Anàlisi de la Societat i la Cultura: Conceptes Clau i Teories Antropològiques

UF1: Estudi de la societat i la cultura

Conceptes bàsics

Etnònim: nom d'un grup ètnic. Antropologia: ciència que estudia l'origen i el desenvolupament de les societats humanes, a través de la comparació. Antropologia social i cultural: estudien el fet de conviure en comunitat i el resultat de viure-hi. Sociologia: ciència que estudia la societat, neix pels fenòmens urbans.

Tipus de societats

Lévi-Strauss: societats fredes: perpetuar sense gaires canvis. No creixen demogràficament per no necessitar més recursos. Hi ha infanticidi, abandonament gent gran. No hi ha acumulació i provoca que no existeixin classes socials. La innovació està mal vista. Societats calentes: creixen demogràficament i progressen molt, provoca desigualtats socials i conflictes interns i externs per aconseguir recursos. Progressen a costa de destruir.

Definició de cultura

Cultura: complex que inclou coneixements, creences, art, moral, dret, costums i qualsevol altra habilitat adquirida per l'ésser humà com a membre de la societat. L'adquirim perquè vivim en societat i l'educació és fonamental per adquirir-la.

• L'antropologia és una ciència de la cultura.
• És el conjunt de regles en les quals hi ha relació amb les persones.
• També és l'herència social, el fons de coneixements i costums acumulades a través de les quals la persona hereta la major part del seu comportament i idees.
• S'apren. És simbòlica, es comparteix, està integrada i pot ser adaptativa o no.

Teories de la cultura

Evolucionisme: agafa les teories de l'evolució de Darwin i les trasllada a la societat. Actualment no és cert. Particularisme: parla que no hi ha una evolució lineal, sinó que cada societat té valor per ella mateixa i no poden ser jutjades. Parla del relativisme cultural, consisteix que les societats no són comparables de manera universal. Franz Boas diu que les societats tenen un valor per elles mateixes i no es pot jutjar una societat per més civilitzada o no. Funcionalisme: cada societat té un tipus de funcionament i funcionen de manera diferent. Per poder entendre com viu cada societat s'ha de conviure amb ells i tot el que fan té una explicació. Estructuralisme: el món ha canviat, la cultura està a tot i són influenciades per diferents aspectes. Els pobles no són autèntics ni originals. Postmodernisme: crítica a la veritat, diuen que no existeix el món real, tot és simulacre.

Etnografia i antropologia econòmica

Etnografia: descripció d'un grup ètnic. Objectiu: vivències, buscar el punt de vista natiu (EMIC) i el punt de vista antropòleg, analista (ETIC). L'eina de l'antropòleg és el diari de camp on apuntes tot el que observes. Antropologia econòmica: quan es parla de cultura es parla d'economia. La influència més gran és el marxisme: els humans ens distingim dels altres animals per la producció dels mitjans d'existència. El que està construït pels humans és cultura, l'altre és natura.

Conceptes marxistes

Mode de producció: es basa en tres instàncies: 1. Infraestructura econòmica: el capitalisme necessita fàbriques per produir béns, per fer crèdits, xarxes amb venedors. El procés de producció es caracteritza per forces productives (màquines i materials) i les relacions de producció (individus implicats). 2. Estructura juridicopolítica: la propietat privada és necessària per sustentar aquesta estructura econòmica del capitalisme. 3. Superestructura ideològica: ideologia que veiem clara la propietat privada, forma part de la cultura. (Un indígena és impossible que pensi que algú posseeix la terra).

Engels: Mode de producció primitiu: absència de propietat privada. Mode de producció antic: imperis del despotisme, Egipte (esclaus). Mode de producció feudal: societat molt piramidal. Dona lloc al capitalisme. Mode de producció capitalista: fase superior: colonialisme. Per tenir capital i recursos, necessitat de conquerir. Provoca guerres (mundials). Mode de producció comunista: es preveia que el capitalisme petaria, però no ha passat.

Alienació dels treballadors: del seu treball: passa a mans del propietari. Dels seus companys: es veuen enfrontats com a competidors. Mercat de treball: el treballador va a vendre la seva força de treball, hi ha unes lleis. El capitalisme ha marcat un mercat de treball al centre i un altre a la perifèria (normalment immigrants) ha fet enfrontar aquests dos treballadors. Precarietat laboral.

POLANYI: l'economia treu més valor a les coses, està impregnada del mode de producció capitalista. Tres tipus d'organització: Reciprocitat: basada en donar amb tres obligacions: donar, rebre i tornar. Hi ha reciprocitat equilibrada, generalitzada i negativa. Redistribució: moviments del centre a la perifèria i a la inversa, centralització política. Intercanvi: terra, treball i diners han de canviar de mans constantment. Implica l'existència del mercat.

Antropologia política

GRAMSCI: Hegemonia: el poder no es basa en la força sinó que també en el consentiment d'acceptar l'exercici d'aquesta. S'expandeix a través de la cultura. Dona importància a la superestructura: ideologia, cultura. BORDIEU: la qüestió central de les ciències socials és el poder. Tots els símbols i pràctiques culturals expressen distincions socials i ajuden a determinar les jerarquies de poder. Capital cultural: conjunt de disposicions fruit de la socialització en una classe determinada (postures, formes de caminar...). Podem parlar de cultura com una forma de capital, uns en tenen més i altres menys igual que la propietat. Junt amb el capital cultural trobem el capital social (parentiu, amistat...) i el capital econòmic.

La família

Els rituals

Conducta prescrita en ocasions no dominada per la rutina i relacionada amb la creença en éssers o forces místiques. Símbol: més petita unitat del ritual, conserva les propietats específiques de la conducta del ritual.

Tipus de rituals

Dos tipus: Rituals d’aflicció: per donar resposta a una situació excepcional. Rituals de pas: es produeixen al llarg del cicle vital per acompanyar el pas d’un estatus a un altre (matrimoni, de solter a casat). Tres fases: Separació: les persones que entrem al ritual ens separem del nostre estatus anterior. Marge: període que no estàs ni dins ni fora del nou estatus. Agregació: ens incorporem al nou estatus.