Anàlisi de Sopa Campbell i Dona i ocell: Warhol i Miró

Sopa Campbell's d'Andy Warhol

Fitxa tècnica de l'obra

• Títol: Sopa Campbell's
• Autor: Andy Warhol (Pittsburgh, 1928 - Nova York, 1987).
• Cronologia: 1965.
• Tècnica: acrílic i serigrafia sobre tela.
• Mides: 92 x 61 cm.
• Estil: Pop Art.
• Tema: natura morta contemporània.
• Localització: producció seriada present en moltes col·leccions i museus diversos.

Biografia d'Andy Warhol

Andrew Warhola va ser la figura més influent del moviment pop. Pintor, artista gràfic i cineasta underground, va estudiar dibuix artístic i disseny al Carnegie Institute of Technology de Pittsburgh, entre 1945 i 1949.

Acabats els estudis, Warhola es va traslladar a Nova York, on va començar la seva producció artística amb el nom d'Andy Warhol. Els seus primers treballs foren com a il·lustrador en revistes de moda com Vogue, anunciant diferents articles. A l'inici de la dècada del 1960, Warhol aconseguí una certa estabilitat econòmica i començà a reproduir personatges de les tires còmiques; posteriorment, objectes quotidians i retrats de gent famosa de l'època. Aquestes temàtiques foren recurrents en l'obra de Warhol fins a la seva mort l'any 1987. La tècnica del gravat serigràfic, que va utilitzar en la seva producció, li permetia repetir a bastament una imatge, damunt la qual aplicava pinzellades de pintura acrílica.

Descripció formal i estilística

Warhol representa, en primer pla i centrada, una llauna de sopa sobre un fons neutre de tonalitat clara. Aquesta disposició permet destacar amb nitidesa el contorn de la figura per mitjà d'una prima línia negra, i aconseguir així una certa profunditat espacial. L'objecte és presentat en una visió frontal, de manera que destaqui el nom del producte, si bé amb una lleugera perspectiva aèria que permet veure la part superior de l'envàs.

En aquesta representació, Warhol ha modificat a consciència els colors originals del producte —un tret comú en la seva pintura a partir del 1965—, utilitzant colors llampants com l'ataronjat, el verd, el groc pàl·lid, el blau turquesa i el lila. Tots aquests colors són aplicats a la tela sense cap mena de mescla, és a dir, purs i totalment plans, sense clarobscurs; aquests aspectes enllacen l'obra de Warhol amb els paràmetres dels anuncis publicitaris que tan bé coneixia. Amb l'excepció del cromatisme, en la resta de l'obra, Warhol es mostra extremadament fidel a l'original.

Temàtica i significat cultural

L'obra mostra una simple llauna de sopa Campbell's, producte habitual als supermercats nord-americans des del 1962. Es tracta, per tant, d'un objecte de consum, completament utilitari i aparentment aliè als pressupòsits estètics i conceptuals de l'obra d'art. Però, gràcies a la intervenció artística de Warhol, la imatge ha esdevingut una de les icones principals de l'art del segle XX.

Amb la reproducció d'aquesta llauna, Warhol va aproximar l'expressió artística a la classe popular, que reconeix clarament el tema que estava contemplant, una cosa que no havia succeït durant l'època de l'Expressionisme abstracte. Alhora, va demostrar que un objecte qualsevol pot ser transformat en obra d'art, un concepte sobre el qual el crític d'art nord-americà Arthur Danto va reflexionar en l'obra La transfiguració del banal. En un altre sector, però, l'obra de Warhol va provocar escàndol.

La reproducció seriada d'una imatge va trencar el concepte de l'obra única i irrepetible, present des del Romanticisme, i va portar a la pràctica les teories que Walter Benjamin havia exposat, l'any 1936, en L'obra d'art en l'era de la seva reproductibilitat tècnica, on considera l'obra d'art susceptible de ser reproduïda tècnicament, com una mercaderia.

Models i influències en el Pop Art

L'obra de Warhol està molt condicionada pel seu treball com a il·lustrador publicitari, tant pel que fa a la iconografia, extreta majoritàriament de revistes i diaris, com pel que fa a l'estil, fred i deshumanitzat, i a la reproducció de les seves creacions emprant tècniques comercials com la producció en sèrie. També cal fer esment de la influència del pintor nord-americà Robert Rauschenberg, que incloïa en els seus collages retalls d'imatges, i dels treballs de Jasper Johns, que reprodueixen objectes banals, com ara la bandera nord-americana, les lletres de l'alfabet o les dianes.

