renaixença.

Paral·lelament al Modernisme es va desenvolupar el catalanisme polític, de tendència federalista i republicana. El període de vigència del Modernisme va des del 1892 fins al 1911, i va passar per dues etapes: la formació i la consolidació.

Regeneracionisme i Esteticisme

Els escriptors modernistes catalans inicien un procés de renovació cap a una literatura d'entitat pròpia, però partint dels models ideològics i estètics que provenien d'Europa. Hi ha dues tendències principals:

1. El Regeneracionisme

Pertanyen els escriptors que ataquen la burgesia catalana i volen una literatura compromesa amb la societat. Troba l'irracionalisme una via filosòfica per a la renovació col·lectiva. L'objectiu és dotar l'individu dels mitjans ideològics necessaris per alliberar-se dels prejudicis i les cadenes socials. (Exemples: Radicals - Jaume Brossa; Conservadors - Joan Maragall).

2. L'Esteticisme

La seva visió de la literatura s'identifica amb el decadentisme, corrent constituït a partir de les influències simbolistes i prerafaelites. Els esteticistes consagren la seva vida a l'art, es marginen d'una societat que no els comprèn i viuen com a bohemis. (Exemples: Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i Adrià Gual).

La Novel·la Modernista

Un subgènere destacat és l'anomenada novel·la rural. La visió sovint és metafòrica o simbòlica. L'enfocament de la natura idealitzada del segle XIX canvia: la natura serà ara la representació de les forces primàries i brutes, dels instints i les baixes passions.

Víctor Català i "Solitud" (1905)

Víctor Català és l'escriptora més representativa de la novel·la modernista. La trama de la novel·la Solitud (1905) parteix de l'experiència de la protagonista en el món rural: una experiència d'autoconeixement que la farà abandonar tot allò que no la deixa créixer (l'ànima del seu marit). La figura del pastor, de qui s'enamora, representa l'artista, que li farà de guia per emprendre camins de millora.

Santiago Rusiñol també és novel·lista i autor de teatre (Exemple: L'Auca del Senyor Esteve).

La Bohèmia Modernista

• Bohèmia Rossa: Poetes que estaven recolzats per la família.
• Bohèmia Negra: Es desprenien de tot, és a dir, no tenien el recolzament de la seva família.
• Bohèmia (Mentalitat): Mentalitat modernista que vol canviar el món i europeïtzar-lo.

Evolució de la Poesia Modernista

Impulsats per les influències d'Europa, els poetes modernistes catalans van abandonar els models poètics precedents, representats per la poesia dels Jocs Florals. El simbolisme francès els va oferir una via per expressar vivències i estats anímics que els allunyava definitivament de la Renaixença. La poesia modernista es caracteritza per la diversitat d'influències que va anar rebent successivament.

Fins al 1898, els corrents simbolistes van ser molt presents. Posteriorment, la poesia va generar altres models:

Models Poètics Posteriors al 1898

1. Model Espontaneista i Vitalista (Joan Maragall): Rebutja el pessimisme i l'excessiva artificiositat dels artistes simbolistes i decadentistes. Defensa, per contra, una poesia que desperti la consciència col·lectiva, compromesa amb la realitat social.
2. Model Formalista (Escola Mallorquina): Establert per l'Escola Mallorquina, liderada per Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Es vincula més aviat amb els poetes noucentistes. S'anomena formalista perquè l'interès per la perfecció formal n'és un tret distintiu.
3. Model Classicista: El classicisme caracteritza també l'obra d'un grup de poetes vinculats a Jeroni Zanné. Influïts pel simbolisme i pel parnassianisme. La seva defensa del sonet com a forma poètica ideal els va enfrontar amb els espontaneistes en una polèmica coneguda com la Batalla del Sonet. Van crear un tipus de llenguatge poètic sofisticat i culte.