Anàlisi Sociològica: Crim Organitzat, Classes, Benestar i Família

El Crim Organitzat: Costos i Activitats

El cost d'aquests delictes és molt elevat, tant per les quantitats de diners que estan en joc com per les conseqüències socials que poden tenir. El crim organitzat es tracta d'activitats que s'organitzen amb un criteri semblant als negocis legals, amb els quals sovint té estretes relacions.

Activitats Típiques del Crim Organitzat

• Joc il·legal
• Prostitució
• Tràfic de drogues a gran escala
• Contraban
• Robatoris a gran escala
• Venda de protecció
• Usura

Els negocis del crim organitzat no paguen impostos i mouen grans quantitats de diners que poden invertir-se en negocis legals per "blanquejar-se", creant xarxes d'interessos difícils de destriar.

Les Classes Socials: Estratificació i Desigualtat

Les classes són un sistema d'estratificació social fluid, sense restriccions formals per al tracte entre individus de classe diferent ni impediments formals per a la mobilitat social. Les classes depenen de diferències econòmiques, de prestigi i de poder entre els individus.

Tipus de Classes Socials

• Classe alta
• Classe mitjana
• Classe treballadora
• Subclasse

La Classe Alta

Està formada, a tots els països, per un petit nombre de famílies i individus que posseeixen considerables propietats. Als països rics, representen entre el 5% i el 10% de la població. Hi ha famílies que fa generacions que pertanyen a aquesta classe i el seu estatus és més elevat que les que s'han enriquit més recentment, que sovint es troben excloses dels cercles més refinats. La propietat proporciona poder, i els membres de la classe alta estan desproporcionadament representats als cercles del poder: financer, industrial, polític, educatiu i cultural. Els seus fills estudien a escoles i universitats privades prestigioses. El sector superior d'aquesta classe alta-alta té grans patrimonis, mentre que altres depenen de grans sous.

La Classe Mitjana

Hi ha tres sectors:

• L'antiga classe mitjana: Formada per propietaris de negocis i botigues petites o terres. És un sector que disminueix contínuament, ja que els negocis petits són inestables, però una part dels que desapareixen són substituïts per altres. En aquesta classe social es troben tendències polítiques molt conservadores.
• La classe mitjana alta: Formada per professionals i pels qui ocupen càrrecs de gestió. Molts dels seus integrants han tingut accés a l'educació superior, els seus ingressos superen la mitjana de la població i els permeten acumular patrimoni: automòbils de luxe, segones residències. Els fills d'aquesta classe tenen educació universitària i de postgrau, i ocupen llocs molt qualificats en el sector de serveis o industrial.
• La classe mitjana: Està formada per professionals del sector de serveis valorats i ben pagats: funcionaris qualificats, professors de secundària, secretaries de direcció, executius, etc. Gaudeixen d'autonomia en el seu treball, tenen autoritat i poden delegar-la, i tenen trajectòries laborals estables i segures. Les famílies de classe mitjana són propietàries del seu habitatge, tenen vehicle propi i els seus fills tenen sovint formació universitària.
• La classe mitjana baixa: Tenen treballs de menys prestigi: oficinistes, comptables, electricistes, conductors, mecànics, etc. Les seves rendes estan entorn a la mitjana nacional i són relativament segures. Els seus fills acostumen a fer estudis professionals després de l'ensenyament obligatori.

La Classe Treballadora

Tenen treballs rutinaris i molt controlats pels seus superiors. Els treballs poden ser precaris i els ingressos estan per sota de la mitjana nacional, fet que fa aquesta classe més vulnerable a les malalties o als cicles econòmics.

La Subclasse

Abasta les persones que estan marginades i excloses de la societat, sobreviuen entre l'atur i el treball precari i els ajuts socials. Molts estan fora del mercat laboral o són aturats de llarga durada. Inclouen immigrants sense papers, adults de més de 40 anys, dones que s'incorporen tard al mercat laboral i joves sense cap qualificació.

Classes Socials a Europa: Context i Percepcions

El concepte de classes socials és especialment aplicable a Europa, ja que va ser el primer lloc del món on va aparèixer la classe mitjana i on es va definir el concepte de classe obrera, tots dos conceptes i fenòmens relacionats amb la Revolució Industrial. Entre el 40% i el 50% de la societat europea occidental pertany a les classes mitjanes. Tot i això, la societat europea segueix sent molt desigual.

Els més rics controlen la major part de la riquesa, disposen dels millors serveis privats i consumeixen la major part dels béns i serveis. D'altra banda, hi ha taxes elevades d'atur i persones amb baixos nivells de vida, encara que la percepció pot ser diferent per diverses causes:

• La igualtat es defineix com a igualtat davant la llei escrita, això ens fa creure que tots tenim la mateixa posició social.
• Es valora l'esforç personal i l'autonomia, per això s'oblida l'important paper que juguen la família i la posició social.
• La gent entra en contacte amb els seus semblants i així desconeix altres realitats socials.
• La societat europea gaudeix d'un relatiu benestar en comparació amb altres parts del món, fet que dona la impressió que existeix una gran igualtat social.

L'Estat del Benestar: Models i Objectius

L'Estat del benestar significa la intervenció de l'Estat en el sistema de seguretat social i els serveis socials. És el compromís amb la plena ocupació i polítiques relacionades amb la salut, educació, família o habitatges. L'objectiu és millorar la qualitat de vida i reduir les desigualtats. Va sorgir per assegurar la protecció social. Els estats del benestar, al costat dels drets civils i polítics, reconeixen els drets socials. Un exemple d'amenaça a l'Estat del benestar són les guerres i les crisis de tot tipus.

