Anàlisi de Tableau II de Piet Mondrian: Neoplasticisme i De Stijl

Fitxa Tècnica de l'Obra

• Autor: Piet Mondrian (1872-1944)
• Títol: Tableau II
• Cronologia: 1921-1925
• Localització: Col·lecció Max Bill (Zuric)
• Estil: Neoplasticisme
• Suport: Tela
• Tècnica: Oli

Neoplasticisme: Definició i Context

Moviment artístic holandès que, partint de la raó i de models teoricopràctics concrets, proposa una nova ordenació geomètrica del món en contraposició a la irracionalitat destructora de la Primera Guerra Mundial.

Característiques Clau del Neoplasticisme

• Elimina tot el que és superflu, quedant-se amb allò que és elemental. Aquest és el poder espiritual i universal del plasticisme pur, principal objectiu del neoplasticisme.
• Treballa amb formes geomètriques regulars i d’angles rectes. Predomini de formes verticals i horitzontals, i de la línia recta.
• Ús de colors primaris (groc, vermell i blau) i els neutres o no-colors (blanc i negre).
• Composicions sense simetria, però amb un marcat sentit de l’equilibri aconseguit per la compensació de formes i colors.

Mondrian va portar l'art abstracte fins a les últimes conseqüències per mitjà d'una simplificació radical, tant en la composició com en el color.

Anàlisi Formal de Tableau II

Color i Equilibri

S'utilitzen els colors primaris (vermell, groc, blau) i també el blanc i el negre. Mondrian busca en tot moment l’equilibri. El color, la forma i la seva disposició estan estudiats segons un perfecte ordre mental. El color blanc simbolitza la llum.

L'obra suggereix la seqüència d’un univers infinit, ja que els colors i les formes no queden emmarcades pels límits del quadre.

La Retícula i la Bidimensionalitat

L'obra es basa en una retícula de línies horitzontals i verticals. Les línies negres serveixen per aïllar els colors i fan que destaqui més cadascun d’aquests. Si es toquessin, s’influirien mútuament i es matisarien sensorialment.

• La trama es compon de quadrats, rectangles i angles rectes.
• S'omet qualsevol referència al moviment, evitant la línia corba i la diagonal.
• Hi ha una clara bidimensionalitat, evitant crear la il·lusió de profunditat.

Composició i Estructura Geomètrica

• Parts: Cadascun dels quadrats i rectangles, delimitats per línies rectes negres, formen una retícula adaptada a la mida i forma de cada color. Mondrian fusiona l’estructura de línies amb el color. La combinació de forma i espai, fons i color, coincideix amb la superfície de la tela. No hi ha una forma central a la qual es pugui dirigir la vista.
• L'obra és com una part, una seqüència, d’un univers infinit, ja que el quadre no té cap límit ni emmarcament.
• Els rectangles blancs, col·locats estratègicament, suggereixen una estructura helicoide i un moviment circular.
• El rectangle prim i groc inferior estira la composició i li dona un punt de fuga, que accentua el moviment centrífug.
• L’angle recte significa equilibri. Observant un sol requadre de l’obra es produeix sensació d’immobilitat.

Ritme i Moviment Intern

El conjunt de la composició té un moviment que surt del seu interior.

La Recerca dels Elements Plàstics Purs

Mondrian recerca l’interior dels objectes, limitant els seus elements plàstics als més purs:

• Rectangles i quadrats
• Colors primaris i neutres
• Línies verticals i horitzontals

Interpretació Simbòlica i Filosòfica

Mondrian va tornar als colors primaris en la seva evolució. Organitza racionalment l’espai, amb la línia i el color, des de la seva pròpia força, i contribueix a crear moviment des de l'interior. Va buscar el simbolisme dels colors i les línies:

• Vertical: Home = Espai = Estàtica = Harmonia
• Horitzontal: Dona = Temps = Dinàmica = Melodia

Va lluitar contra el materialisme, afirmant que la pintura era un punt de partida cap a una nova forma de vida.

La Línia Recta: Racionalitat i Universalitat

La línia és un fet racional, mentre que el color és un fet sensorial. Per això, la línia és més important que el color, ja que aquest últim remet a referències externes.

Les línies negres que formen una retícula de verticals i horitzontals, tallades en angle recte, responen a les dues dimensions bàsiques que expliquen el món segons les teories del neoplasticisme:

1. La vertical de la llum del sol sobre la terra.
2. L’horitzontal del moviment de la Terra entorn del Sol.

Mondrian va suprimir les diagonals i les línies corbes perquè considerava que eren massa naturalistes, massa properes a les percepcions visuals. En canvi, la línia recta pura no existeix com a tal en la natura.

