Anàlisi Surrealista: Temps i Memòria en l'Obra de Dalí

Anàlisi Formal i Composició

El quadre està dividit en dues parts no simètriques: una tenebrista, amb un focus de llum a la dreta que il·lumina suaument els objectes que projecten les seves ombres i es retallen a l'espai; i l'altra, molt il·luminada al fons, amb una llum molt blanca, irreal.

El color és ric i variat. Predominen els tons freds (blau ultramar, grisos, blancs), que contrasten amb els càlids (ocres, marrons i grocs). El color contribueix a marcar els efectes dinàmics de la composició.

Anàlisi Estilística i Significat

Estil: Surrealisme Dalinià

És una obra que pertany al Surrealisme, moviment d'avantguarda creat el 1924 a França, després del Manifest del surrealisme d'André Breton. Inicialment literari, aquest estil afecta totes les arts i acaba essent una actitud vital, un estil de vida que intenta transformar la societat burgesa.

Aquesta manera d'estimular la visió de les seves obres a partir del subconscient és el mètode paranoicocrític. Amb l'ajuda d'aquest mètode, Dalí interpreta els somnis i els transforma en imatges.

Salvador Dalí en aquesta obra ens dóna una perfecta mostra del seu estil més propi per la clara definició del dibuix i les imatges i la gran senzillesa compositiva. En aquest quadre, Dalí ens presenta part del seu imaginari i de les seves obsessions que es relacionen perfectament amb l'ideari surrealista.

Significat i Iconologia

Dalí insinua la relativitat del concepte de temps i una de les preocupacions més artificials i abstractes inventades per l’home: l’angoixa de controlar el temps. El pintor contraposa l'escena infinita del paisatge amb objectes que ens recorden a cada moment la fugacitat dels instants i de les coses: tot és efímer i fugisser.

Una altra preocupació és la immortalitat, aconseguir la permanència i conquerir l’eternitat sense el control ni la presència del temps.

El paisatge integra els elements “durs” de l'obra, els que persisteixen en el temps i perviuen en la memòria:

• El mar
• Les roques del cap de Creus
• La pedreta blanca
• La branca de l'olivera
• El moble

Aquest paisatge és el marc de “la imatge sorprenent” que cercava i que va aconseguir pintant els rellotges tous. Aquesta és la contraposició dels elements “durs” que persisteixen i els “tous” que es desfan i ens donen la sensació de relativitat del temps. Els tres rellotges tous marquen una hora diferent, indicant que el temps és un concepte relatiu.

El paisatge de Portlligat persisteix en la memòria, va més enllà, és immortal; en canvi, el temps o el cap de l'home amb els ulls tancats és efímer, mor.

Transcendència de l'Obra

En aquesta obra, Dalí posa de manifest una tècnica tan depurada i minuciosa que es pot dir que hi ha una voluntat de seguir els pintors detallistes, quasi miniaturistes, als quals els pintors surrealistes admiren, com Francisco de Goya.