Models d'Estat del Benestar

• Model Socialdemòcrata

  És universalista i té com a objectiu redistribuir recursos, corregir les desigualtats produïdes pel mercat i assumeix moltes de les responsabilitats assignades tradicionalment a la família. Crea serveis universals per a tota la ciutadania finançats amb impostos progressius. Els països escandinaus s'apropen a aquest model, que és el més favorable per a la posició de les dones en la societat, ja que afavoreix la incorporació de les dones al món laboral i la participació dels homes a la vida domèstica.

• Model Corporatiu o Bismarckià

  L'objectiu és protegir les famílies de classe treballadora de l'atur o la mort del cap de família. L'empresa i l'Estat financen aquests beneficis. No es tracta de distribuir recursos, sinó de mantenir la família tradicional. Dona per suposat que les dones mantenen el seu paper tradicional dins la família. Els països que segueixen aquest model són Àustria, França, Alemanya i Itàlia.

• Model Liberal

  Es tracta d'intervenir el menys possible en el resultat de les lleis del mercat. Proveeix una mínima xarxa de seguretat per als més desfavorits; per a la resta dels ciutadans, és el mercat el que proveeix aquests serveis a canvi del preu de mercat i mitjançant assegurances privades. Els EUA pertanyen a aquest tipus.

• Model Mediterrani

  El benestar ofert per l'Estat és molt elemental: sanitat, educació, jubilació i atur en condicions restrictives. S'espera que la família proporcioni el benestar, tasca que recau sobretot en les dones de la família, de les quals no se suposa que facin feina remunerada.

A Canadà i Austràlia es dona una barreja dels models anteriors.

La Família: Estructura, Parentiu i Models

La família és una institució social que agrupa individus en grups cooperatius encarregats de tenir i criar els fills. La família està basada en el parentiu, un vincle social estructurat per la sang (filiació biològica), l'adopció i el matrimoni. En el món occidental existeixen tres models de família:

• Família extensa
• Família nuclear
• Família monoparental

Formes de Matrimoni

Monogàmia

És una forma de matrimoni que uneix en exclusiva dues persones, típica del món occidental. L'augment de les taxes de divorci i de nous matrimonis fa que la tendència actual sigui una monogàmia successiva.

Poligàmia

Existeix, juntament amb la monogàmia, a diversos països d'Àfrica, Orient Mitjà, Índia, Vietnam, Tailàndia, Indonèsia i Malàisia.

Poligínia

Si es tracta d'un home que té diverses dones, es diu poligínia. Pot ser deguda a l'escassetat d'homes en algun moment del passat (a causa de guerres o migracions que la van fer útil) o bé a la necessitat d'aplegar mà d'obra per al treball de la terra en cultures agrícoles. També a un concepte patrimonial de dones i fills juntament amb ramats en pobles nòmades. Es dona en societats molt patriarcals.

Poliàndria

Si es tracta d'una dona amb diferents homes, es diu poliàndria. Aquesta és més escassa i es practica a algunes zones del Tibet, on l'agricultura és difícil i no convé dividir la terra. Els diferents marits treballen la terra i l'herència passa als fills que tenen amb una sola dona. També es dona a la Polinèsia.

La preferència actual per la monogàmia reflecteix el fet que mantenir diferents parelles i fills és, en l'actualitat, una càrrega econòmica i, a més, homes i dones es troben en general en igualtat numèrica.

Regles de Matrimoni

Endogàmia

Prescriu el matrimoni entre persones de la mateixa categoria social o de la mateixa localitat i, en general, del mateix grup d'afinitat. El matrimoni entre cosins n'és un exemple. És bastant general que hi hagi pressions perquè es triï una parella del mateix estatus social o grup d'afinitat. L'endogàmia reforça les divisions socials, ja que serveix d'element d'unió interna i de diferenciació externa.

Exogàmia

Prescriu que el matrimoni ha de tenir lloc amb una parella d'un altre grup d'afinitat. La prohibició de l'incest n'és un exemple. L'exogàmia afavoreix les aliances entre individus de grups diferents i facilita la difusió d'elements culturals.

Endogàmia i exogàmia poden coexistir. Es pot donar l'endogàmia pel que fa al grup d'afinitat, d'estatus o de sang, i l'exogàmia pel que fa al lloc de residència.

Models Familiars Occidentals

Família Extensa

Inclou pares, fills i altres familiars. Es diuen consanguínies perquè engloben els que comparteixen "la mateixa sang".

Família Nuclear

És una conseqüència de la industrialització, que provoca mobilitat regional i social. És la unitat familiar formada per pares i fills. També se li diu família conjugal. Al seu voltant s'ha generat una ideologia que la proposa com l'únic model familiar. La família extensa i la família nuclear són dos dels tres models familiars en el món occidental.

Pautes de Residència

Matrilocalitat

La parella viu amb la família de la muller o a prop. Es troba en pobles que tenen conflictes amb pobles allunyats, i on les dones han de passar temps soles i prefereixen les cases de la família d'origen.

Patrilocalitat

La parella viu amb la família del marit o a prop. S'associa amb pobles que tenen conflictes amb altres pobles veïns i que volen tenir els homes joves a prop per facilitar la defensa i l'atac.

En qualsevol cas, la pauta residencial pot venir marcada pel valor de l'herència. La residència es marca amb la família que ofereix l'herència o les condicions econòmiques més interessants.