La iconografia de Warhol no solament es va limitar a productes comercials; va fer també un gran nombre de retrats de personatges famosos i influents de la seva època. Amb tot això, Warhol va reprendre la figuració pròpia de l'art nord-americà de la primera meitat del segle XX, i en certa manera la seva obra es pot veure com un punt de referència de l'obra de Richard Estes i d'altres representants del moviment hiperrealista que va sorgir al final de la dècada del 1960.

Dona i ocell de Joan Miró

Fitxa tècnica de l'escultura

• Títol: Dona i ocell
• Autor: Joan Miró
• Cronologia: 1983
• Tipologia: escultura exempta
• Material: formigó i ceràmica
• Estil: surrealista
• Tema: al·legòric
• Localització: Parc de l’Escorxador (Barcelona)

Biografia de Joan Miró

Joan Miró és un dels artistes catalans contemporanis més importants i més reconeguts del segle XX. L’any 1920, Miró va viatjar a París per primera vegada i va quedar impressionat per la vitalitat de l’avantguarda artística i la diversitat de moviments i tendències que la configuraven.

Aquest impacte artístic va tenir una gran influència en la seva etapa de formació, que va culminar amb la realització de La masia. L’any 1924, es va adherir al moviment surrealista i, des d’aleshores, la seva pintura va incorporar un llenguatge de signes propis (dona, ocell, estel, lluna, sol) amb els quals va construir un univers simbòlic molt personal.

Durant la Guerra Civil Espanyola, la pintura de Joan Miró va reflectir la violència del conflicte armat. Uns anys més tard, es va instal·lar a Mallorca i es va interessar no solament per la pintura, sinó també per la ceràmica i l’escultura, camps artístics on també va desenvolupar el seu particular llenguatge iconogràfic.

Anàlisi formal de l'escultura

Dona i ocell és una escultura exempta de dimensions colossals que consta de tres elements sobreposats. En primer lloc, hi ha una enorme estructura vertical buidada i de formes arrodonides amb una evident aparença fàl·lica. A sobre, i en perpendicular a l’estructura vertical, hi ha un tub cilíndric lleugerament desviat respecte de l’eix central que el sosté. Finalment, una mitja lluna corona l’escultura i la completa.

L’opacitat i la grisor del formigó amb què és feta l’obra té el contrapès d’una rica ornamentació ceràmica de trencadís amb tessel·les de colors primaris i secundaris (groc, vermell, blau i verd). La lluentor pròpia de la ceràmica, així com els colors brillants emprats, ajuden a reflectir la llum solar que intensifica la notorietat del conjunt.

D’altra banda, tot i tractar-se d’una estructura de formigó voluminosa i de gran pes, Miró hi aporta una lleugeresa i sensació de moviment. Aquesta sensació l’aconsegueix gràcies al joc gravitatori que suggereixen els elements que la coronen. El fet d’estar situada sobre un estany artificial en un parc genera una visió reflectida que potencia la integració en l’espai.

Temàtica i simbolisme mironià

Malgrat que el títol suggereix una lectura figurativa, l’obra és un exemple molt clar de l’univers iconogràfic de Miró. L’artista estableix una connexió entre el món masculí, representat mitjançant la forma fàl·lica de l’escultura, i l’univers femení, articulat a partir de l’enorme incisió negra vertical que suggereix el referent del sexe femení.

L’escultura esdevé així un tot hermafrodític, al capdamunt del qual situa un cilindre que, segons la interpretació d’alguns crítics, podria suggerir la forma d’un nadó totalment enfaixat. Aquesta imatge de vida és coronada per un ocell, representat amb la forma de lluna en quart creixent. Amb això, Miró integra en l’escultura un element poètic que connecta la realitat humana amb el món dels astres.

Dona i ocell forma part d’una trilogia d’obres que Miró va fer a Barcelona. L’objectiu era poder donar la benvinguda als visitants de la ciutat. Més enllà del significat iconogràfic, l’obra mostra indirectament una funció urbana vinculada a la projecció de la ciutat com a destinació turística.

Llegat i influències de Miró

L’obra de Miró és una de les més originals de l’art contemporani gràcies a la seva particular iconografia, inspirada en el primitivisme, i a les innovacions en el camp de l’abstracció. La seva aportació al Surrealisme va ser molt important perquè el seu delit per assolir la llibertat creativa sempre es va mantenir fidel al principi surrealista de fer prevaler l’inconscient per damunt de la raó.