Volia un art pur, sense tema o argument ni contaminacions de cap mena, amb evocacions d'allò que és universal.

Teosofia i Harmonia Universal

Fou molt receptiu a les teories teosòfiques; per a ell, l’oposició entre verticals i horitzontals representa la quinta essència del ritme de la vida.

Considerava la seva pintura com una expressió metafòrica de l’harmonia universal encaminada a aconseguir ideals de bellesa perfecta. La realitat és contrària a l’espiritualitat.

Piet Mondrian: Biografia i Evolució Artística

Mondrian va néixer a Amersfoort (Holanda) el 1872. Va estudiar Belles Arts a Amsterdam, malgrat l'oposició familiar. Les seves primeres obres representen paisatges, pintats amb colors neutres: grisos, malves, verds foscos. Més endavant va començar a treballar amb colors més brillants.

Etapes Clau

• 1911: Es va traslladar a París, on el seu estil es va aproximar al cubisme. D'aquesta època són els quadres Arbres (1912) i Andanes (1912-1913).
• Evolució cap a l'Abstracció: De mica en mica les seves obres van anar cap a l'abstracció, allunyant-se del seminaturalisme, arribant a pintar simplement línies verticals i horitzontals, o afegint blocs de colors primaris molt ben equilibrats i impactants. A aquesta forma artística la va denominar “neoplasticisme”.
• Obra Representativa: Una obra representativa d'aquesta època és la Composició en vermell, groc i blau (1921).
• 1940: Es va traslladar a Nova York, quan ja tenia molta fama.

Obra Teòrica i Influència

Va publicar nombrosos assajos teòrics (L’Art i la vida, 1930; Art plàstic i Art plàstic pur, 1937). Les seves teories sobre l'abstracció han influït en l’arquitectura i el disseny del segle XX.

L'Etapa de Maduresa

Durant la Primera Guerra Mundial es va veure obligat a viure a Holanda, i és llavors quan va començar a elaborar les bases de la seva obra de maduresa, abandonant definitivament el cubisme. Mondrian va donar prioritat a l’ortogonalitat i als tres colors primaris. A partir de 1917 va començar el procés de simplificació formal que el va dur a fer les típiques trames de línies ortogonals que emmarquen rectangles de colors primaris: el neoplasticisme.

El Moviment De Stijl (L'Estil)

El 1917 es funda la revista De Stijl, en la qual Mondrian va desenvolupar la seva teoria sobre les noves formes artístiques que va denominar neoplasticisme. Enfront de la irracionalitat del Dada, els membres de De Stijl proposen exaltar la racionalitat.

Principis de De Stijl

• Sostenia que l'art no ha d'implicar-se en la reproducció d'imatges d'objectes reals, sinó expressar únicament l'absolut i universal que s'amaga darrere la veritat.
• Refusava les qualitats sensorials de textura, superfície i color, i va reduir la seva paleta als colors primaris.
• La seva creença era que una tela, és a dir, una superfície plana, només ha de contenir elements plans. Això implicava l'eliminació de tota línia corba i l'admissió únicament de les línies rectes i els angles rectes.

La influència del moviment neoplàstic es va fer sentir notablement en el disseny i l’arquitectura del segle XX, incloent-hi la Bauhaus. De fet, l’etapa berlinesa de Mies van der Rohe està fortament impregnada pel neoplasticisme.

Influència del Boogie-Woogie en l'Obra Final

L'estil de Mondrian va anar evolucionant cap a un ritme més viu. Les línies van canviar el color negre per colors brillants, com es veu en Broadway Boogie-Woogie (1943-1944).

El Boogie-Woogie (bugui-bugui) és una música de ritme molt ràpid que es caracteritza per la repetició constant i forta de la part greu, contrarestada per la melodia de la part aguda. Aquesta música, originària de la música negra nord-americana, estava de moda en l'Amèrica d'aquells anys, i de la qual Mondrian es va enamorar.

Petits blocs de color –la tríade dels primaris groc, blau i vermell– reboten uns contra els altres, creant una pulsació vitalista que, com el bugui-bugui, és pur ritme. Creen una espècie de vibració òptica, saltant d'una intersecció cap a una altra com els carrers de Nova York. Al mateix temps, però, quan ens fixem atentament, ens adonem amb quina harmonia i extraordinari equilibri estan disposats els colors.

Mort i Llegat

Mondrian va morir a Nova York el 1944. L’any següent, el Museu d’Art Modern d’aquesta ciutat va fer una gran exposició retrospectiva de la seva obra, mostrant la gran influència que va arribar a exercir Mondrian sobre l’art contemporani.