Anàlisi de la Solitud i Desorientació Vital en l'Obra de Rodoreda

Anàlisi Textual: Solitud i Desorientació Vital

El text analitza la solitud i la desorientació vital d’una jove dins un ambient de festa.

Estructura i Fets Clau del Text

• Primer Paràgraf (Línies 1-10): Preparatius i Estat Anímic

  Fets previs a l’arribada de la nit i de la revetlla. Es descriuen els preparatius de la festa, la roba i els complements. Es presenten al lector dades sobre la situació personal i anímica de la protagonista: és dependent en una pastisseria, no tenia ganes d’anar a la festa (s’hi deixa arrossegar per la Júlia), i sembla que es deixa influir pels altres.

• Segon Paràgraf (Línies 11-25): Arribada i Malestar

  La protagonista i la Júlia arriben a la plaça on se celebra la festa. Es descriu la plaça adornada i el malestar que sent la protagonista malgrat l’ambient de diversió: troba a faltar el suport del pare i de la mare. De sobte, sent que algú li demana de ballar.

Resum Detallat de la Trama

El text tracta d'una noia que és convidada a una festa per la seva amiga Julieta (o Júlia), la qual sembla obligar-la, ja que la protagonista se sent molt cansada pel seu treball de pastissera. Ens dona a entendre que és incapaç de rebutjar la proposta i, per tant, acaba acompanyant-la. En arribar a la festa, es presenta la decoració del panorama alternant-ho amb el martiri que pateix a causa de la cinta que li molesta. Més tard, expressa la nostàlgia que sent per la pèrdua de la seva mare i la poca atenció que rep del seu pare.

Registre i Estil: El Monòleg Interior

El registre utilitzat és formal literari. Tot i que el text intenta reproduir la manera d’expressar-se, fonamentalment, de la protagonista amb un recurs proper al monòleg interior, hi ha un grau alt d’elaboració formal del llenguatge. Això s'aconsegueix especialment mitjançant:

• Descripcions: D’objectes i detalls concrets i d’ambients.
• Paral·lelismes: La descripció de l’ornamentació de la plaça i la descripció de la roba de la protagonista; l’opressió que sent la protagonista a causa del vestit i el seu estat anímic.
• El·lipsi: S’introdueix un personatge nou només amb la reproducció directa i sobtada dels mots que aquest digué: “¿Ballem?”.

Anàlisi Lingüística i Tècniques Narratives

La protagonista narra l’acció. Predomina l’imperfet d’indicatiu. Podem diferenciar el protagonista i l’operari. Fins i tot hi ha un desenllaç on es mostra que està inundada per la nostàlgia i que està sola: “(…) i sola a la plaça del Diamant.” (l. 22).

Característiques Descriptives i Narratives

La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres. Per una banda, el text té característiques descriptives perquè informa sobre la situació on es troba, des del detall més concret:

“(...) precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols.” (l. 2)

...al més general:

“(...) estava guarnit amb flors (...)” (l. 11).

El seu tipus de descripció és subjectiu, ja que descriu allò que li provoca el que veu. L’autor intenta expressar-nos els seus sentiments amb molts adjectius especificatius. El text n'està carregat:

• Daurats (l. 5)
• Emmidonats (l. 8)
• Pasta blanca (l. 9)
• Músics suats (l. 19)

També hi ha una utilització d’adverbis de manera i lloc: “expressament” (l. 1). Per l’altra banda, té característiques narratives, ja que conta els fets i accions que ocorren al voltant de la seva vida.

Qüestions Específiques del Text

Anàlisi Fonètica i Gramatical

1. Anàlisi Fonètica

   Sonora, oberta, tancada, s'elideix.

2. Vocabulari i Expressions

   Llavors, comprimir, no li importava vetllar, porció d’un líquid que hom beu, que cap d’una vegada a la boca.

3. Correccions Gramaticals

   1. No en tenia ganes.
   2. Quan hi vam arribar (o arribar-hi) els músics ja tocaven.
   3. N’hi havia amb una bombeta a dintre.
   4. Tot el sostre ho era.

Context Literari: La Novel·la Psicològica

Mercè Rodoreda i el Segle XX

Sí, estic d’acord, ja que Mercè Rodoreda està inclosa en la novel·la d’anàlisi psicològica. Cal destacar que el segle XX és el segle en què l’anomenada “novel·la psicològica” assoleix el major prestigi. Aquest nou plantejament novel·lístic implica grans innovacions de caràcter formal:

• El progressiu desplaçament del narrador.
• La narració en primera persona.
• Associacions d’idees i de sensacions que impliquen un nou tractament del temps.
• La tècnica del monòleg interior.

Aquests procediments són evidents en les obres de Mercè Rodoreda (com Aloma). Així, podem dir que la novel·la d’anàlisi psicològica se centra en l’anàlisi del món interior i la vida moral d’un personatge.