Anàlisi de Símbols Clau i Context Literari de Mercè Rodoreda

Conceptes i Símbols Universals

La Cadira: Confort i Benestar Corporal

• Tema: L’evolució de les cadires com a exemple de la relació de la societat amb el confort i el benestar corporal.
• Tesi: Durant segles, l’ésser humà no es va preocupar pel confort en seure; això reflecteix una mentalitat tradicional centrada en el sacrifici, no en la comoditat.
• Significat: La cadira representa la lenta incorporació del confort i la racionalitat a la vida quotidiana, i mostra com, fins fa poc, es valorava més l’aparença o el sacrifici que no el benestar personal.

La Covardia: Fragilitat Humana i Subjectivitat

• Tema: La covardia com a característica humana universal.
• Tesi: No s’ha de jutjar la covardia dels altres perquè tots en som capaços en algun moment.
• Significat del Símbol: La covardia simbolitza la fragilitat humana i la subjectivitat moral davant la por.

Escepticisme: Pensament Crític i Antídot contra el Fanatisme

• Tema: L’escepticisme com a actitud vital i intel·lectual.
• Tesi: L’escepticisme és una postura racional, moralment sana i socialment útil per evitar l’extremisme.
• Significat del Símbol: L’escèptic simbolitza el pensament crític, l’antídot contra el fanatisme i la simplificació.

La Gent: Alienació Social i Pèrdua d'Individualitat

• Tema: L'alienació en la societat moderna i la desconnexió entre els individus.
• Tesi: El poema mostra com la multitud (la "gent") s'ha convertit en una massa homogènia, sense identitat ni propòsit, portant a una pèrdua d'individualitat i autenticitat.
• Símbol: Representa la massa indiferenciada, un símbol de l'alienació social i la pèrdua de la connexió entre els individus en la societat contemporània.

La Lectura: Llibertat, Coneixement i Introspecció

• Tema: La lectura com a mitjà per escapar de l'alienació i trobar un sentit profund en la vida.
• Tesi: El poema destaca el poder de la lectura com una via d'escapament enfront de l'opressió de la societat, permetent als individus trobar respostes i una connexió més profunda amb el món i amb si mateixos.
• Símbol: Simbolitza la llibertat, el coneixement i la introspecció, actuant com un mitjà de salvació enfront de l'alienació social i un camí cap a la redempció personal.

Xenofòbia: Odi a l'Estranger i Patriotisme Mal Entès

• Tema: L’odi a l’estranger i el patriotisme mal entès.
• Tesi: La xenofòbia és una actitud universal i persistent, sovint disfressada de patriotisme.
• Simbolisme:
  • L’estranger: símbol del “diferent” que genera rebuig o por.
  • Monsieur Chauvin: personificació del patriotisme cec i perillós.

El Ser: Insatisfacció i Estratègies d'Autoengany

• Tema: La insatisfacció amb un mateix.
• Tesi: Imaginar-se diferent és una estratègia humana per tolerar la pròpia existència.
• Simbolisme: Imaginar-se diferent: metàfora de l’autoengany o de l’esperança per suportar la realitat.

El Rellotge: Control del Temps i Consciència de la Mort

• Tema: La percepció del temps a través de la història.
• Tesi: El rellotge portàtil ha modificat profundament la nostra consciència del temps i de la nostra condició mortal.
• Simbolisme:
  • El rellotge: símbol del control del temps i record constant de la fugacitat de la vida.
  • Les busques i l’esfera: representen la pressió del temps i la consciència moderna de la mort.

Context Històric i Literari de 'La plaça del Diamant'

1. Context històric i cultural de l’escriptura de 'La plaça del Diamant'

L’obra s’escriu als anys seixanta, en un context de lleu obertura del franquisme, amb menys censura i més dinamisme editorial. La narrativa recupera protagonisme i es publiquen obres modernes europees. Al País Valencià, el redreçament cultural arriba als anys setanta amb nous autors com Isabel-Clara Simó o Joan F. Mira.

2. Context vital i històric de Mercè Rodoreda en escriure l'obra

Rodoreda escriu l’obra des de l’exili a Suïssa, marcada per la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. Malgrat l’exili, manté el vincle amb la cultura catalana. L’obra reflecteix els períodes de preguerra, guerra i postguerra.

5. Característiques generals del gènere (narrativa) en el context d’escriptura

Als anys 60, la narrativa catalana forma part del resistencialisme, que defensa la llengua i cultura pròpies. Rodoreda cultiva la novel·la psicològica, centrada en el món interior. També hi conviuen el realisme existencialista i la narrativa fantàstica i irònica.

6. Situació de l’obra en la trajectòria de l’autora (etapa de maduresa)

La plaça del Diamant s’inscriu en l’etapa de maduresa de Mercè Rodoreda, marcada per l’exili i la renovació literària. Aquesta etapa es caracteritza per:

• Major profunditat psicològica.
• Ús del monòleg interior.
• Simbolisme.
• Protagonisme femení.

A diferència de l’etapa anterior, més realista i tradicional, Rodoreda hi desenvolupa un estil més líric i introspectiu.

3. Evolució posterior del gènere (narrativa)

Als anys setanta, la narrativa es renova per la fi del franquisme, l’entrada de noves influències i el context social (Maig del 68, hippisme). S’imposa la “novel·la del canvi”, amb innovació lingüística i temes trencadors. Als vuitanta, el gènere es consolida amb suport institucional i pluralitat de formes.

4. Altres models o corrents literaris del context

A més del corrent psicològic de Rodoreda (centrat en l’interior dels personatges, amb elements poètics i fantàstics), hi ha:

• Behaviorisme: Descripció de comportaments externs, sense introspecció.
• Existencialisme: Expressa el buit i la desolació humana.

Rodoreda combina el corrent psicològic amb trets existencialistes.